Ses Païsses de Artá

Ses Païsses de Artá

Erro al crear miniatura:

Mur i porta del poblat.

Ses Païsses és un poblat talayótico situat en el municipi espanyol d'Artá, Illes Balears. És un dels jaciments arqueològics més complets i ben conservats de Mallorca. La singularitat i importància d'este conjunt es troba en la bona conservació de les construccions que ho formen. En este poblat destaca la gran muralla ciclópea, que conserva tot el perímetro de 320 metros i la seua espectacular porta monumental, que s'ha convertit en un dels símbols de la prehistòria de Mallorca.

Característiques i cronologia

Ses Païsses és un poblat prehistòric que va ser habitat des de l'any 1100 a. C. fins a l'any 50 d. C. Ocupa una superfície elíptica de 13.500 m² de planta, rodejat per una muralla de 320 m de diàmetro que va ser construïda entre els anys 640 i 540 a. C.

Es troba localisat sobre un suau tossal, ocupant una posició central dins del Valle de Artá, i devia dominar un gran territori que llimitava en els poblats de Són Sastres cap a l'Est, el de Sa Badeia cap al Nort, el de Són Sureda cap al Noroest i el de S'Auma Vell cap al suroest. Va ser declarat monument historicoartístico en l'any 1946.

El poblat es configura al voltant d'un talayot o turriforme central, al voltant del com es desenrollen varis círculs de vivendes i edificis d'us social. Els primers edificis construïts, adossats a la paret del talayot, eren chicotetes estàncies de forma arriñonada, en un segon círcul es trobaven les vivendes més grans de planta quadrangular i, més cap a l'exterior, es varen construir els edificis més grans i complexos.

En el pas dels més de mil anys de història, els edificis es varen ser abandonant i reconstruint, i passen periodos d'abandó i re-ocupació que les excavacions en curs nos ajuden a interpretar.

Context històric

Durant la transició del segon al primer mileni a. C. es donen una série de canvis en les societats prehistòriques de Mallorca, que marquen el pas entre el pre-talayótico i el talayótico.

S'abandonen els llogarets de poblament dispers, a on dominen les navetas, que són estructures de habitació, i es creen els assentaments agrupats. Estos nous poblats talayóticos es veuen dotats d'arquitectura social i arquitectura domèstica. Els talayots són edificis centrals dels poblats i s'usen en finalitat socials i comunitàries. Al seu entorn es construïxen les vivendes.

La població talayótica viu de forma igualitaria i pacífica en el restant de comunitats. La seua economia es basa en la ganaderia de cabres, ovelles, bous i porcs, el cultiu de cereals i l'aprofitament dels recursos selvats. En l'época talayótica se seguix produint ceràmica sense us del torne, objectes elaborats en pedra i os; se seguix practicant la metalúrgia del coure, el bronze i, per primera volta, del ferro.

A mitan del primer mileni a. C comencen a aparéixer canvis socioeconòmics que marquen la transició del talayótico al pos-talayótico o periodo baleárico. El possible aument de la població en l'illa durant eixos anys provoca un increment de la competència pels recursos naturals. Esta situació dona lloc a disputes entre comunitats i a l'alçament de les muralles que rodegen els poblats. Comença a desenrollar-se el comerç en l'exterior, favorint que determinades classes socials aumenten la seua poder i que incrementen les desigualtats socials.

Els sepelis en l'época pos-talayótica evidencien les nomenades desigualtats, atenent a les diferències qualitatives i quantitatives dels aixovar funeraris. Les pràctiques funeràries i rituals es diversifican i es construïxen santuaris. En l'àmbit tecnològic, apareixen les noves formes en la ceràmica, la metalúrgia del bronze contínua, aumenta la metalúrgia del ferro i apareixen els primers objectes de plom.

El contacte en atres cultures és molt intens. De fet, els talayóticos balears apareixen documentats com a mercenaris dels eixèrcits púnicos i els honderos participen en els conflictes que succeïen llavors a lo llarc del Mediterràneu.

En l'any 123 a. C es produïx la conquista romana de les Illes Balears. La majoria dels poblats indígenes no es varen vore afectats per la nova situació política i per la construcció de Palma i Pollentia. És durant el I d. C quan es produïx la migració del camp cap a la ciutat o als nous establiments rurals, les explotacions agropecuarias.

Bibliografia

• http://www.tourism-mallorca.com/sespaisses.
• http://arqueobalear.net/archivo/ [1] archivat en Wayback Machine..
• http://www.artamallorca.travel/ca/que-visitar/23/poblat-de-ses-paisses [2] archivat en Wayback Machine..
• 1994 - Garrido, Carlos ; Aramburu-Zabala, Javier; José J. de Olañeta: Guia arqueològica de Mallorca.
• 2000 - Aramburu-Zabala, Javier i Hernández, Jordi. Memòria de les excavacions en Ses Païsses.
• 2006 - Abraham Quintana, Carlos: Comerç en el món talaiòtic: el conjunt amfòric del poblat de Ses Païsses (Artá, Mallorca).
• 2006 - Riera Campins, Dolors i Aramburu-Zabala, Javier: Ses Païsses (Artá):Talaiots i murades.
• 2010 - Aramburu-Zabala, Javier: Ses Païsses (Artá, Mallorca). Escavaciones en el recint 51.