Serra de Sant Joan (Nayarit)

Serra de Sant Joan (Nayarit)

Serra de Sant Joan

La serra de Sant Joan, també coneguda com a Reserva Ecològica de Sant Joan o Volcà de Sant Joan, ubicada en el centre de l'estat mexicà de Nayarit, forma part del Eix Neovolcánico Mexicà, la seua altitut màxima és de 2240 m s. n. m. És part de la Serra Mare Occidental. Dins d'esta reserva es troba el cerro de Sant Joan, un dels dos territoris en declaratoria d'àrea protegida en l'estat, junt en el parc nacional Illa Isabel.

Història

Antecedents geològics

A l'inici de la seua història eruptiva, es va formar un domo dacítico pel qual varen partir derrames grossos de lava que es varen estendre fins a 5 quilómetros de l'orige, sent destruïts per explosions posteriors. Productes resultants d'esta activitat es poden observar en les pedreres obertes el peu del cerro, a l'oest de Xalisco. En la base apareixen numerosos fragments de pedra dacita, aixina com elements més pumíticos, dispersos en un conjunt de cendres grises. Estos elements indiquen que el conducte estava cobert per un domo de lava, i quan va quedar obert novament, es varen desenrollar erupció de tipo pliniano. Material resultant de l'erupció va formar depòsits de pómez, que alcancen la base oriental del cerro fins a la ciutat de Tepic, aixina com el flanc occidental en menor mida.

Época colonial

Durant el XVI, en l'Época colonial, en el territori a on s'ubica l'actual estat de Nayarit, existien varis señoríos o regnes. D'esta época existixen dos descripcions de l'actual zona de Xalisco, l'Archiu General de la Nació de 1937 indicava:

...està este poble en ala d'uns cerros grans i que cap una serra junt a un gran pla; va poblada a barris i tot la més junt entre moltes arboledas de frutes.

I en una atra descripció, el capità Juan de Sámano feya la següent resenya:

Xalisco està assentat en la falda d'una serra la més part de les seues labranzas; té enfronte unes vegas molt abundants; hi ha en el moltes fonts de molt bones aigües, bastiments i menjars i frutes.

És fins a 1540 que la serra és denominada Serra de Sant Joan, el seu nom actual. En fundar-se en Xalisco el primer convent franciscano de la regió, un dels conquistadors «va batejar a la Serra Mixtepec com a Serra de Sant Joan Batista».

Guerra d'Independència

Durant els anys 1821 a 1822 es va denominar a la Serra de Sant Joan en dit nom en un document oficial, en la «Estadística de l'Estat Lliure de Jalisco», a on parla de la calitat dels monts en el Departament de Tepic, afirma que els més notables són:

...coneguts per Sangangüey, Sant Joan i uns atres sense nom...

En 1843, Manuel López Sorier pública les «Notícies Geogràfiques i Estadístiques del Departament de Jalisco», en esta publicació es menciona a Xalisco i Tepic, a on indica que «la poca aigua que gogen estos poblats prové de canals de fusta en un punt distant de la Serra de Sant Joan, amenisat per un frondós bosc de arrayanes que entra fins a la mateixa població».

El Porfiriato

Durant l'estabilitat política derivada del Porfiriato en el Territori de Tepic, terme jurídic-polític que antecedix a l'estat de Nayarit, Juliol Pérez González, en el «Ensaig Estadístic i Geogràfic del Territori de Tepic» a on comentava que:

S'extrau anualment de la serranía immediata al poble lo següent: com tres mil voltons, cinccents morillos, cinccentes llandes i siscentes taules, tot de ocote i com cinccentes peces d'atres fustes de molta utilitat per a distints usos; dels mateixos monts s'extrauen anualment com quatre mil càrregues de carbó vegetal i tota la llenya que es consumix en la capital del Territori de Tepic, ademés del aguarrás, el alquitrán i la trementina, tot s'extrau d'aquells monts.

La sobreexplotació dels recursos naturals de la Serra de Sant Joan varen provocar un procés de deterioració, el mateix autor ho senyala en l'ensaig:

...a principis d'este sigle XIX el mont de pins no estava distant de la vora occidental del poble més que cinccents metros, i allí es llauraven els voltons i les taules de fusta sazona de primera classe, actualment (1894) esta fusta es talla a una distància de huit quilómetros.

Actualitat

Sendera del Cerro de Sant Joan, part de l'àrea protegida.

Per mig d'un decret expedit en el Diari Oficial del Govern de l'Estat de Nayarit, del 27 d'octubre de 1987 es declara l'àrea d'estudi de la Serra de Sant Joan baix el nom de «Reserva de conservació i equilibri ecològic i regeneració del mig ambient de l'estat de Nayarit», en la finalitat de suspendre l'explotació de depòsits de materials de construcció, tals com la jal.

La delimitació de la mateixa no va obedir a un estudi que prenguera en conte els elements i processos naturals de la serra, sino que solament es va utilisar com a criteri la cota de 980 m s. n. m., per lo que s'involucrava assentaments humans com Xalisco, Tepic i atres poblats propencs a estos.

En 2008, com a part del Pla Estatal de Desenroll de l'Estat de Nayarit, el govern estatal presidit pel llavors governador Ney González Sánchez, a través de l'Institut Nayarita de Desenroll Sustentable, establix el «Programa de Conservació i Maneig de l'Àrea Natural Protegida Reserva de la Biosfera Estatal "Serra de Sant Joan"» per a protegir la mateixa d'activitats humanes que es pretenguen realisar en la biosfera estatal per mig d'una normatividad ambiental i lineamientos específics. El seu objectiu principal és conservar i preservar els ecosistemes de la regió, la biodiversitat, processos ecològics i hidrològics, aixina com fomentar l'aprofitament sustentable dels recursos naturals.

Un dels principals canvis plantejats en el programa és l'ajust dels llímits de l'àrea natural protegida, en la finalitat de «propiciar les condicions necessàries per a conseguir els fins de conservació que la mateixa perseguix.»

Senderisme

La serra i en especial el cerro de Sant Joan és una de les millors opcions que hi ha en la capital nayarita per a practicar el senderisme, ya que conta en vàries rutes en magnífics panorames de les poblacions propenques com Tepic, Xalisco, Francisco I Madero entre unes atres.

Existix una vereda que comença en el libramiento de Tepic i termina en una zona coneguda com la Batea, que és una planicie en el cim del cerro a on les persones tendixen a realisar dies de camp. Per als més experimentats, es pot seguir pujant aproximadament una hora i mija més i aplegar al cràter del volcà, a on es pot apreciar l'oceà Pacífic i si tenen sòrt i el dia és rebujat, es podran observar les Illes Marías.