Shamir de Salomón
En la Guemará, el shamir és un cuc o substància que tenia el poder de tallar o desintegrar pedra, ferro i diamant. Es diu que el Rei Salomón ho va utilisar durant la construcció del primer Temple en Jerusalem, en lloc de ferramentes. Per a la construcció del temple, que promovia la pau, es considerava inapropiat usar ferramentes que també podien ser usades per a la guerra i la violència.
Mencionat a lo llarc del Talmud i els midrashim, es diu que el Shamir va existir durant els temps de Moisés com una de les dèu maravelles creades en la vespra del primer Shabat, just ans que Deu finalisara la creació. Es diu que Moisés va utilisar el Shamir per a gravar les pedres del pectoral sacerdotal del Sum Sacerdot d'Israel.[1]
El Temple
[editar | editar còdic]El rei Salomón, al tant de l'existència del Shamir pero desconeixent la seua ubicació, va encarregar una busca que li va aportar un «gra de Shamir del tamany d'un gra d'ordi», i que després els artesans de Salomón varen utilisar per a la construcció del Temple. El material a treballar, ya fora pedra, fusta o metal, es vea afectat en ser "mostrat al Shamir". Seguint esta expressió (tot allò a lo que se li pot "mostrar" alguna cosa deu tindre ulls per a vore), els primers erudits rabínicos varen descriure al Shamir pràcticament com un ser viu. No obstant, atres fonts primerenques ho descriuen com una pedra verda. Açò és confirmat per erudits contemporàneus que creuen que el Shamir era esmeril, una pedra de color blau verdoso que ha segut usada com a pols abrasivo per mils d'anys. La paraula esmeril prové del koiné σμύρις, que provablement compartix la mateixa raïl que el semítico shamir. [2]
Per al seu almagasenament, el Shamir devia estar sempre envolt en llana i guardat en un recipient de plom; qualsevol atre recipient esclataria i es desintegraria baix la mirada del Shamir. Es dia que el Shamir s'havia perdut o havia perdut la seua potència (junt en el "goteig del panal") en el moment de la destrucció del Primer Temple durant el sege de Jerusalem (587 a. C.).
Asmodeo
[editar | editar còdic]Segons la llegenda d'Asmodeo del Talmud (Tractat Gittin 68a-b), l'ubicació de Shamir va ser informada al Rei Salomón per Asmodeo, a qui Salomón va ordenar capturar. Asmodeo va ser somés per Benaía ben Jehoiada, qui va capturar al rei dimoni abocant va vindre en el pou de Asmodeo, emborrachant-ho i envolent-ho en cadenes que tenien gravat un nom sagrat de Deu. Una volta en el seu poder, Asmodeo va ser dut davant Salomón en Jerusalem, a on li va informar a Salomón que el Shamir no li va ser entregat a ell, sino a Rahab, l'àngel del mar. [3] [4] L'àngel de la mar li havia donat llavors el Shamir a un pardal, identificat pel Talmud com la palput (en hebreu דּוּכִיפַת), que havia estat usant el Shamir per a partir roques per a construir els seus nius. El Shamir és finalment obtingut colocant un vidre sobre el niu de la palput, lo que obliga a l'au a usar el Shamir per a trencar el vidre.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ausubel, Nathan (1948). A Treasury of Jewish Folklore, Crown Publishers, pp. 449, 594. ISBN 0-517-50293-3.
- ↑ «shamir, shumar and emery». Balashon Hebrew Language Detectiu. Consultat el 2023-12-13.
- ↑ Shamah. «Cutting Stones for the Temple, the Rambam and the Shamir». SEPHARDIC INSTITUTE. Consultat el 2010-02-17.
- ↑ Louis Ginzberg (2007). The Legends of the Jews: Volume 4, p. 77. «Asmodeus told Solomon that the Shamir was given by God to the Angel of the Siga, and that Angel entrusted none with the Shamir except the moor-hen, which had taken an oath to oversee the Shamir.»
- ↑ «Gittin 68a:8». www.sefaria.org. Consultat el 2024-07-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shamir de Salomón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.