Sinus Lunicus
El Sinus Lunicus (en llatí, "Baïa del Lunik") és un àrea de mar llunar situada lo llarc del brode surest del Mare Imbrium. Està format per la superfície confinada entre els destacats cràters Arquímedes al suroest, Autolycus al surest, i Aristillus al nordest. La baïa està oberta al noroest, i és vorejada per els Montes Spitzbergen, una menuda cadena montanyosa.
L'adopció del nom de Sinus Lunik va ser aprovada per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) en 1970, com una commemoració del lloc d'aterrisage de la primera sonda espacial en fer contacte en un atre cos interplanetari. La sonda soviètica Lluna 2 va aterrisar en l'espai situat entre els cràters Arquímedes i Autolycus el 14 de setembre de 1959.
Les coordenades selenográficas oficials del Sinus Lunicus són 31.8° Nort i 1.4° Oest, en un diàmetro envolvente de 126 quilómetros.[1]
Els elements característics més distintius de la baïa són les seues complexes muralles exteriors formades pels materials eyectados procedents dels cràters Aristillus i Autolycus, i dels chicotets cràters satèlit Arquímedes C i Arquímedes D. l'albedo de la seua superfície obscura és aumentat pel material dispersat pels sistemes de marques radials de Autolycus i Aristillus. El meridiano Llunar principal (o la llínea de zenith) passa a 40 km del seu centre.
Denominació
El nom de la baïa va ser adoptat per l'Unió Astronòmica Internacional en 1970.
Referències
- ↑ «Sinus Lunicus» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinus Lunicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.