Anar al contingut

Sebayt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sebayt (transcripció: sb.yt)[1] és un gènero lliterari desenrollat en l'Antic Egipte. La paraula significa lliteralment ensenyances o instruccions i es referix a les ensenyances ètiques i cíviques que se centraven en la «forma de viure la veritat».[2] Estos texts no mantenen una forma lliterària fixa, els unix la finalitat: l'instrucció.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

La majoria de sebayt es conserven en rolls de papir que són còpies d'atres obres anteriors. Quatre eixemples importants es conserven en el Papir Prisse, dos rolls de papir guardats en el Museu Britànic, i en la Tablilla Carnavon, conservada en el Museu d'El Caire.

Este gènero té molt en comú en la lliteratura sapiencial d'atres cultures, per eixemple, en el Lliure dels Proverbis del Antic Testament, que ha segut relacionat en les Instruccions de Amenemope.[4]

Molts dels primers sebayt afirmen en el seu text haver segut escrits en el tercer mileni a. C., durant l'Imperi Antic, pero és general l'acort de que es varen compondre més vesprada, a partir del Imperi Mig (c. 1991-1786 a. C). Esta atribució a autors ficticis d'un passat lluntà pretén donar als texts una major autoritat. Els autors no es presenten com a sacerdots sino com a oficials o escrigues ya majors, que comencen parlant de l'èxit de les seues vides i lleguen al seu fill l'experiència de la seua vida, donant consells per a triumfar.

El sebayt va ser un gènero de llarga vida, en noves composicions que apareixen inclús en l'época romana. Algunes de les ensenyances, com les Instruccions de Amenemhat (escrit c. 1950 a. C.) es varen copiar i es varen transmetre contínuament per més de 1500 anys.

Obres més conegudes

[editar | editar còdic]

Potser el més conegut sebayt és el que afirma haver segut escrit per Ptahhotep, el chaty del faraó de la quinta dinastia Dyedkara-Isesi, que rep el nom de Instruccions de Ptahhotep.[5] L'ensenyança apareix en el Papir Prisse, junt en el final de les Instruccions de Kagemni.[6] Un atre ben conegut es va atribuir a Dyedefhor, encara que només sobreviuen uns pocs fragments dels seus Instruccions.[7]

Atres dos sebayt s'atribuïxen a sengles governants d'Egipte. El primer d'ells es titula Ensenyances de Jety per al seu fill Merikara, i en el document s'afirma que està escrit per Jety VII para Merykara. No obstant, abdós varen ser faraons del molt inestable periodo de les dinasties novena i dècima i casi res se sap d'ells, sent molt provable que el text anara compost en un periodo posterior.[8]

L'atra ensenyança real és Instruccions de Amenemhat. Este reputat sebayt figura com escrit per Amenemhat I, el fundador de la dinastia XII, pero provablement va ser compost despuix de la seua mort.[9] Encara que no s'atribuïx a un faraó, Instruccions als lleals incidix en les virtuts d'obediència i respecte al faraó.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grapow i Ermann: op. cit., vol. 5, 288.2-289.23
  2. Un atre significat és, curiosament, castic, cf. Grapow i Ermann: op. cit., vol. 5, 288.2-289.23
  3. Williams: op. cit., pág. 7.
  4. Lichtheim: op. cit., pp. 146-163.
  5. Lichtheim: op. cit., pp.61 i ss.
  6. Simpson (1972), pág. 177; Parkinson (2002), pp. 313-315.
  7. Lichtheim: op. cit., pp. 58 i ss.
  8. Lichtheim: op. cit., pp. 97 i ss.
  9. Lichtheim: op. cit., pp. 135 i ss.
  • (1981).vol 101(nº 1)
  • Lichtheim, Miriam (1973). Ancient Egyptian Literature: A Book of Readings vol. I, Ed. University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-04020-1.
  • Lichtheim, Miriam (2006). Ancient Egyptian Literature: A Book of Readings vol. II, Ed. University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-24842-2.


Referències

[editar | editar còdic]