Sindicat Arrocero d'Alfafar
El Sindicat Arrocero d'Alfafar es troba situat en els carrers Sant Gaietà número 2, Ortega i Gasset i la plaça del Forn, en la localitat d'Alfafar (Valéncia), Espanya.
L'edifici entronca en la tradició dels centres recreatius privats que es varen construir a finals del XIX i que varen tindre un segon periodo constructiu en la década de 1920, en especial en les chicotetes poblacions agràries en una economia pròspera. Cap a 1928, el Centre Agrícola d'Alfafar, que ocupava un edifici propietat d'un dels seus socis, va adquirir un cèntric solar recayente sobre la plaça del Forn i va alçar una nova edificació abarrocada i alguna cosa ostentosa en el senzill entorn local, llavors en abundants eixemples d'arquitectura popular.
Estructura
L'edifici consta de dos plantes en la part lateral, encara que això passa desapercebut i aparenta una única planta baixa. La frontera principal, lleument clasicista en la seua ordenació, resulta alguna cosa ampulosa en les seues abocinamientos i decoració. La planta ve determinada pel gran saló vestíbul, de doble altura i obert a l'exterior per grans finestrals, segons esquemes usuals en esta tipologia recreativa, que en les seues versions més populars o locals es fon en els esquemes del saló café. La relació interior-exterior, tan important en estos salons, queda àmpliament complida en els grans finestrals.
Estilísticamente, l'edifici podria enquadrar-se dins de la denominada corrent novecentista, encara que ya tardana i interpretada d'un modo alguna cosa rústic i ingenu. L'estil afrancesado, rococó, va estar molt de moda en Valéncia entorn a 1915, i va tindre en l'arquitecte Vicente Rodríguez Martín un dels seus millors representants; l'edifici d'Alfafar, molt provablement, es deu a un mestre d'obres local format en l'eclecticisme ochocentista. Els detalls de volutes i lleons tenen més que vore en l'eclecticisme valencià dels anys huitanta del XIX, el millor resum de la qual serien els edificis de la Carrer de la Pau en la ciutat de Valéncia; no obstant, els antepechos i frisos dels vans tenen un aire rococó i festiu característic de les primeres décades del XX.
Història
En 1942 l'edifici va passar a ser propietat del Sindicat Arrocero de la Federació d'Agricultors de l'Arròs en Espanya, per a oficines i almagasén. Despuix de la seua adquisició per l'Ajuntament i posterior rehabilitació, des de 1989 este edifici s'ha convertit en la Sèu Central de la Biblioteca Pública Municipal d'Alfafar.
Referències
- J. Pérez Rojas, 1980.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sindicat Arrocero d'Alfafar.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sindicato Arrocero de Alfafar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.