Segment orbital rus
El segment orbital rus (SOR o ROS per les seues sigles en anglés) és el nom donat als components de l'Estació Espacial Internacional (EEI) construïts en Rússia i operats per la Roscosmos. El SOR s'encarrega de l'orientació, la navegació i el control de tota l'estació.
Actualment el segment consta de sis mòduls, que junts comprenen essencialment la configuració bàsica de la cancelada estació espacial russa Mir-2.[1] El segment és controlat directament des del Centre de Control de Missió de Roskosmos en Moscou.
Els sis mòduls són (en orde de llançament):
Zaryá (“amanecer”) Zvezdá (“estrela”) Poisk (“busca”) Rassvet (“eixida del sol”, “amanecer”) Nauka (“ciència”) Prichal (“moll”)
El primer mòdul, el Zaryá, també conegut com a bloc de càrrega funcional, va anar el primer component de la EEI en ser llançat. Este mòdul va proporcionar a la primitiva configuració de l'estació, l'energia elèctrica, l'almagasenament, la propulsió i l'orientació de navegació. Ara és usat principalment per a l'almagasenament. El mòdul representa el núcleu de el SOR, i proporciona els ports per a que les naus Soyuz i Progress s'acoplen a l'estació. El mòdul és l'única part de el SOR en ser finançat completament pels Estats Units.[2]
El segon mòdul, el Zvezda, és el mòdul de servici de l'estació - proporciona un entorn habitable per a la tripulació, conté el sistema del motor principal de la EEI, i proveïx un port d'atraque per a les naus Soyuz, les Progress i el vehícul de transferència automatizado.[3]
El tercer mòdul, el Poisk, és similar a la Pirs. Funciona com l'esclusa d'aire de el SOR, almagasenant els trages espacials per a les EVA proporcionant els equips necessaris per als cosmonautas per a que ixquen de l'estació espacial. També servix com un compartiment d'atraque per a les naus Soyuz i Progress.[4] La redundància d'esclusa d'aire permet reparar una d'elles (tant interna com externament) mentres la tripulació utilisa l'atra per a eixir i entrar novament a l'estació.
El quart mòdul llançat, Rassvet, s'utilisa principalment per a l'almagasenament de càrrega i com a port d'acoplament per a naus visitants.[5]
El quint mòdul llançat, Nauka, també conegut com a Mòdul Laboratori Multipropósito, és el principal espai de laboratori del segment rus (ROS).[6]
Una unitat de respal del Zaryá basada en el disseny FGB, coneguda com FGB-2, va anar originalment planificada com el Mòdul d'Acoplament Universal, encara que la seua construcció va ser detinguda en un 70 % d'alvanç a fins dels anys 1990.[7]
Este mòdul ocupa l'antic lloc de Pirs en el port nadir de Zvezda.[8]
El sext mòdul llançat, Prichal, també conegut com a Mòdul Nodular (Uzlovoy Module), és un mòdul de conexió en un disseny presurizado en forma d'esfera, que posseïx sis ports d'acoplament híbrits. Està unit al port nadir del mòdul Nauka.[9]
Finalment, el Segment Orbital Rus (SOR) es va expandir en l'arribada del Mini-Research Module 2[10] en 2009 i del Mini-Research Module 1[11] en 2010. Més tart, en juliol de 2021, el mòdul Nauka (Mòdul Laboratori Multipropósito)[12] (MLM) es va acoplar a l'estació despuix del desacoplament i retirada del mòdul Pirs (Compartimento d'acoplament) que va ser destruïda al reentrar en l'atmòsfera. Eixe mateix any, en novembre, el mòdul nodo Prichal es va unir a Nauka, afegint sis ports d'atraque adicionals.[13] En estes incorporacions, el SOR va alcançar la seua configuració actual. Els mòduls d'energia prevists inicialment per a la EEI (NEM-1 i NEM-2)[14] varen ser reasignados a la futura Estació Orbital Russa (ROSS), el primer llançament de la qual està programat per a 2027.
Originalment el segment era molt més gran, no obstant, varis components, incloent l'Universal Docking Module (UDM), el mòdul d'embarque i almagasenament (DSM), la Science Power Platform (SPP), i dos Mòduls d'Investigació Russos,[15] han segut cancelats en el transcurs del programa de l'EEI.
Vore també
Orbital Piloted Assembly and Experiment Complex
Referències
- ↑ «Mir-2». Encyclopaedia Astronautica. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «Zarya Module». NASA. Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2006. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «Zvezda Service Module». NASA. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2009. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «Pirs Docking Compartment». NASA. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2005. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «Rassvet Mini-Research Module - NASA» (en en-us). Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «MLM Nauka module for ISS». www.russianspaceweb.com. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «From FGB-2 to MLM: Origin of the Nauka module». www.russianspaceweb.com. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «Russia’s Pirs module discarded after 20 years of service at space station – Spaceflight Now» (en en-us). Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «ISS module». weebau.com. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «FAWG Planning Manifest», NASA/NASASpaceflight.com. Consultat el 28 de novembre de 2008.
- ↑ «NASA оплатило полёты своих астронавтов до 2011 года» (en rus). Novosti Kosmonavtiki. Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2008. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «FGB-based Multipurpose Lab Module (MLM)». Khrunichev State Research and Production Space Centre. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «NASA (2021) — “Russian Node Module Prichal Launches to the International Space Station”».
- ↑ «Reuters (2024) — “Russia plans to create core of new space station by 2030”».
- ↑ «Russian Research Module». Absolute Astronomy. Consultat el 6 de març de 2009.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Russian Orbital Segment» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Segment orbital rus.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segmento orbital ruso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.