Sial

Típica roca pertanyent al sial, un granit del Precámbrico de les St. Francis Mountains, Misuri, mostrant la matriu de feldespat potásico (felsic)

Sial és un terme, ya obsolet, que designa a les roques que formen la part fonamental de la corfa continental, situades sobre roques més obscures i denses que afloren ademés en el fondo oceànic i que formen el alvenc. El terme aludix a que són roques basades en silicat caracterisats per l'abundància d'alumini, en lloc del magnesi que distinguix a les roques de l'alvenc.

Eduard Suess va inventar els térmens alvenc i sal, i Alfred Wegener va propondre per a l'últim com més convenient la variant sial, evitant la confusió en el terme llatí (i espanyol) sal, i la seua modificació va tindre èxit. Abdós conceptes han perdut significació i, encara que descriuen una situació real, en un sial discontinu naixent sobre un alvenc continu, no tenen lloc en les teories modernes que descriuen l'estructura de la Terra i expliquen el seu dinamisme. Els conceptes eren molt importants, no obstant, en la teoria de la Deriva continental, proposta per Wegener, el qual imaginava als continents, erròneament, com a masses de sial esgolant-se sobre l'alvenc.

Propietats

Se li crida també capa granítica El sial té una densitat menor (2600 - 2800 kg/m³) que el alvenc, degut principalment a una major cantitat d'alumini, i una disminució de les cantitats de ferro i magnesi. El llímit inferior de la capa de sial no és un llímit estricte, el sial sura sobre les roques més denses de l'alvenc. La discontinuidad de Conrad s'ha propost com a llímit, pero poc se sap sobre ella, i no sembla coincidir en el punt de canvi geoquímico. En el seu lloc, el llímit ha segut fixat arbitrariamente en una densitat mija de 2800 kg/m³.

Per les grans pressions, a lo llarc del temps geològic, la capa d'alvenc fluïx com un líquit molt viscós, per lo que, en un sentit real, el sial sura en l'alvenc, en equilibri isostático. Les montanyes s'estenen cap a avall i dalt, de la mateixa manera que els icebergs en l'oceà; de modo que en la part continental de les plaques la capa de SIAL alcança entre 5 km i 70 km de profunditat.