Shikantaza

Ilustració del monge zen Kodo Sawaki en meditació.

Shikantaza (只管打坐, ''Shikantaza''^?) és el nom zen japonés, provinent del vocablo chinenc zhǐguǎn dǎzuò (只管打坐), d'un tipo de meditació budista englobat en el zazen de l'escola Sōtō. Traducible com "solament assentar-se", consistix simplement en observar sense juïns els pensaments aleatoris que creuen la ment del meditador, encara que al mateix temps es tracta d'una tradició altament sotil i alegórica a la que els distints linajes de l'escola donen diferents matisos.Plantilla:Sfnp

Es baralla que la pràctica poguera originar-se en les ensenyances de Rujing, mestre chinenc de el XII, pero uns atres la consideren una innovació del seu aprenent japonés Dōgen, fundador de l'escola zen Sōtō, que hauria donat a les pràctiques meditativas chinenques la seua interpretació personal. Formes similars de meditació expansiva apareixen també en el budisme tibetà, especialment en les tradicions anomenades Dzogchen i Mahamudra, ademés d'atres corrents orientals, com el taoisme, a on es practica la cridada zuowang ("assentar-se i oblidar"), o el neoconfucionismo, en el que es practicava jingzuo ("assentar-se en silenci").

Història

El mestre chinenc Hongzhi Zhengjue és el primer gran teòric d'esta tècnica de meditació, a la que denominava "allumenament silenciós" (默照, mòzhào en chinenc, mokusho en japonés). Per a ell, el camí a l'allumenament no requerix més que assentar-se en introspecció silente, evitant la seducció dels pensaments erráticos i la mera relaixació. El nom pel que li la coneix hui, "només assentar-se" (只管打坐, zhǐguǎn dǎzuò en chinenc, shikantaza en japonés), sembla haver segut falcat pel seu compatriota Rujing, pertanyent a la següent generació de mestres. No obstant, és en el nipó Dōgen, aprenent de Rujing, que la tècnica comença la seua marcha en el budisme zen. Les instruccions de Dōgen, incloses en el text cridat Fukan Zazengi, expliquen cóm assentar-se en el zafu i zabutón, en l'esquena empinada i les mans en dhyana mudra, i descriuen la pròpia meditació d'esta manera:Plantilla:Sfnp

Deixa a un costat la pràctica intelectual d'investigar paraules i perseguir frases, i deprén a donar eixe pas arrere que dona el regrés a la llum i fa que lluïxca cap a dins. El cos i la ment per sí mateixos es desvaniran, i el teu rostre original es manifestarà.

Dōgen conclou citant una anècdota que es considera comunament el cor d'esta meditació.

Des de l'antiguetat fins a hui, a diferència dels prolijos tractats sobre vipassana trobats en doctrines anteriors, és comuna que l'única instrucció explícita que els monges novicios zen reben per a iniciar-se en el shikantaza siga assentar-se i mantindre's quets. Verdaderes explicacions en profunditat sobre en qué consistix i cóm realisar shikantaza apareixeran en el XX en l'expansió internacional del budisme zen, quan sorgix la necessitat de facilitar la seua comprensió fòra de la cultura monástica.Plantilla:Sfnp

Tècnica

El mestre zen John Daido Loori descriu shikantaza com una pràctica àrdua a pesar de la simplicitat que emana el seu nom. En ella, la força mental (joriki) no la produïx la concentració sostinguda sobre algun element, com en anapanasati, sino tindre consciència del fluix dels pensaments, sense tractar activament de desfer-se de cap.Plantilla:Sfnp L'usuari deu observar els seus pensaments, "sense analisar-los, ni jujar-los, ni intentar entendre'ls ni categorizarlos", sent simplement conscient d'ells.Plantilla:Sfnp Segons Loori, esta pràctica ajuda a l'activitat mental a fluir i produir samadhi.Plantilla:Sfnp

Quan es practica shikantaza un no intenta concentrar-se en res específic o apartar els pensaments. Simplement permet que tot siga com és. Els pensaments van i vénen, i un simplement els observa, manté la seua consciència en ells. Requerix molta energia i persistència l'assentar-se en shikantaza i no perdre-se en pensaments mundans. Pero poc a poc, els pensaments comencen a enlentecerse, i en el temps deixen d'acodir. Quan el pensament desapareix, el pensador desapareix.

L'expert en meditació Eric Harrison epiloga estes paraules comparant shikantaza en lo que en psicologia es denomina extinció, per la qual la reducció repetida d'una resposta conductual termina per causar la desaparició d'eixa resposta.Plantilla:Sfnp

Roll del Fukan Zazengi, manual de meditació escrit per Dōgen.

Loori afirma que l'atenció (awareness, en l'original en anglés) és tot lo que es necessita per a la pràctica de shikantaza.Plantilla:Sfnp Això requerix un estat molt d'alerta mental que no pot mantindre's durant molt temps, per lo que recomana meditar d'esta manera des de mija hora fins a una hora com a màxim, despuix de lo que un deu alçar-se i fer meditació caminante per a aclarir la ment abans de tornar a assentar-se i continuar.Plantilla:Sfnp

Shunryu Suzuki postula: "no intentes detindre la teua ment, deixa-ho tot com està. Res permaneixerà en la teua ment molt temps. Vindrà quan venja i s'anirà quan es vaja. En el temps, la teua ment clara i buida durarà més".Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Per la seua banda, descrivint la pràctica com simplement ser conscient dels pensaments sense vore's atrapats per ells, Sean Murphy cita a Taizan Maezumi de la següent manera: "veu els teus pensaments com si foren núvols, veent-les passar d'un extrem a l'atre de la ment, sense intentar aferrar-se a elles; i quan es perguen en l'horisó, cosa que faran, sense intentar perseguir-les".

Jundo Cohen advertix que el meditador no deu jugar en els pensaments ni deixar-se atrapar per ells, i establix que deixar-los anar és un component vital de la pràctica. Si un es veu enrededado en ells, deu tornar a la seua consciència global, desoír tot juí d'encert o error.Plantilla:Sfnp Per a ell, shikantaza és similar al joguet de la trampa chinenca per a dits, del que s'escapa no fent força, sino deixant de fer-la. Només abandonant la busca de l'allumenament, acceptant-ho tot sense aversió o apego, pot trobar-se l'allumenament en primer lloc.Plantilla:Sfnp

Segons la tradició, la ment en el zazen és com un clar espill i com l'obert cel blau. Un espill reflectix tot lo que té davant sí -bell o lleig, amic o enemic, benvingut o detestat- i permet que cada cosa siga lo que és, sense rebuig, resistència, preferència o juí. El cel blau representa una ment oberta, clara, sense llímits i allumenada. Els núvols són els pensaments. Quan apareixen núvols, permetem que passen sense tractar d'agarrar-les, perque quan caem en això, tornem la ment encara més núvol.

Quan el meditador s'enfronte a emocions fortes o pensaments ansiosos, Cohen anima a simplement observar-los en ecuanimidad. Meditar en shikantaza no significa abandonar-se als pijors sentiments i donar-los regna solta, sino no deixar-se atrapar pel seu contingut.Plantilla:Sfnp