Sh2-106

Sharpless 2-106, Sh2-106, S106[1] o més popularment coneguda com a àngel de neu còsmic,[2] és una regió de formació estelar bipolar la forma de la qual dona l'apariència d'un àngel celestial en els seus "ales" desplegades d'aproximadament 2 anys llum d'extensió. Es troba a uns 2 000 anys llum de la terra, en un sector relativament aïllat de la Via Làctea, en la regió H II de la constelació del Cisne.[3]
La forma de les ales de l'àngel es deuen a una estrela massiva, que per la seua gran activitat expulsa cap a fòra dos lòbuls bessons de gas molt calent de color blau lluent. Ademés posseïx un anell de pols i gas al seu entorn en l'apariència d'un cinturó que s'expandix i li brinda la forma d'un "rellonge d'arena".
Descoberta en 1991 i gràcies a les nítides imàgens obtingudes en febrer de 2011 pel Telescopi espacial Hubble, es pot observar que la tènue llum que emana de l'estrela central es reflectix en les partícules de pols, allumenant el seu entorn i permetent observar les ones de choc dels gasos a mida que interactuen en el mig interestelar més fret. Estes imàgens varen ser preses en la Cambra de Gran Angular 3, utilisant un filtre en la banda visible angosta per a poder aïllar el gas d'hidrogen. Ademés s'ha combinat en filtres del infrarroig propenc per a poder mostrar el contrast de l'estructura del gas fret i de pols dels filaments sinuosos, de color rojós obscur, com si foren "venes" que rodegen els lòbuls blaus.[1]
Estrela central
S106 posseïx en el seu centre una estrela massiva, la qual permaneix amagada darrere d'un núvol de pols i gas, per lo que ha segut identificada com "font infrarroja" S106 IRS 4,[4] en una massa equivalent a la de 15 sols.[5]
Esta estrela, d'uns 100.000 anys d'antiguetat, emet una font infrarroja del tipo 4 (IRS 4)[3] i impulsa la nebulosa bipolar en una taxa de pèrdua de massa d'aproximadament 1 a 2 voltes més ràpit que unes atres estreles de seqüència principal en una lluminositat similar. No obstant, basats en l'impuls del vent de rajos X de la seua lluminositat, la IRS S106 4 és comparable, pels seus valors observats, en les estreles massives més evolucionades pertanyents a les estreles jagantes de seqüència principal, lo que sugerix que el procés que és responsable de l'emissió de rajos X en les estreles massives més velles ya està en marcha en les primeres etapes de la S106 IRS 4.[4]
Estudis posteriors d'esta nebulosa han descobert més de 600 objectes sub-estelars o nanes marrons.[1] Observades en llongituts d'ona infrarroja pura, estes estreles "fallanques" pesen menys d'una dècima part del nostre sol i per la seua baixa massa no poden produir energia sostinguda a través de la fusió nuclear com el nostre Sol ho fa.
L'estrela 4 IRS posseïx un gran disc de gas i pols que l'orbita, de color roig obscur per lo que actua com una nebulosa d'emissió, ya que esta pols emet llum despuix de haver segut ionizado, mentres que la pols més alluntada a la IRS 4 reflectix la llum de l'estrela central i per lo tant també actua com una nebulosa de reflexió.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 NASA, ESA, and the Hubble Heritage Team (STScI/AURA). «Hubble Serves Up a Holiday Snow Angel» (en anglés). STScI-PRC2011-38. Consultat el 18 de decembre de 2011.
- ↑ Noticiero Jujuy. «Sharpless 2-106: un àngel de neu còsmic a 2 mil anys llum» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 17 de febrer de 2013. Consultat el 19 de decembre de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Nemiroff, Robert (7 de novembre de 2011). Jerry Bonnell (UMCP) (ed.): «Star Forming Region S106» (en anglés). Consultat el 18 de decembre de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 Giardino, G.; Favata, F. i Micela, G.. Astronomy and Astrophysics (ed.): «Chandra observations of the massive star-forming regió S106» (en anglés) pàgs. 965-978. SAO/NASA ADS. doi:10.1051/0004-6361:20040363. Consultat el 18 de decembre de 2011.
- ↑ Gran Telescopi CANARIAS (GTC). «El naiximent d'una estrela captat pel Gran Telescopi de Canàries». Santa Creu de la Palma: Europa Press. Consultat el 18 de decembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sh2-106» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.