Sentimentalisme
Sentimentalisme[1] (lliteralment, apelació als sentiments), com un discurs polític i artístic, ha ocorregut en freqüència en les tradicions lliteràries de totes les regions del món, i és un element central en les tradicions de la lliteratura hindú, lliteratura chinenca, i lliteratura vietnamita (com en Ho Xuan Huong).
El terme sentimentalisme s'usa en dos sentits:
1. Indulgència excessiva respecte a les emocions, especialment un esforç conscient per a induir emocions al llector o espectador per a que les goge;
2. Un optimiste émfasis excessiu en la bondat de la humanitat (sensibilitat), representant en part una reacció contra el calvinisme, que considerava la naturalea humana com depravada. Per una atra part, esta concepció del ser humà està influenciada per autors com Rousseau. La novela de sensibilitat es va desenrollar a partir d'esta noció del sigle XVIII, i es manifesta en la novela sentimental.
En referència al moviment històric de sentimentalisme dins dels Estats Units durant el sigle XVIII estava l'idea d'orige europeu que emfatisava els sentiments i les emocions, una apreciació física de Deu, la naturalea, i atres persones, més que la llògica i la raó. L'impacte sobre el públic nortamericà va ser que l'amor és tan important en el matrimoni com les consideracions econòmiques.