Sifrat francmasón
.jpg)
El sifrat francmasón (també conegut com sifrat pocilga, sifrat masónico, sifrat de Napoleón o sifrat de tres en ralla) és un sifrat per substitució simple que canvia les lletres per símbols basant-se en un diagrama. No obstant, l'us de símbols no impedix el criptoanálisis, i el criptoanálisis és idèntic al d'atres métodos de sifrat per substitució simple. El diagrama a la dreta mostra una forma en el que les lletres poden ser assignades.
El método va ser desenrollat pels francmasones a principis de el XVIII per a mantindre els registres i la correspondència.[2]
Història
[editar | editar còdic]Es creu que el sifrat és una sifra antiga[3][4] i es diu que es va originar en els rabinos hebreus.[5][6] Thompson escriu que «hi ha proves que sugerixen que els Cavallers Templarios varen utilisar un sifrat de ploma de porc» durant les Creuades Cristianes.[7][8]
Parrangan & Parrangan escriuen que va ser utilisat per un individu, que pot haver segut un francmaçó, «en el sigle XVI per a guardar les seues notes personals».[9]
En 1531, Cornelius Agrippa va descriure una forma primerenca de sifrat rosacruz, que atribuïx a una tradició cabalística judeua existent.[10] Este sistema, cridat «La Càbala de les Nou Cambres» per autors posteriors, utilisava l'alfabet hebreu en lloc del alfabet llatí, i s'amprava en fins de simbolisme religiós més que en un propòsit criptológico aparent.[11]
Variacions d'este sistema de sifrat varen ser utilisades tant per la germandat rosacruz[12] com pels francmasones, encara que estos últims varen utilisar el sistema de sifrat de la pocilga en tanta freqüència que el sistema es denomina en freqüència el sifrat dels francmasones. Hysin afirma que va ser inventat pels francmasones,[13] que varen escomençar a utilisar-ho a principis de el XVIII per a mantindre en privat els seus registres d'història i ritos, i per a la correspondència entre els líders de les logias.[1][2][14] També es poden trobar làpides de francmasones que utilisen el sistema com a part dels gravats. Una de les primeres làpides del cementeri de l'Iglésia de la Trinitat de Nova York, inaugurat en 1697, conté una sifra d'este tipo que es dessifra com «Recorda la mort» (cf. memento mori).
L'eixèrcit de George Washington tenia documentació sobre el sistema, en una forma molt més aleatòria de l'alfabet. Durant la guerra civil nortamericana, el sistema va ser utilisat pels presoners de l'Unió en les presons confederadas.[12]
Inseguritat
[editar | editar còdic]Encara que el sifrat francmasón pot considerar-se un sifrat d'us lúdic, no oferix pràcticament cap seguritat criptográfica. El seu us de símbols en lloc de lletres no impedix en absolut el criptoanálisis, i este sifrat no es diferencia en res de qualsevol un atre sifrat simple de substitució monoalfabética. I lo que és pijor, com és molt conegut i reconeixible a l'instant, és possiblement un dels pijors sifrats que es poden elegir des del punt de vista de la seguritat. De fet, el coneiximent del sifrat francmasón és tan omnipresent que un interceptor podria no necessitar trencar este sifrat en absolut, sino simplement dessifrar-ho, de la mateixa manera que ho faria el destinatari.
Per la simplicitat d'este sifrat, s'inclou molt a sovint en els llibres infantils sobre sifrat i escritura secreta.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Wrixon, Fred B. (1998). Codes, ciphers & other cryptic & clandestine communication : making and breaking secret messages from hieroglyphs to the Internet. OCLC 40126380. ISBN 1-57912-040-7.
- ↑ 2,0 2,1 Newton, David E. (1997). Encyclopedia of cryptology, ABC-CLIO. OCLC 42329961. ISBN 0-585-03257-2.
- ↑ Bauer, Friedrich L. "Encryption Steps: Simple Substitution." Decrypted Secrets: Methods and Maxims of Cryptology (2007): 43.
- ↑ Newby, Peter. "Maggie Had A Little Pigpen." Word Ways 24.2 (1991): 13.
- ↑ Blavatsky, Helena Petrovna. The Theosophical Glossary. Theosophical Publishing Society, 1892, pg 230
- ↑ Mathers, SL MacGregor. The Kabbalah Unveiled. Routledge, 2017, pg 10
- ↑ Thompson, Dave. "Elliptic Curve Cryptography." (2016)
- ↑ MacNulty, W. K. (2006). Freemasonry: symbols, secrets, significance. London: Thames & Hudson, pg 269
- ↑ Parrangan, Dwijayanto G., and Theofilus Parrangan. "New Simple Algorithm for Detecting the Meaning of Pigpen Chiper Boy Scout (“Pramuka”)." International Journal of Signal Processing, Image Processing and Pattern Recognition 6.5 (2013): 305-314.
- ↑ Agrippa, Henry Cornelius. "Three Books of Occult Philosophy, or of." JF (London, Gregory Moule, 1650) (1997): 14-15.
- ↑ «Heinrich Cornelius Agrippa: Occult Philosophy, Book III (part 3)». www.esotericarchives.com.
- ↑ 12,0 12,1 Pratt, Fletcher ([199?], 1939). Secret and urgent : the story of codes and ciphers, Aegean Park Press. OCLC 36653054. ISBN 0-89412-261-4.
- ↑ Hynson, Colin. "Codes and ciphers." 5 to 7 Educator 2006.14 (2006): v-vaig vore.
- ↑ The American Historical Review.ISSN 1937-5239.doi:10.1086/ahr/74.2.537.
- ↑ Gardner, Martin (1984). Codes, ciphers, and secret writing, Dover. OCLC 10725923. ISBN 0-486-24761-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cifrado francmasón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.