Anar al contingut

Sinusia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La sinusia (o sinusía, del grec antic: συνουσα, συνουσία o ξυνουσα, 'unió', 'interacció', 'convivència', 'unió en una essència') s'utilisa en filosofia per a l'acció conjunta en lliure intercanvi de coneiximents. El terme va ser falcat per l'Acadèmia de Platón, i és descrit en la seua sèptima carta (324a i sigs.). Esta forma de sinusia podria considerar-se precursora de l'ètica hacker de l'actualitat.

En teologia

La sinusía és la concepció teològica herética dels apolinarios intransigents, precursora del monofisisme, segons la qual, en Crist, la naturalea humana i la divina formen una sola substància, de modo que el Verp és consustancial en el Pare també per a la seua humanitat.[1]

En ecologia

En sentit figurat, el terme sinusia també és usat en ecologia per a denotar una comunitat d'organismes vius suficientment pròxims pel seu espai vital, el seu comportament ecològic i la seua periodicitat per a compartir el mateix entorn en un moment donat. En la seua majoria caracterisats per les seues formes de vida idèntiques o similars, vivint en un sintopo, és dir, una secció chicoteta i delimitable del biòtop. Són subsistema sense el seu propi cicle de materials o fluix d'energia que estan integrats en l'ecosistema general.

També pot designar a un "subconjunt d'una comunitat ecològica definida per ser una mostra representativa de l'estructura, composició i relació de les poblacions involucrades", ocupant un espai delimitat.

El terme sinusia va ser introduït en 1918 per Helmut Gams en la teoria de les comunitats vegetals, la fitozoenología.

En fitosociología, la sinusia vegetal designa l'agrupació formada pels elements d'un sol estrat de vegetació. Per eixemple, el Astragalus tragacantha forma una sinusia en atres espècies vegetals. Numeroses observacions certifiquen la formació d'una sinusia (hivern) de l'astrágalo, especialment en el braquípodo ramificado. Este astrágalo, denominat de Marsella és endèmic del surest de França i està protegit perque eixercita un paper ecològic important en la protecció d'atres espècies vegetals.

Atres eixemples de sinusia poden observar-se en boscs caducifolios, en la capa d'arbres, la capa de arbusts, la capa d'herbes, la sinusia de líquenes en els troncs i branques dels arbres i la sinusia de verdet en la base dels troncs o en els tocones dels arbres.[2]

Les formacions vegetals podrien definir-se com a comunitats d'orde superior, compostes per una o vàries sinusias, en fisionomies homogénees.[3]

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Walter i Breckle, 1991, p. vol. 1, p. 28.
  3. ↑ Francisco José Alcaraz Ariza(i 19 de febrer de 2013).«Formacions vegetals».Geobotánica.9: 1.Consultat el 10 de maig de 2021.