Seligmannita
La seligmannita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la bournonita”. Va ser descoberta en 1901 en prop de Binn, en el cantón del Valais (Suïssa), sent nomenada aixina en honor de Gustav Seligmann, mineralogista alemà.[1]
Característiques químiques
És un sulfur de coure i plom en aniones adicionals arseniuro. Del grup de la bournonita (CuPbSbS3), forma en ella una série de solució sòlida en la que la substitució gradual del arsènic per antimoni va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: argent, cinc, ferro i antimoni.
Formació i jaciments
Apareix en cavitats en roques dolomías.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: tennantita, esfalerita, pirita, dufrénoysita, rathita, baumhauerita o jordanita.
Referències
- ↑ Baumhauer (1901), Ak. Berlin, Ber.: 110.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seligmannita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.