Alvenc (geofísica)
Alvenc és un terme obsolet, propost per Eduard Suess i sugerit inicialment per Georg Johann Pfeffer,[1] que designa al conjunt de roques obscures i denses (basalts) que formen el fondo oceànic i el mant terrestre, cobertes en els continents per blocs de sial. El seu nom fa referència a la seua composició: «silicatos magnésicos». Situat baix el Sial aplegaria fins a una profunditat d'uns 1200 km.
Evolució del concepte
[editar | editar còdic]Abdós conceptes, alvenc i sial, han perdut significació i, encara que descriuen una situació real, en un sial discontinu yacer sobre un alvenc continu, no tenen lloc en les teories modernes que descriuen l'estructura de la Terra i expliquen el seu dinamisme. Els conceptes eren molt importants, no obstant, en la teoria de la Deriva continental, proposta per Wegener, el qual imaginava als continents, erròneament, com a masses de sial esgolant-se sobre l'alvenc.[2]
El concepte ha segut substituït pel de mant terrestre, a lo manco en la seua part superior, situat per damunt del núcleu extern i per baix de la corfa terrestre.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L'Orige dels continents i oceans. Alfred Wegener. Editorial Crítica. ISBN 8498920183. Pág. 43
- ↑ http://books.google.es/books?aneu=1Zc4NYGXhVkC&pg=PA77 Geografia general. Armant Aguilar Rodríguez. Pearson Educació, 2004. ISBN 9702605377. Pág. 77
- ↑ Geografia. José Martín del Camp Amezquita. Edicions Llindar. Jalisco, Mèxic, 2006. ISBN 9685607389. Pág. 62
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sima (geofísica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.