Siganus rivulatus

Siganus rivulatus és una espècie de peixos marins de la família Siganidae, orde Perciformes, suborden Acanthuroidei.
El seu nom comú és sigano jaspeado.[1] És una espècie del oceà Índic que ha invadit el Mediterràneu oriental via el Canal de Suez, en lo que es coneix com migració lessepsiana, havent-se convertit en una de les espècies de peixos marins més abundant en les costes del mar Llevantina en Turquia. [2]
Es comercialisa per a consum humà, produint-se també en granges piscícoles en vàries parts de la seua rengo de distribució, lo que aminorar la depredació produïda per la peixca.
Morfologia
El cos dels sigánidos és mijanament alt, molt comprimit lateralment. Vist de perfil recorda una elipse. La boca és terminal, molt menuda, en mandíbules no protráctiles. La punta de la lengüeta de la fossa nassal anterior s'estén, a lo manco, fins a la mitat de l'orifici de la fossa nassal posterior.[3]
La coloració base de les parts superiors del cap i el cos és vert, gris, o amarronada. La pancha és plateado. Els patrons de coloració del cos s'estenen a les aletes. El iris és plateado o dorat iridiscent. Quan s'esglaya canvia la coloració a un motejat i/o unes 6 franges diagonals que travessen el cos, proporcionant-li un camuflage en l'entorn.[4]
Té un total de 23 vèrtebres. Conten en 13 espines i 10 radis blans dorsals, precedits per una espina curta eixint, a voltes llaugerament sobreixent, i unes atres totalment amagada. L'aleta anal conta en 7 fortes espines i 9 radis blans. Les aletes pèlviques tenen 2 espines, en 3 radis blans entre elles, característica única i distintiva d'esta família. Les espines de les aletes tenen dos buits laterals que contenen glándulas venenoses.[3]
El tamany màxim de llongitut és de 27 cm,[5] encara que el tamany normal és de 20 cm.[6]
Reproducció
Alcancen la madurea en 13,7 cm de llarc.[7] Són ovípars i de fertilisació externa. No cuiden al seu prole.[8] Els ous són adhesius, i molt menuts, de 0.5-0.6 mm. El desove es produïx en enfosquir, en els mesos calorosos, coincidint en el cicle llunar. En el Líban, el desove es produïx entre maig i agost.[9] Els ous eclosionan a les 26-32 hores del desove, en un ranc de temperatura entre 24 i 27 °C.[3]
Posseïxen un estat larval planctònic d'uns 24 dies de duració. Desenrollen un estat postlarval, característic de el suborden Acanthuroidei, cridat acronurus, en el que els individus són transparents, i es mantenen en estat pelágic durant un periodo estés abans d'establir-se en l'hàbitat definitiu, i adoptar llavors la forma i color de jovenils.
Referències
- ↑ http://www.fishbase.de/comnames/CommonNamesList.php?ID=4545&GenusName=Siganus&SpeciesName=rivulatus&StockCode=4730 [1] archivat en Wayback Machine. FishBase: Noms comuns de S. rivulatus. Consultat el 24 de juny de 2015.
- ↑ Golania, D. and Ben-Tuvia, A. (1995) (en anglés) Lessepsian migration and the Mediterranean fisheries of Israel. In: Armantrout, N. B. (ed.), Conditions of the Worlds Aquatic Habits. Proc. World Fish. Congr. Theme I, pp. 279 - 289. Oxford and IBH Pub. Co. Pvt. Ltd., New Delhi.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Woodland, D. J., (1990) (en anglés) Revision of the fish family Siganidae with descriptions of two new species and comments on distribution and biology. Indo-Pac. Fish. (19):136 p.
- ↑ https://www.fishbase.de/summary/Siganus-rivulatus.html FishBase: Sumari de S. rivulatus. Consultat el 24 de juny de 2015.
- ↑ Bariche, M., (2002) (en francés) Biologie et écologie de deux espèces lessepsiennes (Siganus rivulatus et Siganus luridus, Téléostéens, Siganidae) sur els côtes du Liban. Thèse de Doctorat, Université de la Méditerranée (Aix-Marseille II). 223 p.
- ↑ Sommer, C., W. Schneider and J.-M. Poutiers, (1996) (en anglés) FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somàlia. FAO, Roma. 376 p. Disponible en llínea en: https://www.fao.org/docrep/010/v8730e/v8730e00.htm
- ↑ http://www.fishbase.de/Reproduction/MaturityList.php?ID=4545&GenusName=Siganus&SpeciesName=rivulatus&fc=413 FishBase: Estudis de madurea de S. rivulatus. Consultat el 24 de juny de 2015.
- ↑ Ben-Tuvia, A., (1986) Siganidae. p. 964-966. In P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and I. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volume 2. UNESCO, Paris.
- ↑ http://www.fishbase.de/Reproduction/SpawningList.php?ID=4545&GenusName=Siganus&SpeciesName=rivulatus&fc=413&StockCode=4730 FishBase: Desove de S. rivulatus. Consultat el 24 de juny de 2015.
Bibliografia
- Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. (1997) Atles Marí. 3ª edició. Mergus. 1216 pp.
- Allen, G. R. & Erdmann, M. V. (2012) (en anglés) Reef fishes of the East Indies. Perth : Tropical Reef Research 3 vols, 1260 pp.
- Fox, R. J., T. L. Sunderland, A. S. Hoey & D. R. Bellwood (2009) (en anglés) Estimating ecosystem function: contrasting rols of closely related herbivorous rabbitfishes (Siganidae) on coral reefs. Marine Ecology Progress Séries 385: 261-260.
- Kuiter, R. H. & Debelius, H. (2001) (en anglés) Surgeonfishes, Rabbitfishes and Their Relatives. A comprehensive guide to Acanthuroidei. Chorleywood, O. K. : TMC Publishing 208 pp.
- Randall, J. I., Allen, G. R. & Steene, R. (1997) (en anglés) Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Siga. Bathurst : Crawford House Press 557 pp. figs.
- Woodland, D. J. (2001) (en anglés) Siganidae. pp. 3627-3650 in Carpenter, K. I. & Niem, T. H. (eds). The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO Species Identification Guide for Fisheries Purposes. Roma : FAO Vol. 6 pp. 3381-4218.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siganus rivulatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.