Sepulcre de Fernando VI

El sepulcre de Fernando VI és un enterrament i conjunt escultòric que alberga els restants d'eixe rei d'Espanya en l'iglésia de l'edifici que va albergar el convent de les Salesas Reals.
Història
Bàrbara de Bragança, esposa de Fernando VI d'Espanya, havia fundat el Real Convent de la Visitación (vulgo de la Salesas Reals) en 1748.
La reina havia previst la seua fundació com a lloc de retir en cas de quedar-se viuda. Finalment la reina moriria abans que el seu marit, en agost de 1758, depositant-se el seu cos en les voltes del convent de les Salesas Reals a l'espera de la construcció d'un enterrament definitiu.
Fernando VI moriria un any despuix que la seua esposa el 10 d'agost de 1759. El seu cos seria depositat en les voltes del convent de les Salesas a on es trobava també el de la seua esposa.
El seu germà i successor en el tro d'Espanya, Carlos III, va manar construir un sepulcre en l'iglésia del convent segons disseny de Francisco Sabatini. De l'eixecució del sepulcre es va encarregar Francisco Gutiérrez Arribes. El sepulcre es trobava a esquenes del de la seua esposa, sent accessible pel públic en trobar-se en el mur nort de la capella lateral de l'iglésia dedicada a Sant Francisco Javier en el costat de l'Epístola.
Per la seua banda, el sepulcre de la seua esposa es va construir també per orde de Carlos III, a esquenes del de Fernando VI, en mig del cor baix de les religioses (actual capella del Santíssim). El sepulcre de Bàrbara de Bragança se seguix conservant en eixe lloc.[1][2]
Despuix de haver finalisat la construcció de sengles sepulcres, els cossos de Fernando VI i la seua esposa serien traslladats a estos, de forma solemne, el 19 d'abril de 1765. La translació va estar presidida per Luis Fernández de Còrdova, arquebisbe de Toledo i Buenaventura de Còrdova Espínola de la Cerda, patriarca de les Índies.[3]
Descripció
En sepulcre és d'estil neoclàssic i es troba emmarcat en un arc de mig punt. Està realisat en marbre de distints colors.
Sobre un pedestal s'alça una urna de pórfido en la part frontal de la qual es dispon un relleu representant a Fernando VI protegint les Belles arts. A abdós costats d'esta urna es disponen sengles estàtues representant la Justícia i l'Abundància a tamany natural. Sobre l'urna es dispon un chiquet que alça una rica tela simulada per pórfido para descobrint el sepulcre. Damunt de la tela es dispon un almohadón sobre el que es posen dos boles del món arrematades per una corona real. Una atra figura de chiquet, plorant, recolza el seu colze sobre esta corona. Damunt d'este conjunt sorgix, com en vol, una alegoria del Temps sostenint un medallón ovalat en el retrat del rei.
El pedestal del sepulcre conta en una inscripció llatina composta per Juan de Iriarte:
Hic jacet hujus Coenobii Conditor Ferdinandus VI Hispaniarum Rex, optimus Princeps, qui sine liberis, at numerosa virtutum sobole patriæ obiit IV. Aneu. Aug. An. MDCCLIX. Carolus III. fratri dilectissimo, cujus vitam regno praeoptasset hoc moeroris, & pietatis monumentum.
(en espanyol, Ací yacer el fundador d'este monasteri Fernando VI, rei de l'Españas, òptim príncip que va morir sense fills, pero en numerosa prole de virtuts. Pare de la pàtria, va morir el 10 d'agost de 1759. Carlos III, el seu germà amantísimo, va dedicar este monument de tristor i de pietat al seu volgudíssim germà la vida del qual haguera preferit al tro.)
En la clau de l'arc del mig punt que alberga el sepulcre es disponen les armes reals d'Espanya, sostingudes per una figura de la Fama i un chiquet.
Referències
Individuals
- ↑ «Fernando VI i Bàrbara de Bragança» (en es-es). Reviu MADRID. Consultat el 2023-01-30.
- ↑ Jara, Javier. «CEMENTERIOS DE MADRID: SEPULTURA DE LA REINA BÁRBARA DE BRAGANZA». CEMENTERIOS DE MADRID. Consultat el 2023-01-30.
- ↑ Polentinos, 1916, p. 282.
Bibliografia
- Polentinos, Aurelio de Colmenares i Orgaz, comte de(1916).«El Monasteri de la Visitación de Madrit (Salesas Reals).».Bolletí de la Societat Espanyola d'Excursions.24(4): 257–283.ISSN 1697-6762.Consultat el 2022-10-28.
- Ponz, Antonio (1776). «Sexta divisió. Entre la Ret de Sant Luis, i carrer de Foncarral, donant tornada a entrar per la d'Alcalà á la Porta del Sol. Iglésia, i convent de la Visitación de religioses de S. Francisco de Sals. 22.-23», Joaquín Ibarra (ed.). Viage d'Espanya, o, Cartes en que es dá notícia de les coses mes apreciables i dignes de saber-se que hi ha en ella (vol. V) (en es), Madrit, pp. 266-268. Consultat el 2021-07-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sepulcro de Fernando VI» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.