Anar al contingut

Seia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Seia (espanyol històric: Cea[1]) és una ciutat portuguesa pertanyent al districte de Guarda, región estadística del Centro (NUTS II) i comunitat intermunicipal de Beiras y Sierra de la Estrella (NUTS III), en prop de 6900 habitants (en la ciutat) i 21 760 (en el perímetro urbà).

Geografia

És sèu d'un municipi en 435,92 km² d'àrea i 21 760 habitants (2021), subdividit en 24 freguesias. El municipi està llimitat al nort pels municipis de Nelas i Mangualde, al nordest per Gouveia, a l'est per Manteigas, al surest per Covilhã, al suroest per Arganil i a l'oest per Oliveira do Hospital.

Organización territorial

El municipi de Seia està format per vintiquatre freguesias:[2][3]


Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Seia
Any 1864 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2011 2021
Població 27 236 31 929 31 281 34 436 31 352 30 362 28 144 24 702 21 760
Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

miniatura|izquierda|Ntra. Sra. da Espinheira.

Història

miniaturadeimagen|319x319px|Casa das Obras (Seia), actual Cámara Municipal L'ocupació humana primitiva del lloc de l'actual Seia es remonta a l'época prerromana, quan els túrdulos varen fundar un assentament, al voltant del IV, cridat Senna. Els túrdulos varen construir un castre en el lloc de Nogueira, entre els cerros de Santana i Carvalha do Outeiro. Estava defesa estratègicament per tres castros menors, un en S. Romão, un atre en Crestelo i el tercer en l'actual Seia. Encara queden restants de castros en Travancinha,[4] Loriga[5] i S. Romão.[6]

Quan es va produir la invasión romana de la Península Ibérica, els lusitanos varen fer de la cordillera, llavors cridada Montes Hermínios, el seu quarter general, que es va convertir en un fort obstàcul per als invasores. Açò, no obstant, no va impedir que el pretor Galba massacrara entre 8.000 i 30.000 lusitanos, segons fonts coetáneas.[7]

Quan els romans es varen convertir en senyors de la terra, varen transformar el castre ibèric de Nogueira en la romana "Civitas Sena", que va ser fortificada, en convertir-se en oppidum en el mateix nom. Posteriorment va ser ocupada per visigodos i musulmans, estos últims a partir del VIII.

Es diu que el rei visigodo Wamba va fixar els llímits de la diòcesis de Egitânia fins als dominis de la ciutat de Sena.

En l'época de la Reconquista cristiana de la península ibérica, la vila va ser conquistada definitivament als moros per Fernando el Gran (1055), qui va ordenar la construcció (o reconstrucció) de les seues fortificacions. Sobre este episodi, la crònica del monge Silas relata la violència de l'atac i cóm els cristians varen fer fugir desordenadamente als ocupants de Ópido Sena, cap a Ópido Visense (actual Viseu).

L'importància de Seia està atestada en el text de la carta de Talavares, emesa per Teresa de León, comtesa de Portugal, que diu: "D. Tarasia regnante in Portucale, Colimbria, Viseu et Sena […] " ("D. Teresa, reinante en Portugal, Coimbra, Viseu i Seia (...)")

En l'época de la formación de la nacionalidad portuguesa, Bermudo Peres, cunyat de Teresa, va iniciar un tumult en el Castell de Seia. No va tindre èxit, ya que el futur Alfonso I de Portugal (1112-1185), en enterar-se d'això, va anar a la seua trobada en les seues forces i ho va expulsar del castell (1131) (Chronica Gothorum, Era de 1169). Alfonso, a l'any següent, donó els dominis de Seia i el seu castell al seu home de confiança João Viegas en reconeiximent als servicis prestats (1132). Uns anys més vesprada, el sobirà va concedir a la ciutat la seua primera carta en 1136, nomenant-la Civitatem Senam.[8]

Varen seguir atres cartes, com la de Alfonso II de Portugal, en decembre de 1217, la de Eduardo I de Portugal, en decembre de 1433, la de Alfonso V, en agost de 1479, i, finalment, la de Manuel I, l'1 de juny de 1510.

La ciutat va rebre nous furs baix els regnats d'Alfonso II de Portugal (decembre de 1217), Eduardo I de Portugal (decembre de 1433), Alfonso V de Portugal (agost de 1479) i, finalment, "Foral Novo" de Manuel I de Portugal (1 de juny de 1510).[8]

En 1571, baix el regnat de Sebastián I de Portugal, es va fundar la Santa Casa de Misericòrdia de Seia.

En el context de la Restauración de la Independencia, en 1640 , els veïns de Seia varen manar forjar l'espasa que Mariana de Lencastre, viuda de Luis da Silva, 2º alcalde de Seia, va entregar als seus fills en la vigília del divendres al dissabte 12 de decembre.

Va ser en Seia a on va tindre lloc l'última manifestació republicana abans de la instauración de la República Portuguesa en 1910. Esta manifestació va tindre lloc el 25 de setembre i va estar presidida per Afonso Costa.

Referències

  1. ↑ Robarts - University of Toronto, Sebastián de (1826). Diccionario geografico-estadistico de España y Portugal por Sebastian de Miñano, Madrid Impr. de Pierart-Peralta. Consultat el 2026-02-06.
  2. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 4 de marzo de 2023.
  3. ↑ «Reposição de freguesias agregadas pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificado e transitório de criação de freguesias previsto na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário da República (13 de marzo de 2025). Consultat el 23 de febrero de 2026.
  4. ↑ Celeuma. «Travancinha» (en pt-pt). Câmara Municipal de Seia. Consultat el 2025-06-02.
  5. ↑ Celeuma. «Loriga» (en pt-pt). Câmara Municipal de Seia. Consultat el 2025-06-02.
  6. ↑ Celeuma. «Seia, São Romão e Lapa dos Dinheiros» (en pt-pt). Câmara Municipal de Seia. Consultat el 2025-06-02.
  7. ↑ Lozano, Balbino (2023-01-31). «La traïció de Galba» (en es). El Dia de Zamora | Format digital del periòdic El Dia de Zamora. Consultat el 2025-06-02.
  8. ↑ 8,0 8,1 Celeuma. «História» (en pt-pt). Câmara Municipal de Seia. Consultat el 2025-06-02.

Enllaços externs

Commons

Plantilla:Traducido ref

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Seia&oldid=1560795»