Sifrat Vernam

El sifrat Vernam és un algoritme de criptografia inventat per Gilbert Vernam, ingenier AT&T Bell Labs, en 1917.

Funcionament

En terminologia moderna, un sifrat de Vernam és un sifrat de fluix en el que el text en clar es combina, per mig de l'operació XOR, en un fluix de senyes aleatori o pseudoaleatorio del mateix tamany, per a generar un text sifrat. L'us de senyes pseudoaleatorios generats per un generador de números pseudoaleatorios criptográficamente segur és una manera comuna i efectiva de construir un sifrat en fluix. El RC4 és un eixemple de sifrat de Vernam que s'utilisa en freqüència en Internet.

Utilisació

Posteriorment a l'invenció del sifrat de Vernam, Joseph Mauborgne va propondre que la cinta de paper continguera informació completament aleatòria. Les dos idees, combinades en l'us únic de les claus, implementen la llibreta d'un sol us, encara que cap dels dos inventors va utilisar eixe nom.

Claude Shannon, també de Bell Labs, va demostrar que la llibreta d'un sol us és irrompible (treball realisat entre 1940 i 1945; publicat per primera volta en la Bell Labs Technical Journal, 1948/49). És el primer i únic método de sifrat per al que existix tal demostració.

El método Vernam va ser utilisat durant la Segona Guerra Mundial per espies de diverses nacionalitats, als que se'ls donava una seqüència binaria aleatòria en la recomanació d'utilisar-la en un únic procés de sifrat.