Anar al contingut

Dōgen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dōgen

Eihei Dōgen (永平道元) també Dōgen Zenji (道元禅師) o Dōgen Kigen (道元希玄) o Kōsō Jōiō Daishi (lliteralment Ancestro Eminent, Sustentador de Llum, Gran Mestre) (Kyoto, 26 de giner de 1200 – Ib., 29 de setembre de 1253) va ser un mestre budiste japonés fundador de l'escola Sōtō del Zen en este país.

Biografia

Naixcut en Kyoto en el sí d'una família noble, va quedar orfe de pare i mare a molt primerenca edat, sent adoptat per un dels seus tios.

Als 13 anys, va entrar com novicio en el Mont Hiei, centre de l'Escola Budista del Tiantai.

En la primavera de 1223 va partir cap a China, retornant a Japó en 1227 despuix d'haver segut reconegut pel mestre Rujing com a mestre de l'escola Cáodòng (曹洞宗, pronunciat Sōtō-shū en japonés).

Despuix de la seua tornada, va desenrollar la seua activitat religiosa en temples propencs a Kyoto, reunint al seu entorn una comunitat de seguidors de la nova escola del Budisme Zen. En 1243, es va traslladar en ells a la província de Echizen, en l'actual prefectura de Fukui. En esta regió, va fundar el temple Eihei-ji (永平寺), que es manté fins a l'actualitat com un dels dos temples principals de l'escola Sōtō.

El Zen de Dōgen

En el cor de la varietat de Zen que va ensenyar Dōgen hi ha una série de conceptes clau, els quals són recalcats de forma repetida en els seus escrits.

Tots estos conceptes, no obstant, estan íntimament interrelacionados uns en uns atres en el grau en el que tots estan directament conectats en zazen, o la meditació assentada, la qual considerava Dōgen que és idèntica al Zen, com s'expressa clarament en la primera frase del manual d'ensenyança de 1243 "Zazen-gi" (坐禪儀; "Principis de Zazen"):

"Estudiar el Zen... és zazen".[1]

Quan fa referència a zazen, Dōgen a sovint es referix específicament a shikantaza, traducible lliurement com "res més que assentar-se" o "només assentar-se", que és un tipo de meditació assentada en la qual:

"el meditador se senta en un intens estat d'atenció concentrada que està lliure de pensaments, no dirigida sobre objecte algun, i unida a cap contingut en particular".[2]

Ensenyances

Zazen

Dōgen subrallava a sovint l'importància crítica de zazen, o meditació assentada com a pràctica central del budisme. Considerava que zazen era idèntic a estudiar zen. Açò se senyala clarament en la primera frase del manual d'instruccions de 1243 "Zazen-gi" (坐禪儀; "Principis de zazen"): "Estudiar el zen... és zazen".[3] Dōgen va ensenyar zazen a tot lo món, inclús per als llaics, hòmens o dònes i incloent totes les classes socials.[4] En referir-se a zazen, Dōgen es referix més a sovint específicament a shikantaza', traducible aproximadament com "res més que precisament assentar-se", o "simplement assentar-se", que és un tipo de meditació assentada en la que el meditador se senta "en un estat d'atenció brillantemente alerta que està lliure de pensaments, dirigida a cap objecte i apegada a cap contingut en particular".[5] En el seu Fukanzazengi, Dōgen va escriure:


Per a practicar el Zen, una habitació tranquila és lo adequat. Menja i beu en moderació. Deixa a un costat tots els compromisos i pospon tots els assunts. No penses en térmens de bo o mal. No juges verdader o fals. Abandona les operacions de la ment, l'intelecte i la consciència; deixa d'evaluar en pensaments, idees i punts de vista. No tingues proyectes d'aplegar a ser Buda. ¿Cóm podria estar això llimitat a assentar-se o gitar-se?[6]

Dōgen cridava a esta pràctica de zazen "sense pensar" (hi-shiryo) en la que un és simplement conscient de les coses tal com són, més allà del pensar i del no-pensar -l'esforç actiu per no pensar-.

L'actitut mental correcta per a zazen segons Dōgen és la de no esforçar-se sense esforç, açò es deu a que per a Dōgen, l'allumenament ya està sempre present.

Ademés, Dōgen es va distanciar en freqüència de les pràctiques budistes més sincréticas de l'época, incloses les del seu contemporàneu Eisai. En el Bendowa, Dōgen escriu:[7]

El compromís en el Zen és desprendre's del cos i de la ment. No es necessiten ofrenes d'incens, oracions d'homenage, nembutsu, disciplines de penitència o llectures silencioses de sutra; n'hi ha prou en assentar-se en la ment en blanc.

Unitat de la pràctica-verificació

El concepte primari que subyacer en la pràctica Zen de Dōgen és "l'unitat de la pràctica-verificació" o "l'unitat del cultiu i la confirmació" (修證一如 shushō-ittō / shushō-ichinyo).[8] El terme shō (證, verificació, afirmació, confirmació, guany) també es traduïx a voltes com "allumenament", encara que esta traducció també és qüestionada per alguns estudiosos.[9][8][10]

Esta ensenyança va ser explicada per primera volta i de forma més famosa en el Bendōwa (弁道話 Charrada sobre l'esforç del camí, c. 1231) de la següent manera:[11]

Pensar que la pràctica i la verificació no són una és el punt de vista dels infels. En el buddha-dharma, pràctica i verificació són lo mateix [shushō kore itto nari]. ya que es tracta d'una pràctica basada en la verificació, la busca del camí per part del principiante és tota la substància de la verificació original. Per lo tant, en donar instrucció sobre lo que cal anar en conte en la pràctica, ensenyem a no esperar verificació fòra de la pràctica, puix [la pràctica] és en sí mateixa verificació original. ya que és la verificació de la pràctica, la verificació no té llímit; lloc que és la pràctica de la verificació, la pràctica no té principi.


En el Fukanzazengi (Recomanació universal per a zazen), Dōgen explica cóm practicar zazen i despuix explica la naturalea de la verificació

Si captes el punt d'esta [pràctica], els quatre elements [del cos] es tornaran llaugers i tranquils, l'esperit estarà fresc i agut, els pensaments seran correctes i clars; el sabor del dharma sostindrà l'esperit, i estaràs tranquil, pur i alegre. La teua vida quotidiana serà [l'expressió de] el teu verdader estat natural. Una volta que alcances la clarificació [de la veritat], podràs assemblar-te al dragó que guanya l'aigua o al tigre que s'adinsa en les montanyes. Deus donar-te conte de que quan el pensament correcte està present, el torpor i l'agitació no poden entrometerse.[12]

Naturalea de Buda

Per a Dōgen, naturalea-buda o busshō (佛性) és tota la realitat, "totes les coses" (悉有).[13] En el Shōbōgenzō', Dōgen escriu que "tot el ser és la naturalea de Buda" i que inclús els objectes inanimados (roques, arena, aigua) són una expressió de la naturalea de Buda. Va rebujar qualsevol punt de vista que considerara la naturalea búdica com un ser interior permanent i substancial o un fonament. Dōgen descriu la naturalea búdica com "vast buit", "el món del devindre" i escriu que "la impermanencia és en sí mateixa naturalea búdica".[14] Segons Dōgen:

Per lo tant, la impermanencia mateixa de l'herba i de l'arbre, de l'espessor i del bosc és la naturalea de Buda. La impermanencia mateixa dels hòmens i les coses, el cos i la ment, és la naturalea de Buda. La naturalea i les terres, les montanyes i els rius, són impermanentes perque són la naturalea de Buda. L'allumenament suprem i completa, perque és impermanente, és la naturalea de Buda.[15]

Takashi James Kodera escriu que la font principal de la comprensió de Dōgen de la naturalea de Buda és un passage del Nirvana sutra' que va anar àmpliament entés com l'afirmació de que tots els sers sensibles posseïxen la naturalea de Buda.[13] No obstant, Dōgen va interpretar el passage de forma diferent, traduint-ho de la següent manera:

Tots són (一 切) sers sensibles, (衆生) totes les coses són (悉有) la naturalea de Buda (佛性); el Tathagata (如来) permaneix constantment (常住), és inexistent (無) pero existent (有), i és canvi (變易).[13]

Takashi explica que "mentres que en la llectura convencional la naturalea de Buda s'entén com una essència permanent inherent a tots els sers sensibles, Dōgen sosté que totes les coses són la naturalea de Buda. En la primera llectura, la naturalea de Buda és un canvi menys potencial, pero en la segona, és l'actualitat eternament naixent i peridora de totes les coses del món."[13]

Aixina, per a Dōgen la naturalea-buda ho inclou tot, la totalitat de "totes les coses", inclosos els objectes inanimados com l'herba, els arbres i la terra (que també són "ment" per a Dōgen).[13]

Temps-Ser

La concepció de Dōgen del Ser-Temps o Ser-Temps (Uji, 有時) és un element essencial de la seua metafísica en el Shōbōgenzō. Segons l'interpretació tradicional, "Uji significa ací que el temps mateix és el ser, i tot ser és temps."[16] Uji són totes les activitats canviants i dinàmiques que existixen com el fluix del devindre, tots els sers del món sancer són temps.[17] Aixina que, es parla dels dos térmens al mateix temps per a subrallar que les coses no deuen vore's com a conceptes separats. Ademés, es tracta de no abstraure el temps i el ser com a conceptes racionals. Este punt de vista ha segut desenrollat per estudiosos com Steven Heine,[18] Joan Stambaugh[19] i uns atres, i ha servit de motivació per a comparar l'obra de Dōgen en la del "Dasein" de Martin Heidegger.cita requerida Recentment, no obstant, Rein Raud ha argumentat que este punt de vista no és correcte i que Dōgen afirma que tota existència és momentànea, mostrant que tal llectura faria prou lúcits prou dels passages més be crípticos del Shōbōgenzō.[20]

Expressió perfecta

Un atre element essencial de la metafísica "performativa" de Dōgen és la seua concepció de l'Expressió perfecta (Dōtoku, 道得).[21] "Mentres que una visió radicalment crítica sobre el llenguage com soteriológicamente ineficiente, si no positivament perjudicial, és per lo que el budisme zen és famós,"[22] esPlantilla:Clarificar pot argumentar "'en el marc d'una teoria racional del llenguage, contra una interpretació oscurantista del zen que una i una atra volta invoca l'experiència. '"[23] Dōgen distinguix dos tipos de llenguage: monji 文字, el primer, -seguint a Ernst Cassirer- "tipo discursivo que estructura constantment les nostres experiències i -més fonamentalment- produïx de fet el món que experimentem en primer lloc"; i dōtoku 道得, el segon, "tipo presentativo, que adopta una postura holística i establix la totalitat de les significacions a través d'una textura de relacions. ".[24] Com senyala Döll, "és este segon tipo, com sosté Müller, el que permet una visió positiva del llenguage inclús des de la perspectiva radicalment escèptica de la marca del budisme zen de Dōgen."[22]

Crítica de Rinzai

Dōgen criticava a voltes a l'escola Rinzai per la seua pràctica formulaica i intelectual del koan (com la pràctica del Shiryoken o "Quatre Discernimientos")[25] aixina com pel seu despreci cap als sutras:

Recentment en la gran dinastia Sung de China hi ha molts que es fan cridar "mestres zen". No coneixen el Dharma de Buda en tota la seua extensió. Han sentit i vist molt poc. Memorisen dos o tres dits de Lin Chi i Yun Men i pensen que este és tot el camí del Dharma del Buda. Si el Dharma del Buda poguera condensarse en dos o tres dits de Lin Chi i Yun Men, no s'hauria transmés fins als nostres dies. Difícilment es pot dir que Lin Chi i Yun Men siguen els Venerables del Buda-Dharma.[25]

.

Dōgen també va ser molt crític en l'escola japonesa Daruma de Dainichi Nōnin.

Virtuts

La perspectiva de Dogen sobre la virtut es discutix en el text Shōbōgenzō com alguna cosa que deu practicar-se interiorment per a que es manifeste en l'exterior. En atres paraules, la virtut és alguna cosa que és tant intern com a extern, en el sentit de que un pot practicar bones disposicions internes i també l'expressió d'estes bones disposicions.[26]

Llegat

La seua obra mestra, Shōbōgenzō (正法眼蔵), és una dels cims de la lliteratura Zen.

Escrita a lo llarc de més de vint anys, es compon en les seues edicions modernes de 95 capítuls o fascículos.

Dōgen va tractar en ells una gran varietat de temes, des d'indicacions pràctiques per a l'organisació de la vida monacal o la correcta pràctica del zazen, a recorts del seu viage a China o reflexions filosòfiques, entre les quals destaca la seua concepció del temps.

En 2009 es va estrenar en Japó el biopic sobre la vida de Dōgen titulat Zen (禅 ZEN) dirigit per Banmei Takahashi i en Nakamura Kankurō VI en el paper de Dōgen. En la série nortamericana Lost, un personage Japonés, líder d'una tribu nativa es diu Dogen.

Obres

  • Eiheikoroku (és: Crònica extensa de Eihei), recopilació de les conferències de Dogen. Està dividida en dèu volums.
  • Eiheishingi (és: Purs criteris de Eihei), inclou atres texts tals com el Bendoho (és: Métodos de la busca de la veritat), Fushukuhanho (és: Método de prendre els menjars), Tenzokyokun (és: Instruccions per al cuiner). Es tracta de texts orientats a l'orde comunitari de la vida monacal.
  • Fukanzazengi (és: Guia universal per al método estàndar de zazen), instruccions per a la correcta pràctica del zazen.
  • Gakudoyojinshu (és: Colecció d'assunts sobre l'aprenentage de la veritat), conjunt de texts independents, provablement recopilats per Dogen. Aborden assunts relatius a la pràctica del budisme.
  • Hogyoki (és: Crònica de l'era Hogyo), preguntes i respostes entre Dogen i el seu mestre Tendo Nyojo.
  • Shinji-shobogenzo (és: Tesor del verdader ull del dharma, en caràcters chinencs originals), recopilació de Dogen de 300 koans, sense comentaris.
  • Shobogenzo (és: Tesor del verdader ull del dharma), obra més reconeguda de Dogen que en edicions modernes conta en 95 capítuls. Versa sobre una àmplia cantitat de temes, resaltant com a punts principals la no dualitat de la realitat i el zazen com a via principal per a alcançar el coneiximent de la realitat.
  • Shobogenzo Zuimonki (és: Tesor del verdader ull del dharma fàcil d'entendre per als oïts), colecció de charrades informals de Dogen, ocorregudes entre 1235 i 1237.

Referències

  1. ↑ "Principles of Zazen
  2. ↑ Kohn 196–197
  3. ↑ Principis de Zazen
  4. ↑ Dumoulin (2005b)
  5. ↑ Kohn (1991), pp. 196-197
  6. ↑ «Fukanzazengi: Instruccions per a zazen universalment recomanades». Zen Dōgen.
  7. ↑ collcutt, Martin (1996). Cinc Montanyes: The Rinzai Zen Monastic Institution in Medieval Japan, Harvard University Àsia Center, pp. 49-50. ISBN 978-0674304987.
  8. ↑ 8,0 8,1 Carl Bielefeldt. Dogen's Manuals of Zen Meditation, p. 137, University of Califòrnia Press, 1990.
  9. ↑ Eitan Bolokan. Resenya de "Tesor del verdader ull del Dharma: Shōbō Genzō del mestre zen Dōgen". Ed. Kazuaki Tanahashi. "Filosofia Oriente i Occident", vol. 65 (4), pp: 1286-88.
  10. ↑ Masao Abe (1991). A Study of Dogen: His Philosophy and Religion, p. 17. State University New York Press. State University of New York Press.
  11. ↑ Carl Bielefeldt. Els manuals de meditació zen de Dogen, p. 137, University of Califòrnia Press, 1990.
  12. ↑ Carl Bielefeldt. Dogen's Manuals of Zen Meditation, p. 183, University of Califòrnia Press, 1990.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Takashi James Kodera, La naturalea-buda en el Shobogenzo de Dogen. Japanese Journal o f Religious Studies 4/4, decembre de 1977.
  14. ↑ Dumoulin 82, 85
  15. ↑ Dumoulin 85
  16. ↑ "Uji: The Clave-Being by Eihei Dogen" Traduït per Donen Welch i Kazuaki Tanahashi de: La lluna en una gota de rocío; escrits del mestre zen Dogen
  17. ↑ Dumoulin 89
  18. ↑ Existential and Ontological Dimensions of Clave in Heidegger and Dogen, SUNY Press, Albany 1985
  19. ↑ Impermanence is Buddha-Nature: Dogen's Understanding of Temporality, University of Hawaii Press, Honolulu 1990
  20. ↑ Raud, Rein. "El moment existencial: Rellegint la teoria del temps de Dōgen". Filosofia Oriente i Occident, vol.62 nº 2, abril 2012
  21. ↑ #Cf. Kim (2004) i més sistemàticament a partir d'una teoria dels símbols Müller (2013); revisat per Steffen Döll en Philosophy East & West Volum 65, número 2 Abril 2015 636-639.
  22. ↑ 22,0 22,1 Döll (2015), p. 637
  23. ↑ Müller (2013), p. 25 citat despuix de Döll (2015), p. 637
  24. ↑ Döll (2015), 637, #cf. Müller (2013), p. 231.
  25. ↑ 25,0 25,1 Dumoulin 65
  26. ↑ Mikkelson, Douglas(2006).«Cap a una descripció de les virtuts morals de Dogen».Journal of Religious Ethics.34(2): 225-251.doi:10.1111/j.1467-9795.2006.00267.x.

Bibliografia

  • Kohn, Michael H.; tr. The Shambhala Dictionary of Buddhism and Zen. Boston: Shambhala Publications, Inc., 1991. ISBN 0-87773-520-4
  • Dōgen, Piquero, P., & Nishijima, G. W. (2013). Shobogenzo: (tesor del verdader ull del dharma). Vol. I. Siri.

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dōgen&oldid=1638876»