Scutosaurus
Scutosaurus (gr. "reptil escude") és un gènero extint de saurópsidos pararreptiles que va viure fa al voltant de 259,1 a 251,9 millons d'anys[1] en Rússia, a finals del periodo Pérmico. El nom del gènero es referix a les grans plaques òssees d'armadura que estaven escampades en el seu cos. Era un gran reptil anápsido que a diferència de molts reptils, mantenia les seues pates baix del seu cos a fi de soportar el seu gran pes.[2] Els seus fòssils s'han trobat en la zona de Sokolki de la Formació Malokinelskaya en la Rússia europea, prop dels Montes Urales.
Història del descobriment
[editar | editar còdic]
Els primers restants fòssils varen ser descoberts pel paleontòlec rus Vladimir Prokhorovich Amalitskii mentres documentava espècies animals i vegetals en sediment del Pérmico Superior en el riu Dvina Septentrional, en l'óblast d'Arcàngel, en el nort de la Rússia europea. Amalitskii havia trobat el jaciment en 1899, i ell i la seua esposa Anne Amalitskii varen continuar supervisant l'excavació fins a 1914, recuperant numerosos esquelets casi complets i articulats (en la seua posició natural) pertanyents a un conjunt de diferents animals.[3] Les diagnosis oficials d'estos espècimen varen ser pospostes per la Primera Guerra Mundial.[4] El primer nom de lo que ara és conegut comScutosaurus karpinskii va ser publicat en 1917 pel zoólogo britànic David Meredith Seares Watson, qui va etiquetar una reconstrucció de la seua escapulocoracoides[5] basat en l'espècimen mal preservat PIN 2005/1535,[4] en el nom de "Pariasaurus Karpinskyi, Amalitz" donant crèdit a Amalitskii per la denominació.[5] Amalitskii va morir més tart en eixe any, i la diagnosis real de l'animal va ser publicada pòstumament en 1922, en el nom "Pareiosaurus" karpinskii,[3] i es va designar com a espècimen holotip l'esquelet casi complet PIN 2005/1532.[6] Es varen trobar ademés tres cràneus parcials, pero Amalitskii va decidir separar-los en tres espècies noves en els noms de "P. elegans", "P. tuberculatus" i "P. horridus".[3]
Tant "Pariasaurus" com "Pareiosaurus" eren versions errònees del nom del gènero surafricà Pareiasaurus.[4] En 1930, la paleontòloga de vertebrats soviètica Aleksandra Paulinovna Anna Hartmann-Weinberg va indicar que el material de pareiasáurido del Dvina Septentrional solament representava a una espècie, i que dita espècie era lo suficientment diferent d'atres Pareiasaurus per a justificar situar-la en un nou gènero. Encara que Amalitskii havia usat un nom diferent com "Pareiosaurus", açò va ser un accident, i ella va declarar que "Pareiosaurus" és un sinònim més modern de Pareiasaurus, i va falcar el gènero Scutosaurus. Ella va usar l'escritura "karpinskyi" per al nom de l'espècie,[7] pero després ho va canviar a karpinskii en 1937. Al mateix temps, va crear un atre gènero i espècie nous, "Proelginia permiana" basant-se en el cràneu parcial PIN 156/2.[8] En 1968, el paleontòlec rus N. N. Kalandadze i colaboradors varen considerar que "Proelginia" era un sinònim de Scutosaurus.[9] Degut a que els restants no estan ben conservats, la validea de "Proelginia" no és clara. En 1987, el paleontòlec rus Mikhail Feodosʹevich Ivakhnenko va nomenar a una nova espècie, "S. itilensis" en base en els fragments de cràneu catalogats com PIN 3919, i va restablir l'espècie "S. tuberculatus", pero el biòlec australià Michael S. Y. Lee va considerar com a injustificades abdós accions en 2000.[6] En 2001, Lee va solicitar a la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica que anulara la grafia karpinskyi degut a que Watson clarament no tractava de que el seu treball fora la descripció formal de l'espècie, i karpinskii era d'us més estés, i que citara com a autoritat del nom a Amalitskii, 1922.[4]
Scutosaurus és un fòssil comú en el jaciment del Dvina Septentrional, i és conegut d'a lo manco sis esquelets relativament complets, aixina com numerosos restants del cràneu i esquelet aïllats, i plaques òssees (osteodermos). És el pareiasáurido més complet conegut. Tots els espècimen de Scutosaurus daten de l'época faunística russa del Tatariense (Vyatskiense),[6] la qual pot correspondre's aproximadament en l'época del Lopingiense del Pérmico Superior[10] (fa 259–252 millons d'anys).[11] En 1996, el paleontòlec rus Valeriy K. Golubev va descriure les zones faunísticas del jaciment, i va senyalar que la zona de Scutosaurus s'estenia d'aproximadament mediats del Wuchiapingiense a mitan del Changhsingiense, la qual cosa seguia a la zona de "Proelginia" que escomençava a principis del Wuchiapingiense.[12][13]
Característiques
[editar | editar còdic]
Els pareiasáuridos varen estar entre els majors reptils durant el Pérmico. Scutosaurus és un pareiasáurido relativament gran, medint entre 2.5–3 metros de llongitut. El cos sancer hauria estat cobert de osteodermos irregulars, els quals presentaven una protuberància central en una espina. Estos osteodermos semblen haver estat disposts separats entre sí en la seua major part, pero poden haver estat agrupats molt cercanamente sobre els muscles i la pelvis com ocorre en Elginia. Les extremitats presentaven menuts vorells cònics. Els pareisáuridos presentaven un cos curt i robust, en una coa curta. Scutosaurus tenia 19 vèrtebres presacrales.[6] Els pareiasáuridos, aixina com molts atres tetrápodos herbívors que eren comuns en el Pérmico, tenien cossos grans, una caixa toràcica en forma de barril, i cintures pectoral i pèlvica abultades, de la mateixa manera que les seues extremitats.[14] l'omóplato dels pareiasáuridos és gran i en forma de placa, lleument més expandit cap al braç, i orientat verticalment. l'acromi (que conecta en les grans clavículas) és curt i romo, com el de les tortugues primitives, i se situa en la part inferior del omóplato. En els espècimen articulats en els quals s'ha preservat les posicions dels ossos units, hi ha un chicotet espai entre la clavícula i el omóplato. Els primers pareisáuridos tenien un cleitro el qual corre a lo llarc del omóplato, pero les formes tardanes com Scutosaurus ho varen perdre.[15] Els dígits en mans i peus són curts.[16] Les vèrtebras dorsals són curtes, altes i robustes, i recolzen costelles grans i fortament curvades. L'ampli tors pot haver-li conferit un sistema digestiu estés.[17]
Els ossos de la galta estaven proyectats als costats i acabaven en grans prominència òssees. Les prominència del cràneu són generalment molt més notables que en atres pareiasáuridos. El maxilar posseïx una banya justa darrere dels narius. Els dos forats en la part posterior del paladar (les cavitats interpterigoidales) són grans.[6] Tots els pareiasáuridos tenien hocicos amples que tenien una fila de dents altes en forma de full densament agrupats, els quals eren heterodontos ya que variaven en el seu número de cims depenent de la dent i de l'espècie.[17] Scutosaurus tenia 18 dents superiors, els quals posseïen de 9 a 11 cims, i 16 dents inferiors, en 13–17 cims. Les puntes de les dents superiors es proyecten una miqueta cap a fòra. La cara interna o llingual de les dents inferiors té una cresta triangular, i algunes dents en cada mandíbula podien tindre un cíngulo en forma de cim. A diferència d'atres pareiasáuridos, Scutosaurus tenia un chicotet tubèrcul (una proyecció òssea) en el basicráneo entre els tubèrculs basals.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de març de 2016. Consultat el 23 de setembre de 2020.
- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, London: Marshall Editions, p. 64. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Amalitskii, V. P. (1922). “Diagnoses of the new forms of vertebrates and plants from the Upper Permian on North Dvina”. Izvestiya Rossiiskoi Akademii Nauk 6 (16): 329–335.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Lee, M. S. Y. (2001). “Pareiasaurus karpinskii Amalitzky, 1922 (currently Scutosaurus karpinskii, Reptilia, Pareiasauria): proposed conservation of the specific name”. Bulletin of Zoological Nomenclature 58 (3): 220–223.
- ↑ 5,0 5,1 Watson, D. M. S. (1917). “The evolution of the tetrapod shoulder girdle and fore-limb”. Journal of Anatomy 52. PMID 17103828.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Lee, M. S. Y.. «The Russian Pariesaurs», The Age of Dinosaurs in Russia and Mongòlia, Cambridge University Press, pp. 77–84. ISBN 978-0-521-54582-2.
- ↑ Hartmann-Weinberg, A. (1930). “Zur Systematik der Nord-Düna-Pareiasauridae” [On the systematics of the North Dvina Pareiasauridae] (alemà). Palaeontologische Zeitschrift 12: 47–59. doi:.
- ↑ Hartmann-Weinberg, A. (1937). “Pareiasauriden als Leitfossilien” [Pareiasaurids as guide fossils] (alemà) (1–2): 649–712. Universitätsbibliothek Johann Christian Senckenberg.
- ↑ Kalandadze, N. N. (1968). «Catalogue of the Permian and Triassic tetrapods in the USSR», Upper Paleozoic and Mesozoic Amphibians and Reptils in the USSR, Nauka.
- ↑ Kukhtinov, D. A. (2008). “Senar-marine ostracods of the Permian-Triassic transition from sections of the East European platform”. Bollettino della Società Geologica Italiana 127 (3).
- ↑ «International Chronostratigraphic Chart». International Commission on Stratigraphy.
- ↑ Golubev, V. K.. «Faunal and floral zones of the Upper Permian: 5.9. Terrestrial vertebrates», Stratotipy i opornye razrezyverkhnei permi Povolzh’ya i Prikam’ya, Ekotsentr.
- ↑ Sennikov, A. G. (2017). “Sequence of Permian tetrapod fauna of Eastern Europe and the Permian–Triassic ecological crisis”. Paleontological Journal 51. doi:.
- ↑ Reisz, R. R. (2000). «Herbivory in clapix Paleozoic and Triassic terrestrial vertebrates», Evolution of Herbivory in Terrestrial Vertebrates: Perspectives from the Fossil Record, Cambridge University Press. doi:10.1017/CBO9780511549717.003.
- ↑ Lee, M. S. Y. (1996). “The homologies and early evolution of the shoulder girdle in turtles”. Proceedings of the Royal Society B 263 (1366). doi:.
- ↑ Gublin, Y. M. (2003). “Pareiasaurian Tracks from the Upper Permian of Eastern Europe”. Paleontological Journal 37 (5).
- ↑ 17,0 17,1 Reisz, R. R.. «Herbivory in clapix Paleozoic and Triassic terrestrial vertebrates», Evolution of Herbivory in Terrestrial Vertebrates, pp. 23–25. doi:10.1017/cbo9780511549717.003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scutosaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.