Signario de Bolvir

Plantilla:Escritures paleohispánicas El signario de Bolvir (Bolvir, Girona) és un signario ibèric nororiental dual realisat sobre una roca a l'aire lliure que va ser identificat en 2012. Esta inscripció forma part d'un conjunt de més de trenta roques repartides pels diferents municipis de la Cerdanya que contenen més d'un centenar d'inscripcions ibèriques. El signario està escrit de dreta a esquerra, a l'inversa de lo habitual, i solament es conserva la primera mitat. La seua cronologia paleogràfica aproximada podria estar entre finals de el III o principis de el II El signario està organisat per parelles de variants d'un mateix signe, a on sempre la variant que du un traç més, la variant complexa, la sorda en el cas de les oclusivas dentals i velares, apareix davant la variant simple, la sonora en el cas de les oclusivas dentals i velares.

kugubabitadakogotede[-]tuduŕutiditodo+[

Uns anys abans ya havien aparegut atres dos signarios de característiques similars, el signario del Castellet de Bernabé i el signario del Tós Pelat, que no solament presenten dualidades en les oclusivas dentals i velares, sino també en les vocals i en algunes consonante contínues. Simultàneament es va publicar el signario de Ger, també rupestre, que com el de Ger solament presenta dualidades en les oclusivas dentals i velares. L'orde dels signes no coincidix exactament en cap dels atres signarios ibèrics coneguts ni tampoc en el que es derivaria del signario de Espanca, del grup meridional, que era l'únic signario paleohispánico conegut fins a l'aparició dels signarios ibèrics. La seua presència en una inscripció rupestre no sembla que estiguera motivada per activitats relacionades en l'aprenentage de l'escritura, sino que es pensa que podria tindre una funció votiva, com ocorre en abecedaris de epigrafia contemporànees a l'ibèrica.

Bibliografia

• Campmajo, P. (2012): Ces pierres qui nous parlent: Els gravures rupestres de Cerdagne (Pyrénées orientals) de la fi de l’Âge du fer à l’époque contemporaine. Editions Trabucaire.
• Campmajo, P., Ferrer i Jané, J. (2010): «Li noveaux corpus d'inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne: Premiers résultats», Palaeohispanica 10, pp. 249-274.
• Campmajo, P., Untermann J. (1991): «Corpus dones gravures ibériques de Cerdagne», Ceretania 1, pp. 39-59.
• Ferrer i Jané, J. (2010): «La llengua i l'escriptura ibèrica a la Cerdanya», Ker 4, pp. 50-59.
• Ferrer i Jané, J. (2013a) : «Deux alphabets ibères duals rupestres de Cerdagne», Sources – Els cahiers de l’Âne Rouge 1, pp. 9-18.
• Ferrer i Jane J. (2013): «Els sistemes duals dels escriptures ibèriques», Palaeohispanica 13, pp. 451-479.
• Velaza, J. (2012): «Inscripcions paleohispánicas en signarios: formes i funcions», E.L.E.A 12, pp. 151-165.