Silenci administratiu

Es denomina silenci administratiu al fet de que quan un ciutadà solicita alguna cosa a l'Administració Pública (Estat, Ajuntament, Govern…) pot donar-se el cas de que esta no responga. La Llei establix que en certs casos el silenci administratiu és positiu, lo que significaria que lo que se solicita és concedit. No obstant lo més corrent és que el silenci administratiu siga negatiu, en el cas del qual el ciutadà no sap que, transcorregut el determini llegal, pugues recórrer la referida negativa davant instàncies superiors.

El silenci administratiu és una de les formes possibles de terminació dels procediments administratius. Lo característic del silenci és l'inactivitat de l'Administració quan és obligada a concloure el procediment administratiu de forma expressa i a notificar la resolució a l'interessat dins d'un determini determinat.

El silenci administratiu opera com un mecanisme que permet, en cas d'inactivitat per falta de resolució en procediments administratius, imputar a l'administració de que es tracta un acte administratiu presunt, que tindrà la condició de verdader acte, en cas que les regles del silenci ho configuren com estimatorio i que, pel contrari, serà mera ficció jurídica, si es configura com desestimatorio.

No estan subjectes al règim de silenci els procediments de mediació, arbitrage i conciliació, aixina com aquells terminats per pacte o conveni. Esta tècnica és correlativa, en els procediments iniciats a solicitut de l'interessat, en deure dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la, que pesa sobre l'administració pública i ha segut expost en anterioritat; deure que existix en tot procediment, qualsevol que siga la seua forma d'iniciació.

Des del punt de vista doctrinal, el silenci administratiu es concep com una tècnica jurídica destinada a evitar l'indefensió de l'administrat front a l'inactivitat de l'Administració. Per mig d'esta figura, l'ordenament jurídic atribuïx efectes jurídics a la falta de resposta expressa dins dels determinis llegalment establits, permetent a l'interessat continuar la via administrativa o accedir a la jurisdicció corresponent sense quedar condicionat per l'omissió administrativa.

Efectes

El sentit positiu o negatiu del silenci administratiu és el que en cada cas establix la norma reguladora del procediment (en Espanya el art. 24 de la Llei 39/2015). Pero, a falta de previsió específica, la regla general és:

a) Sentit positiu del silenci administratiu en els procediments iniciats a instancia de part.

La cridada "Llei de Bases", en Argentina, ha incorporat l'efecte positiu del silenci administratiu, en l'intenció de fer mes eficient el otorgamiento d'autorisacions administratives reglades, encara que va sofrir crítiques fortes d'alguns acadèmics com el professor Diego P. Isabella, qui es manifestara contrari a l'institut en el diari La Nació (https://www.lanacion.com.ar/opinion/silencio-positiu-una-idea-de-milei-que-podem-enriquir-nid04122023/) i en el seu llibre sobre el Silenci Administratiu i l'accés a la Justícia, d'editorial Astrea, publicat en 2023.

Dita norma general està somesa a les següents excepcions i llimitacions:

1) El Silenci administratiu no pot amparar la transferència de facultats sobre bens de domini públic ni sobre servicis públics.

2) No pot reconéixer ex novo drets o pretensions que carixquen d'un reconeiximent llegal previ.

3) No pot reconéixer facultats i drets a els qui carixen dels presuposts essencials per a ostentar-los.

4) No pot resoldre favorablement els recursos administratius o reclamacions, llevat quan es tracte d'un recurs d'alçada interpost contra un acte administratiu presunt resolt per silenci negatiu.

b) Sentit negatiu en els procediments iniciats d'ofici (art. 44 Llei 30/1992).

El silenci negatiu és una ficció jurídica que solament possibilita l'impugnació de l'acte administratiu presunt.

En el moment en que ocorre el silenci administratiu, el ciutadà té oberta la via per a accedir a la següent instància administrativa o a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Acte presunt

Un acte presunt en Dret administratiu és la conseqüència jurídica de l'inacció de l'Administració. Si ben no es tracta d'un acte administratiu pròpiament dit, la llei dona valor al silenci administratiu (la falta de resposta a favor o en contra) assimilant-ho a un acte administratiu, permetent a l'administrat seguir defenent els seus interessos per mig dels recursos pertinents.

• En el cas del silenci administratiu positiu, la llei dicta que es presumix que l'administració ha respost afirmativamente a la petició realisada, en totes les seues conseqüències jurídiques.
• En el cas del silenci administratiu negatiu (la llei entén denegada la petició) és en realitat una ficció processal, que permet accedir a la següent instància administrativa, o en el seu cas, al procés contenciós-administratiu.

L'instauració de l'acte presunt és una garantia en favor de l'administrat, que li permet defendre's en via contenciosa i evitar que l'administració, en lloc de respondre i enfrontar-se a un presumible recurs, directament no conteste i no de lloc a plantejar un recurs a la seua resposta.

Regulació per països

Espanya

En Espanya el sentit per defecte del silenci administratiu és estimativo, encara que en la pràctica, hi ha tantes excepcions, que casi mai es dona. No obstant, és molt important el silenci estimativo en el cas de procediments de sanció. En este cas, si l'Administració pública no respon en temps i forma a un recurs administratiu, se li dona la raó a l'administrat, i la sanció es té per no posada. El silenci administratiu es regula en els artículs 24 i 25 de la Llei 39/2015.

Determinis obligatoris per a la notificació de les resolucions

Que un acte siga expresse o presunt, l'Administració Pública està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la qualsevol que siga la seua forma d'iniciació (art. 21 Llei 39/2015). El art. 21.3 Llei 39/2015 impon determinis obligatoris per a la notificació de les resolucions. El determini màxim en el que deu notificar-se la resolució expressa serà el fixat per la norma reguladora del corresponent procediment, que no podrà excedir de sis mesos, llevat que una norma en ranc de llei establixca un de major o aixina venja previst en la normativa comunitària europea. Quan les normes reguladores dels procediments no fixen el determini màxim, este serà de tres mesos. El determini en els procediments iniciats d'ofici es contarà des de la data de l'acort d'iniciació i, en els iniciats a solicitut de l'interessat, des de la data en que la solicitut haja tingut entrada en el registre de l'orgue competent per a la seua tramitació (art. 42.3 Llei 30/1992).

En procediments iniciats per l'interessat

En els procediments iniciats a solicitut d'interessat, el venciment del determini màxim sense haver-se notificat resolució expressa llegítima a l'interessat que hagueren deduït la solicitut per a entendre-la estimada o desestimada per silenci administratiu según proceda, sense perjuí de la resolució expressa que l'Administració deu dictar.

Els interessats podran entendre estimades, per silenci, les seues solicituts en tots els casos, llevat que una norma en ranc de llei o norma de Dret Comunitari Europeu establixca lo contrari.

El silenci no és estimatorio, -és dir, és desestimatorio- en els procediments d'eixercici del dret de petició, a que es referix el Art. 29 de la Constitució espanyola de 1978 ni aquells l'estimació dels quals tinguera com a conseqüència que es transferiren al solicitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servici públic.

El silenci té efecte desestimatorio en els procediments d'impugnació d'actes i disposicions. No obstant, quan el recurs d'alçada s'haja interpost contra la desestimació (per silenci administratiu) d'una solicitut pel transcurs del determini per a resoldre, s'entendrà estimat si, aplegat el determini de resolució, l'orgue administratiu competent no dicte resolució expressa sobre el recurs. És una forma de fomentar que es dicte resolució expressa.

En procediments iniciats d'ofici

En els procediments iniciats d'ofici, el venciment del determini màxim per a resoldre, sense que s'haja dictat i notificat resolució expressa, no eximix a l'Administració del compliment de l'obligació llegal de resoldre, produint els següents efectes:

1. Desestimatorio: en el cas de procediments dels que poguera derivar-se el reconeiximent o, en el seu cas, la constitució de drets o atres situacions jurídiques individualisades.
2. Es produirà la caducitat: en els procediments en que l'Administració eixercite potestats sancionadores o, en general, d'intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen.

En els supòsits en els que el procediment s'haguera paralisat per causa imputable a l'interessat, s'interromprà el còmput del determini per a resoldre i notificar la resolució.

Chile

La llei 19.880, de Bases del Procediment Administratiu, establix en el art. 64 el principi del silenci positiu, pel qual transcorregut el determini llegal per a que una autoritat o institució administrativa resolga sobre una petició o finalise un procediment ya iniciat, l'interessat pot senyalar al mateix orgue el venciment del determini, devent este acusar rebut del reclam i elevar els antecedents al superior jeràrquic en el determini de 24 hores. Si eixe orgue no resol en el determini de 5 dies des de la recepció del reclam, s'entendrà com acceptada la solicitut de l'interessat reclamante.

En tant, el art. 65 de la mateixa establix el silenci negatiu com a excepció a la regla de l'artícul anterior, en els següents casos:

1. Quan es veja afectat el patrimoni fiscal.
2. Quan dega pronunciar-se sobre impugnacions o revisions d'actes administratius.
3. En l'eixercici del dret de petició del art. 19 N° 14 de la Constitució.

El art. 66 senyala que els efectes d'abdós tipos de silenci són equivalents al d'una resolució de terme.

Itàlia

La llei n. 241/1990, de Noves normes del procediment administratiu, establix en el art. 2, l'obligació per les Administració de finalisar un procediment en un acte expresse, en el terme establit per la llei (30 dies naturals, si la llei o un reglament no establix un determini diferent). En general, en el sistema administratiu italià hi ha tres diferents tipos de silenci. El silenzio inadempimento (silencie-inactivitat), el silenzio rigetto (silenci-desestimatorio) i el silenzio assenso (silenci-estimatorio). La regla general és la del silenzio inadempimento: transcorregut el determini llegal per a que una autoritat finalise un procediment, l'interessat pot senyalar al Tribunal Administratiu Regional el venciment del determini, pero solament per al reconeiximent del seu interés llegitime d'obtindre un acte expresse per l'Administració. El silenzio inadempimento no té sentit d'acte presunt. La seua única raó és la possibilitat d'interpondre recurs contenciós-administratiu. El silenzio rigetto, que trobem en alguns sectors especials (com en les instàncies per a obtindre documents públics), és molt rar i és un acte presunt: transcorregut el determini llegal per a que una autoritat finalise un procediment, la falta de resposta representa el desistimiento. Este silenci té que ser recorregut en els determinis de llei (en general, 60 o 120 dies naturals). El silenzio assenso és un acte presunt estimatorio.

Mèxic

En el sistema jurídic mexicà, el silenci administratiu, du com a conseqüència que s'actualise la figura de Resolució negativa ficta, és dir, que en cas que l'administració pública ometa donar resposta expressa a una solicitut o recurs llegal, esta s'entendrà com contestada en sentit negatiu i deixara a l'interessat expedita la via per a impugnar dita resolució negativa en un Procediment Contenciós Administratiu, per supost, açò té les seues excepcions, i tal és en el cas de que la llei específica que regula la matèria de l'acte sobre el que recau la solicitut o recurs establixca específicament la figura de Resolució afirmativa ficta, en el cas de la qual, davant el silenci de l'autoritat la solicitut o recurs s'entendrà com resolt a favor del solicitant o recurrent.

Perú

En el Perú, baix el TUPA de la llei de transparència, el dret administratiu està regulat pel Text Únic Ordenat de la Llei General de Procediments Administratius aprovat en Decret Suprem N° 006-2017-JUS. Els artículs 35°, 36° i 37° per al silenci positiu, i el 38° per al silenci negatiu. Ademés, el Decret Llegislatiu Nº 1272 va derogar a la Llei Nº 29060 que precisava l'aplicació de el SAP i el SAN, i els seus efectes.

La present llei té com a característiques lo següent: D'acort a lo dispost en l'artícul 1° de la referida norma, els procediments d'evaluació prèvia es troben subjectes al silenci positiu, quan es tracte d'algun dels següents suposts:

Eixercici de drets preexistentes o activitats econòmiques que requerixen autorisació prèvia per part de l'Estat; llevat (i) Aquells actes en els que s'afecte significativament l'interés públic, incidint en la salut, el mig ambient, els recursos naturals, la seguritat ciutadana, el sistema financer i de segurs, el mercat de valors, la defensa comercial; la defensa nacional i el patrimoni històric cultural de la nació; (ii) En aquells procediments trilaterales i en els que generen obligació de donar o fer de l'Estat, (iii) Autorisacions per a operar cassinos de joc i màquines tragamonedas, (iv) Procediments pels que es transferixca facultats de l'administració pública; i, (v) Aquells procediments d'inscripció registral.

Recursos administratius destinats a qüestionar la desestimació d'una solicitut o actes administratius anteriors.

Procediments en els quals la transcendència de la decisió final no puga repercutir directament en administrats distints de l'peticionario, per mig de llimitació, perjuí o afectació als seus interessos o drets llegítims.

Els “Lineamientos per a elaboració i aprovació de TUPA i disposicions per al compliment de la Llei del Silenci Administratiu”, aprovats per mig de Decret Suprem N° 079-2007-PCM publicat el 8 de setembre de 2007, descriuen els paràmetros a tindre en conte per les Entitats Públiques en l'elaboració dels seus corresponents TUPA, aixina com les accions que deu realisar cada Entitat per a l'aprovació dels mateixos, detallant el procediment a seguir a tal efecte. Esta norma també aprova el “Format de declaració jurada de silenci administratiu positiu” a que es referix l'artícul 3° de la Llei N° 29060, el càrrec de la qual de recepció constituirà prova suficient de la resolució aprobatoria ficta de la solicitut o tràmit iniciat per al cas de procediments en silenci administratiu positiu.

La derogada Llei N° 29060 també disponia el seguiment dels procediments administratius de part de l'orgue de control intern de les entitats de l'Administració Pública. Dit orgue supervisarà en avant el compliment dels determinis, requisits i procediments a fin de que siguen tramitats d'acort a lo establit en el Text Únic de Procediments Administratius -TUPA corresponent, i elevarà al Titular del Plec un informe mensual sobre l'estat dels procediments administratius iniciats, aixina com sobre les responsabilitats en que hagueren incorregut els funcionaris o servidors públics que incomplixquen en les normes de la Llei del Procediment Administratiu General, la Llei del Silenci Administratiu, i aquells que hagen segut denunciats pels administrats.

Finalment, en l'artícul 7° de la Llei N° 29060 ara derogada, s'establien les responsabilitats dels administrats que fan us indegut de la declaració jurada del silenci administratiu positiu abans mencionada, puix davant una declaració falsa o errònea, estaran en l'obligació de resarcir els danys ocasionats i seran denunciats penalment conforme la llegislació de la matèria per l'entitat de l'Administració Pública afectada, sense perjuí de lo dispost en l'artícul 32°.3 de la Llei N° 27444, podent declarar-se la nulitat de l'acte administratiu objecte de la declaració falsa.