Seqüències complementàries
Les seqüències complementàries són conjunts de seqüències discretes utilisades àmpliament en les més diverses àrees de l'ingenieria: telecomunicacions, robòtica, ensajos no destructius de materials (NDT), etc. Les seues particulars propietats matemàtiques les fan molt atractives per a totes aquelles aplicacions a on siga necessari recuperar una certa informació digital continguda en una senyal afectada pel soroll, atenuació del canal, interferència d'atres fonts, etc. Les seues propietats d'ortogonalidad també les fan interessants per a aplicacions a on vàries fonts emissores utilisen el mateix canal físic en forma simultànea (sistemes de multiemisión).
Parells de seqüències complementàries (seqüències de Golay)
[editar | editar còdic]La definició concreta dels parells de seqüències complementàries l'establix M.J.E. Golay (Golay, 1961) relacionant la cantitat de parells d'elements iguals i desiguals en cada seqüència del parell. No obstant, la propietat bàsica que les fa tan particulars es pot expressar per mig de la funció de autocorrelación (AC).
Sean dos seqüències, i , compostes per elements {-1;+1}, a on és una potència de 2 . Les respectives autocorrelaciones de les seqüències i són:
La suma de les autocorrelaciones és una delta de Kronecker d'amplitut :
L'absència de lòbuls laterals de autocorrelación és una característica única que no és compartida per atres còdics o seqüències binarias, tals com els còdics Barker, les seqüències pseudoaleatorias, les seqüències de Gold, i un llarc etcétera.
Adicionalment, els parells de seqüències complementàries tenen una atra propietat interessant, que és la ortogonalidad. Donat un parell de seqüències complementàries, i , existix un atre parell, i , tal que la suma de les correlació creuades és completament nula:
Conjunts de seqüències complementàries
[editar | editar còdic]Els conjunts de seqüències complementàries són una generalisació dels parells de seqüències complementàries o seqüències Golay. Varen ser estudiats per volta primera per C.-C. Tseng i C.L. Liu (Tseng & Liu, 1972), i posteriorment ampliats per R. Sivaswamy (Sivaswamy, 1978) i R. Frank (Frank, 1980).
Sean M seqüències, , compostes per L elements {-1;+1}, a on M és potència de 2 i L és potència de M . Les respectives autocorrelaciones de les seqüències del conjunt són:
La suma de les autocorrelaciones és una delta de Kronecker d'amplitut :
En el treball de Tseng i Liu (Tseng & Liu, 1972) es demostra que hi ha conjunts de seqüències complementàries tals que la suma de les correlació creuades entre les seqüències que els componen és nula. Donat un conjunt complementari compost per M seqüències, existixen M conjunts mútuament ortogonals de M seqüències de llongitut . Siga un conjunt complementari compost per M seqüències de llongitut L, generat en una llavor :
Siga un atre conjunt complementari compost per M seqüències de llongitut , generat en una llavor :
Abdós conjunts són ortogonals si es complix que:
Açò és, la suma de les correlació creuades entre les seqüències d'abdós conjunts és completament nula.
Referències
[editar | editar còdic]- Budisin, S.Z.IEE Electronics Letters.27
- 219–220.
- Frank, R.L.IEEE Transactions on Information Theory.IT-26
- 641–647.
- Golay, M.J.E.IRE Trans. Inform. Theory.IT-7
- 82–87.
- Sivaswamy, R.IEEE Transactions on Information Theory.IT-24
- 546-552.
- Tseng, C.-C and Liu, C.L.IEEE Trans. on Information Theory.IT-18
- 644-652.
- White, J.D.H. and Challis, R.E.IEE Colloquium on Senar-Contacting and Remote NDT.
- 7/1-7/7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Secuencias complementarias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.