Sechín

Archiu:Sechin casma valley.JPG

Sechín

Archiu:Sechín Archaeological site - relief (warrior).jpg

Relleu de la frontera pétrea de Cerro Sechín, que representa possiblement a un sacerdot-guerrer.

Cerro Sechín, també conegut com Sechín de les Esteles o simplement Sechín, és un jaciment arqueològic ubicat en la província de Casma del departament de Áncash, en el Perú, a una altitut de 90 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) i a cinc km de la ciutat de Casma, capital de la província, prop de la confluència dels rius Sechín i Casma. Va ser descoberta per l'arqueòlec peruà Juliol César Tello en 1937 i des de l'any 2019 és investigat per l'arqueòloga peruana Mónica Suárez Ubillus. Es considera que va ser la capital de tota una cultura, a la que es va denominar Cultura Sechín. És de finals del arcaic tardà i d'inicis del formatiu Inicial. Traça distintiva d'este monument és la seua frontera enchapada en monolits de cares planes, sobre les que es troben gravades figures en relleu, que en conjunt semblen escenificar sacrificis humans.

Prop d'este lloc es troben atres dos complexos arqueològics del mateix nom: Sechín Alt i Sechín Baix.

Cronologia

El Cerro Sechín ha segut objecte d'una excavació i estudi molt rigorós. S'han reconegut dos edificis principals, un fet en fanc i un atre en pedra. El de fanc o atobons, el més antic, mostra remodelacions en tres fases, que han segut datades entre els anys 2400 i 2300 a. C. O siga, pràcticament cobrint a esta estructura de fanc, s'eleva un edifici de pedra, que la seua característica més important és la seua frontera de blocs líticos decorats en relleus, que representen a “guerrers-sacerdots” i cossos mutilats, que es consideraven ofrenes als deus. Este edifici de pedra es va terminar de construir abans d'any 2000 a. C. pero va permanéixer en us aproximadament fins al 1500 a. C. És dir, és anterior a la cultura Chavín.

Descripció

Archiu:Sechín Archaeological site - relief (heads).jpg

Relleu de Sechín que representa caps apilats.

Encara que la zona ocupa aproximadament cinc hectàrees, l'àrea de monuments s'agrupa en una sola hectàrea. Bàsicament, com ya va quedar dit, està constituït per un edifici principal o central, fet de pedra, que tanca a un atre edifici o estructura d'atobons cònics. Flanquejant el conjunt es troben atres dos edificis (edifici A i edifici C) i dos plataformes (plataforma Juliol César Tello i plataforma Rafael Larco).

L'edificació principal és rectangular, en cantons redonejats i en un mur perimétrico de monolits o esteles gravades, que és de construcció més primerenca. És un dels jaciments andinos més antics que utilisa grans blocs de pedra com a material de construcció principal, lo que representa un pas important en l'us de la mampostería megalítica en la regió. Una doble escala du al seu cim, a uns 4 metros d'altura, pero ya no existixen allí edificis puix varen ser arrasats per les torrentades.

Els personages representats en els monolits de les fronteres són de dos classes: els guerrers-sacerdots (abillats en un arma o ceptre) i les víctimes descuartizadas o les seues despojos (caps principalment, extremitats, ulls enfilats, intestins, vèrtebres i vísceres), creant una escena ombrosa. cal destacar que totes estes figures representen a humans, sense presència de semidioses o animals..

L'edifici interior d'atobó té per lo manco dos fases constructives identificades en les quals la decoració principal de la primera fase són dos felinos policromos representats de perfil flanquejant l'accés a la cambra sagrada.

Encara que les seccions superiors d'estes pintures s'han erosionat, les pates en garres encara es conserven. El seu estil coincidix estretament en el d'un relleu felino trobat en la propenca Mesapatac, que data d'un periodo similar. Esta iconografia podria ser una manifestació primerenca del Cult del Felino, que posteriorment s'observaria en major prominència en Chavín de Huántar. Dos peixos realisats per mig de llínees incisas sobre la paret de fanc encara humit ubicats en la frontera nort de la segona fase constructiva i una atra figura, representant a un home boca avall i sagnant.

Vore també

• Formatiu Andino
• Cultura Sechín
• Sechín Alt
• Les Haldas
• Pampa de les Flames-Moxeke
• Museu Regional de Casma "Max Uhle"
• Chavín de Huántar
• Chanquillo

Bibliografia

• Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, p. 156-164. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4
• Kaulicke, Peter: El Perú Antic I. Els periodos arcaic i formatiu, pp. 40-41. Colecció Història del Perú, editada per l'Empresa Editora El Comerç S.A. Llima, 2010. ISBN 978-612-4069-86-4
• Silva-Sifuentes, Jorge E. T.: Orige de les civilisacions andinas. Inclosa en la Història del Perú. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4
• Cárdenas, Mercedes: Iconografia lítica de Cerro Sechín: vida i mort. En Arqueologia de Cerro Sechín Tom II Escultura. Pontifícia Universitat Catòlica del Perú 1995.

• Moscol-Gonzales, Jorge: El coneiximent anatòmic en el Perú preincaico. Revista de l'Associació Mèdica Argentina 131 (4): 4-11, 2018. ISSN 0004-4830. [1]