Anar al contingut

Sedum spurium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sedum spurium

El sede bastardo (Sedum spurium) és una de les espècies del gènero Sedum de floración més espectacular i abundant.

Erro al crear miniatura:
Detall dels fulls

Descripció

És una planta perenne molt resistent que rarament alcança els 50 cm d'altura, puix tendix a créixer en horisontal, emetent raïls adventicias que es fixen al terreny, per lo que s'utilisa com a planta tapizante en rocallas o talussos.

Posseïx fulles suculentes de forma oval d'entre 2 i 3 cm de llongitut que s'agrupen en roseta. Les flors, com totes les del gènero, tenen 5 pétals i 5 estams.

Existixen diverses varietats cultivars d'esta espècie en diferent coloració floral: Album de flors blanques, Coccineum de color escarlata, Schorbuser blut i Splendens en flors carmesíes, Purpurteppich de fulls i flors color púrpura, Roseum superbum de flors rosades. De procedència caucàsica, esta planta és apta per a cultius exteriors, vegeta be en exposicions solejades i requerix poca aigua. La seua abundant floració s'estén de juny a agost.

Taxonomia

Sedum spurium va ser descrita per Friedrich August Marschall von Bieberstein i publicat en Flora Taurico-Caucasica 1: 352. 1808.[1]

Etimologia

Vore: Sedum

spurium: epítet llatí que significa "fals".[2]

Sinonímia
  • Anacampseros ciliaris Haw.
  • Anacampseros dentata Haw.
  • Anacampseros spuria (M.Bieb.) Haw.
  • Asterosedum spurium (M.Bieb.) Grulich
  • Crassula crenata Desf.
  • Phedimus crenatus (Desf.) V.V.Byalt
  • Phedimus spurius (M.Bieb.) 't Hart
  • Sedum ciliare (Haw.) Sweet
  • Sedum congestum K.Koch ex Boiss.
  • Sedum crenatum (Desf.) Boiss.
  • Sedum dentatum (Haw.) DC.
  • Sedum denticulatum Donn ex Haw.
  • Sedum lazicum Boiss.
  • Sedum oppositifolium Sims
  • Spathulata spuria (M.Bieb.) Á.Löve & D.Löve [3]

Referències

  1. ↑ «Sedum spurium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de febrer de 2013.
  2. ↑ En Epítets Botànics
  3. ↑ Sedum spurium en PlantList

Bibliografia

  1. Clausen, R. T. 1975. Sedum of North America North of the Mexican plateau. p.. 1–742.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Jansson, C. A. & K. H. Rechinger. 1970. Crassulaceae. Fl. Iranica 72: 1–32.
  6. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  7. Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.