Sepulcro de Sò Olivaret

Erro al crear miniatura:

Sepulcro de Sò Olivaret

El sepulcro de Sò Olivaret (Ciutadella - Menorca) és un Be d'Interés Cultural que s'ubica dins de la bateria militar del mateix nom, en el suroest del municipi de Ciutadella. Es tracta d'una construcció funerària colectiva, que correspon a la tipologia de les protonavetas o sepulcros de triple parament i que conserva tota la base del monument. Les excavacions arqueològiques que s'han realisat han localisat un interessant conjunt funerari format per restants humans, ceràmiques i objectes d'os.

L'edifici i els materials documentats

La cambra és casi circular o oblonga i conserva una gran llosa vertical en la part oposta a l'entrada. La major part de les pedres que formen el monument no són de dimensions excessivament grans, lo que ho diferencia clarament dels edificis coneguts com sepulcros megalítics. L'excavació de la cambra va proporcionar el registre complet dels contexts funeraris, en els restants humans i l'aixovar format per objectes ceràmics, metàlics, òsseus i líticos. En l'exterior del sepulcro, i davant el corredor d'entrada, també es varen localisar numerosos fragments de ceràmica prehistòrica de Menorca. En l'interior del sepulcro es varen recuperar els restants de casi un centenar d'individus, que varen ser depositats durant un llarc periodo de temps. Encara que alguns carbons han segut datats cap al 2.000 aC, els restants humans més antics correspondrien al periodo a partir de l'1.600 a. C. Sembla que, despuix, va estar en us durant tot el restant de l'Edat del Bronze, fins al 800-600 aC, i inclús seria reutilisat durant el periodo talayótico final o periodo Postalayótico, entre el 350 i el 150 a. C. Els esquelets estaven en molt mal estat, degut en part a la naturalea àcida de la terra, que els havia danyat, pero també a la forma en que varen ser depositats: sembla que, a mida que s'anaven introduint nous cadàvers, els ossos dels anteriors s'anaven espentant cap al fondo, per a deixar espai als nous enterrament. És per açò que en molt pocs casos els esquelets es varen trobar en conexió anatòmica. Ademés, es varen poder recuperar gran part dels objectes del aixovar que acompanyava als difunts, conformats per gots ceràmics (de diversa tipologia i cronologia), objectes de bronze i elements líticos. En l'exterior del sepulcro, i davant el corredor d'entrada, es varen localisar numerosos fragments ceràmics de l'Edat del Bronze, corresponents al naviforme I (1700-1400 aC) i naviforme II (1400-1200 aC aprox.).

Erro al crear miniatura:

Cambra funerària del sepulcro de Sò Olivaret

L'estudi antropològic

L'estudi dental, no obstant, ha permés determinar un número mínim de 91 individus, 64 recuperats en els estrats del periodo talayótico en Menorca i 27 en el periodo pretalayótico. Entre els talayóticos hi havia 58 majors de sèt anys i 6 menors d'esta edat. Sobre els individus d'época pretalayótica, 24 tenien més de sèt anys en el moment de la mort, i 3 eren més jóvens. Tot açò es pot saber determinant si les dents conservades són dents de llet o formen part de la dentició definitiva. El desgast de les dents permet calcular també, de forma aproximada, l'edat de la persona. En Sò Olivaret, les dents es troben molt poc desgastats, per lo que podem afirmar que la major part dels individus enterrats no eren molt majors quan varen morir. L'esperança de vida, per tant, no seria molt elevada. S'han pogut detectar també, a través de l'estudi de les dents, dos patologies: càries i hipoplasia. El percentage de càries, un 3'5%, és baix, com correspon a les poblacions d'esta época. Les hipoplasia són defectes de l'esmalt dentario, que es poden relacionar en carències d'aliment, infeccions, etc. La baixa proporció d'esta patologia demostra que la població de Sò Olivaret no sofria, normalment, problemes de desenroll.

Erro al crear miniatura:

Sepulcro de Sò Olivaret.

Vore també

• Protonaveta
• Periodo pretalayótico en Menorca
• Ceràmica prehistòrica de Menorca