Serra de Montgrony
La serra de Montgrony () és un Lloc d'Importància Comunitària situat en la província de Girona, comunitat autònoma de Catalunya, Espanya, és una serra situada en els municipis de Campellas, Gombrèn, Planolas i Sant Cristóbal de Toser (Ripollés), en una elevació màxima de 2056 metros, que corresponen al cim de Pla de Pujalts. Comprén des de la Berruga (1786 m) fins al cim de Pedra Picada (2010 m) passant pel coll Pa (1749 m), la Covil (2002,5 m), el coll de Menge Ermada (1876,4 m), el dit cim de Pla de Pujalts, coll de la Bona (1889 m), la Emperadora (1962 m) i el coll del Remoló (1871 m).[1]
La serra de Montgrony va ser protegida en 1992 pel Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya, per mig del Decret 328/1992,[2] i va ser declarat per primera volta com ZEPA i LIC el 2006, per mig de l'Acort de Govern 112/2006, del 5 de setembre, que va aprovar la ret Natura 2000 en Catalunya.[3] Aixina mateix, per mig del Pla especial es va fer la delimitació definitiva. Este Pla complementa el règim normatiu bàsic de protecció establit pel PEIN en determinacions específiques per a este Espai.
Consorci d'Espais d'Interés Natural del Ripollés
El Consorci d'Espais d'Interés Natural del Ripollés és l'ent que gestiona este ENP. L'àmbit d'actuació del Consorci comprén 21 356 ha i comprén quatre espais d'interés natural (PEIN) de la comarca: les capçaleres del Ter i del Freser, les umbrías del Valle del Rigard, la serra de Montgrony, la Serra Cavallera i varis boscs d'utilitat pública.
El Consorci es va constituir en març de 2004, com a entitat pública entre els ajuntaments de Campdevánol, Gombrèn, Llanars, Ogassa, Planolas, Ripoll, Sant Cristóbal de Toser, Vallfogona del Ripollés, el Consell Comarcal del Ripollés i el Consorci Ripollés Desenroll. El seu objectiu principal és la preservació i la revalorisació del patrimoni del massiç de l'Alta Garrocha i la promoció d'un desenroll sostenible.
Mig físic
La serra de Montgrony presenta una certa heterogeneïtat litològica estructural que accentua el caràcter abrupte del seu relleu, modelat pels processos geodinámicos externs recents, dona lloc a una gran diversitat paisajista. Es poden trobar materials des del Ordovícico fins al Holoceno, en una série incompleta, pero litológicamente molt variada.
- Impactes
- En la serra de Montgrony cal tindre en conte el pastoreig incontrolat de la vaca parda dels Pirineus; si hi ha sobrepastoreo sense un periodo suficient per a que la vegetació es recupere, el sol nuet passa a ser visible i s'erosiona fàcilment. El sobrepastoreo és també per l'extensió de plantes invasoras no natives i de mals herbes. La serra de Montgrony és la zona més gran d'escalada de Catalunya, i açò afecta a les espècies de flora rupícola.
- Vulnerabilitat natural
- Algunes àrees chicotetes tenen un cert risc geològic de corriment de pendents localisats i caiguda de blocs. També cal mencionar la vulnerabilitat de les comunitats vegetals boreo-alpines dels nivells més elevats i ombrosos de la Serra.
Vore també
Referències
- ↑ Generalitat de Catalunya (ed.): «Serrat de Montgrony». Consultat el 10 de novembre de 2015.
- ↑ «Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural» (en català).
- ↑ DOGC 4735 de 6-10-2006
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Montgrony» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.