Sikait

Pous en les mines d'esmeraldas, prop de l'assentament de Sikait.

Sikait o Sikit (àrap: سكيت, Sikait/Sikīt), és un jaciment arqueològic al nort de la vall del Uadi el-Gamal, pertanyent al complex miner d'esmeraldas del Mons Smaragdus (Montanya Esmeralda) en el desert Oriental d'Egipte, Parc nacional Uadi el-Gamal-Hamata, governació de la Mar Rojo.

L'assentament miner dels treballadors de les mines d'esmeralda, construït en l'época romana primerenca en les seues tres temples rupestres, es troba a casi tres quilómetros al sur de la mina d'esmeraldes. Sikait, a uns 80km  al suroest de Marsa Alam i a 100 km al noroest de la ciutat portuària de la mar Rojo, Berenice, és la mina més important del Mons Smaragdus. Va ser l'única zona minera d'esmeraldes explotada a gran escala durant l'Imperi romà.

Història

L'assentament de Sikait és l'assentament miner d'esmeraldes més conegut pel seu tamany i pels santuaris rupestres construïts ací, lo que ha fomentat l'interés dels viagers des de el XIX. Encara que el nom de Sikait és modern, també és conegut pels seus noms antics Senskis / Senskeitis, Σενσκις / Σενσκείτης, per una inscripció en un temple.

Les primeres referències documentades sobre el funcionament de les mines en la regió de Sikait són degudes a Estrabón (63 a. C. - 24), referint-se a elles com a mines d'esmeraldes en el periodo ptolemaico. Plutarco va descriure cóm el rei Ptolomeo XII, pare de Cleopatra VII li va obsequiar al general romà Lúculo una esmeralda engastada en or. Com duya gravat el retrat de Ptolomeo, al general li va anar impossible rebujar-ho per temor a ofendre al faraó. L'última referència va ser la de l'historiador Olimpiodoro de Tebas que en el 421 va quedar constància de la seua solicitut per a visitar la mina, que en eixos temps, ya estava baix el protectorat del rei de la tribu nómada dels blemios.

Encara que, a voltes, s'ha relacionat a estes mines en Cleopatra, no s'ha trobat cap menció a això, encara que, per texts romans primerencs es destaca la preferència de la reina per les esmeraldes, ademés d'atres pedres precioses i l'or. Despuix de la conquista musulmana d'Egipte en el 641, l'extracció d'esmeraldes va continuar, en menor escala, fins a ben entrat el XIV.

La mina va ser redescubierta en 1816 pel mineralogista i explorador francés Frédéric Cailliaud. Va encapçalar una expedició organisada pel vaig valdre d'Egipte, Mehmet Alí, per a localisar en el desert Oriental les antigues mines de sofre. Va trobar les antigues mines agotades, pero el seu coneiximent de la lliteratura antiga i les llegendes beduinas, li varen dur fins al yebel Zabara, el llegendari Mons Smaragdus dels texts clàssics i va descobrir ruïnes d'antigues ciutats i mines d'esmeraldes.

Les esmeraldes, que són una varietat de berilo, deuen el seu color verdoso a la mescla de cromo. Es produïxen en diferents tipos de roques: en les ales del yebel Sikait són principalment capes de esquisto de mica, en un color que va des d'un vert azulado molt pàlit a un vert groguenc, o fins a un vert intens molt rar de bona calitat.

Excavacions arqueològiques

La mineria d'esmeraldes en el Uadi Sikait, ya documentada en el XIX, va ser objecte de varis estudis i prospeccions, que varen dur finalment a un dibuix del pla del lloc en 2001, començant les excavacions en estiu del 2002, seguides per una campanya d'hivern de 2002-2003, dirigides per Steven Sidebotham de l'Universitat de Delaware. En l'actualitat, colaboren en les excavacions l'Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre Polac d'Arqueologia Mediterrànea de l'Universitat de Varsòvia.

Ademés de les mines, que comprenien centenars de pous molt estrets, en els que solament podia cabre una persona, en una profunditat de vàries decenes de metros, s'han trobat restants de cases i atres edificis administratius i temples. Pel que fa a la ciutat o assentament de treballadors, es va construir en les ales del uadi per a evitar les possibles inundacions hivernals. Els edificis es varen construir en la pedra local en terrats preparats a l'efecte. El cridat edifici administratiu, que podria tractar-se també d'un temple, va estar actiu fins als sigles IV-V i des del seu terrat es baixa al uadi per escalonés. Enfront es localisa el cridat gran temple, excavat en la roca, provablement en época ptolemaica i reformat en época romana, rebia en dos columnes massices i una gran inscripció que cobria tot l'ample del temple. Més al sur, en la mateixa vora del uadi, es troba el menut temple rupestre, que, en el seu orige, disponia tres portes en discs solars i cobras coronades. En l'entrada es trobava una inscripció a on apareixien els deus a els qui estava dedicat, com a La nostra Senyora Isis de Senskete (Sikait) i a Apolo.