Signario del Castellet de Bernabé

Signario del Castellet de Bernabé

El signario del Castellet de Bernabé (Llíria, província de Valéncia) és un fragment de signario ibèric nororiental dual, en dèu signes complets i fragments d'atres dos, que està incomplet per abdós costats. Este signario està pintat d'esquerra a dreta sobre un fragment de vora d'una tinajita en decoració també pintades que va aparéixer en 1995 en el context de destrucció del poblat del Castellet de Bernabé a finals de el III o principis de el II El signario està organisat per parelles de variants d'un mateix signe. En tres de les cinc parelles, o / o (o' / o), s' / s i to / do (to' / to o tó / to), la variant que du un traç més, la variant complexa, la sorda en el cas de les oclusives dentals i velares, apareix davant la variant simple, la sonora en el cas de les oclusives dentals i velares. En una atra parella, les diferències entre les dos variants no són molt evidents, á / a (a / a o a' / a), pero chicotetes diferències de traçat permeten plantejar que la primera siga la complexa. En la parella final, l / l’ (l / S79), l'orde s'invertix, potser com a indici de que el emparejamiento té causes distintes. El segon signe d'esta parella és un signe (l' / S79) molt poc freqüent de valor controvertit, pero per al que s'ha propost que deuria tindre algun component vocàlic, ya que casi sempre apareix a continuació del signe l i en ocasions en inici de segment.

]+óos'stodoáall'+[

Pese als dubtes d'alguns investigadors, la seua consideració com signario s'ha vist confirmada per l'aparició d'atres signaris de característiques similars: el signario del Tós Pelat, en el que compartix la característica de presentar dualidades no només en les oclusives dentals i velares, sino també en les vocals i en algunes consonant contínues, i els signaris rupestres de Ger i de Bolvir, que només presenten dualidades en les oclusives dentals i velares.

L'orde dels signes no coincidix exactament en cap dels atres signaris ibèrics coneguts ni tampoc en el que es derivaria del signario de Espanca, del grup meridional, que era l'únic signario paleohispánico conegut fins a l'aparició d'este signario. La seua presència en la vora d'una ceràmica pintada no sembla que estiguera motivat per activitats relacionades en l'aprenentage de l'escritura, sino que es pensa que podria tindre una funció votiva, com ocorre en abecedaris de epigrafia contemporànees.

Bibliografia

• Ferrer i Jané, J. (2009): «El sistema de numerals ibèric: alvanços en el seu coneiximent», Palaeohispanica 9, pp. 471.
• Ferrer i Jane J. (2013): «Els sistemes duals dels escriptures ibèriques», Palaeohispanica 13, pp. 451-479.
• Guerin P. (2003): El Castellet de Bernabé i el horisó ibèric ple edetano.
• De Hoz, J. (2011): Història llingüística de la península ibèrica en l'antiguetat. II El món ibèric prerromano i l'indoeuropeizaació, Madrit, p. 190.
• Moncunill, N (2006): Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Barcelona, p. 366.
• Sarrión, I. (2003):«Dos noves inscripcions ibèriques del Castellet de Bernabé», Guerin P. ed. El Castellet de Bernabé i el horisó ibèric ple edetano, pp. 363-368.
• Velaza, J. (2006): «Chronica epigraphica iberica VII (2004-2005)», Paleohispanica 6, pp. 303-327.
• Velaza, J. (2012): «Inscripcions paleohispánicas en signarios: formes i funcions», E.L.E.A 12, pp. 151-165.