Shōrō

El shōrō, shurō (鐘楼, campanar^?) o kanetsuki-dō (鐘突堂, campanar allumenat^?) és el campanar d'un temple budiste en Japó, que alberga el bonshō (梵鐘, campana del temple^?). També es pot trobar en alguns jinja, com per eixemple en Nikkō Tōshō-gū. Existixen dos tipos principals, les antigues hakamagoshi (梵鐘, 'hakamagoshi'^?), que presenten parets, i les més recents fukihanachi (吹放ち, 'fukihanachi'^?) o fukinuki (吹貫・吹抜き, 'fukinuki'^?), que no tenen.

Els dos principals tipos de campanar en Japó

Història

Durant el Periodo Nara (710-794), immediatament despuix de l'arribada del budisme en Japó campanars eren d'arquitectura bay de 3 x 2, 2 edificis d'una planta. Un típic temple garan tenia normalment dos, un a l'esquerra i un a la dreta del kyōzō (o kyō-dō), el repositori sūtra. Un eixemple existent d'este estil és el Sai-in Shōrō d'Hōryū-ji en Nara.

Durant el Periodo Heian (794-1185) es va desenrollar un nou estil cridat hakamagoshi que consistia en un edifici de 2 pisos, en forma de rellonge d'arena en la campana que penja del segon pis. L'eixemple més antic existent és Hōryū-ji's Tō-in Shōrō.

Per últim, durant el XIII va ser creat el Tōdai-ji, fent totes les parts estructurals visibles. La torre del campanar en este cas, per lo general consistix en una 1-ken ampla, una estructura 1-ken alta sense parets i en la campana en el seu centre. A voltes els quatre pilars tenen un inclinament cap a l'interior anomenada uchikorobi (内転び - caiguda interior). Despuix del periodo Nara, en el que el disseny del temple va ser prescrit rígidamente a la manera chinenca, la posició de la torre del campanar va deixar de ser prescrit i va començar a canviar temple per temple. Els sostres són a dos aigües, ya siga kirizuma-zukuri (切妻造) O irimoya-zukuri (入母屋造).