Anar al contingut

Scareware

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Erro al crear miniatura:
Un eixemple de finestra emergent d'un scareware

El Scareware (del anglés scare, «por» i software) és un tipo de malware que utilisa l'ingenieria social per a provocar un estrés, ansietat o la percepció d'una amenaça en la finalitat de manipular als usuaris per a que compren software no desijat[1] (o atres productes). El scareware forma part d'una categoria de software maliciós que inclou programes de seguritat falsos, ransomware i un atre software fraudulent que enganya als usuaris fent-los creure que el seu ordenador està infectat en un virus, per a despuix sugerir-los que descarreguen i paguen per un software antivirus fals per a eliminar-ho.[2] Per lo general, el virus és fictici i el software no funciona o és en sí mateixa malware.[3] Segons el Grup de Treball Antiphishing (APWG), el número de paquets de scareware en circulació va aumentar de 2.850 a 9.287 en la segona mitat de 2008.[4] En la primera mitat de 2009, l'APWG va identificar un aument del 585 % en els programes de scareware.[5]

El terme «scareware» també pot aplicar-se a qualsevol aplicació o virus que enganye als usuaris en l'intenció de provocar-los ansietat o pànic.

Scareware d'Estafes

Els experts en seguritat en Internet utilisen el terme «scareware» per a referir-se a aquells productes de software que generen avisos alarmistes i infundats o notificacions d'amenaces, normalment en el cas de programes comercials ficticis o inútils, com tallafocs o netejadors de registre. Este tipo de programes intenta aumentar el seu valor aparent bombardejant a l'usuari en constants mensages d'advertència que no milloren la seua eficàcia en absolut. El software es presenta en una apariència que imita a la dels programes de seguritat llegítims en la finalitat d'enganyar als consumidors.[6]

Alguns llocs web mostren finestres emergents publicitàries o bàners en mensages del tipo: «És possible que el seu ordenador estiga infectat en programes espia amoladors.[7] Pot ser que siga necessari eliminar-los de colp i repent. Per a realisar un anàlisis, faça clic en "Sí" a continuació». Estos llocs web poden aplegar inclús a afirmar que el treball, la carrera professional o el matrimoni de l'usuari correrien perill. Els productes que inclouen anuncis d'este tipo solen considerar-se scareware. Les aplicacions de scareware més greus es classifiquen com software Rogue.

Alguns programes de scareware no estan relacionats en cap atre programa instalat. L'usuari pot trobar-se en una finestra emergent en un lloc web que li indique que el seu ordenador està infectat.[8] En alguns casos, és possible infectar-se en scareware inclús si l'usuari intenta tancar la notificació. Estes finestres emergents estan dissenyades específicament per a que semble que provenen del sistema operatiu de l'usuari, quan en realitat es tracta d'una pàgina web.

Un estudi realisat per Google en 2010 va revelar que 11 000 dominis estajaven software antivirus fals, lo que representava el 50 % de tot el malware distribuït a través de la publicitat en Internet.[9]

Des del 29 de març de 2011, més d'1,5 millons de llocs web de tot lo món han segut infectats per l'atac d'injecció SQL «LizaMoon», propagat per mig de scareware.[10][11]

Una investigació de Google va revelar que el scareware estava utilisant alguns dels seus servidors per a comprovar la conexió a Internet. Les senyes indicaven que fins a un milló d'equips estaven infectats en scareware.[12] L'empresa ha inclós una advertència en els resultats de busca per als usuaris els ordenadors dels quals semblen estar infectats.

Un atre eixemple de scareware és Smart Fortress. Est sitie web esglaya a la víctima fent-li creure que té molts virus en el seu ordenador i li demana que contracte un servici professional.[13]

Software espia

Algunes formes de softwares espies també es consideren scareware perque canvien el fondo d'escritori de l'usuari, instalen icons en l'àrea de notificació de l'ordenador (en Microsoft Windows) i afirmen que algun tipo de spyware ha infectat l'ordenador de l'usuari i que l'aplicació de scareware ajudarà a eliminar l'infecció. En alguns casos, els troians scareware han substituït l'escritori de la víctima. Winwebsec és el terme que se sol utilisar per a referir-se al malware que ataca als usuaris del sistema operatiu Windows i genera mensages falsos similars als del software antimalware autèntic.[14]

SpySheriff és un eixemple típic de software espia i scareware: pretén eliminar el spyware, pero en realitat és un programa espia en sí mateixa, que sol anar acompanyat d'infeccions de SmitFraud.[15] Atres programes antispyware de tipo scareware poden promocionar-se per mig d'estafes de phishing.

Desinstalación de software de seguritat

Un atre método consistix en enganyar als usuaris per a que desinstalen programes antivirus llegítims, com Microsoft Security Essentials, o desactiven el seu tallafocs.[16] Ya que els programes antivirus solen incloure protecció contra la manipulació o la desactivació per part d'un atre software, el scareware pot recórrer a l'ingenieria social per a convéncer a l'usuari de que desactive programes que, d'un atre modo, impedirien el funcionament del malware.

Accions llegals

En 2005, Microsoft i l'estat de Washington varen guanyar un juí contra Secure Computer (fabricants de Spyware Cleaner) per un milló de dólars, acusats d'utilisar finestres emergents de «scareware».[17] El fiscal general de Washington també ha interpost demandes contra Securelink Networks, Softwareonline. com,[18] High Falls Mija i els fabricants de Quick Shield.[19]

En octubre de 2008, Microsoft i el fiscal general de Washington varen interpondre una demanda contra dos empreses de Texas, Branch Software i Alpha Ret, creadores del «scareware» Registry Cleaner XP.[20] La demanda alega que l'empresa enviava incessants finestres emergents que s'assemblaven a avisos del sistema als ordenadors personals dels consumidors, en les que s'indicava «¡MENSAGE D'ERROR CRÍTIC! - REGISTRE DANYAT I CORROMPIDO», abans d'indicar als usuaris que visitaren un lloc web per a descarregar Registry Cleaner XP per un cost de 39,95 dólars.

El 2 de decembre de 2008, la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units («FTC») va presentar una demanda davant un tribunal federal contra Innovative Màrqueting, Inc., ByteHosting Internet Services, LLC, aixina com contra les persones físiques Sam Jain, Daniel Sundin, James Reno, Marc D’Souza i Kristy Ross. La demanda també incloïa a Maurice D’Souza com demandat subsidiari, alegant que estava en possessió dels beneficis obtinguts d'una conducta ilícita, pero sense acusar-li d'infringir cap llei. La FTC va alegar que els demés demandats varen infringir la Llei de la FTC en comercialisar de forma enganyosa software, entre el que s'incloïen WinFixer, WinAntivirus, DriveCleaner, ErrorSafe i XP Antivirus. Segons la demanda, els demandats varen afirmar falsament que els anàlisis realisats en els ordenadors dels consumidors mostraven que estos havien segut compromesos o infectats i, a continuació, oferien vendre software per a solucionar els suposts problemes.[21][22][23]

Prank software

El Prank Software (Software de bromes) és un atre tipo de scareware que consistix en programes dissenyats per a esglayar lliteralment a l'usuari per mig de l'us d'images, sons o vídeos impactants i inesperats.

  • Un dels primers programes d'este tipo és NightMare, un programa distribuït en els Fish Disks per a l'ordenador Amiga (Fish #448) en 1991. Quan s'eixecuta NightMare, permaneix inactiu durant un periodo de temps prolongat i aleatori, fins que finalment canvia tota la pantalla de l'ordenador per l'image d'una calavera mentres reproduïx un crit espeluznante pels canals d'àudio.[24]
  • El scareware basat en l'ansietat coloca als usuaris en situacions en les que no hi ha resultats positius. Per eixemple, un chicotet programa pot mostrar un quadro de diàlec que diga «¿Borrar tot el contingut del disc dur?» en dos botons, abdós etiquetats com «Acceptar». Independentment del botó que s'elegixca, no es destruïx res.[25]
  • Esta tàctica es va utilisar en una campanya publicitària de Sir-Tech en 1997 per a promocionar Virus: The Game. Quan s'eixecuta l'archiu, apareix una representació a pantalla completa de l'escritori. A continuació, el software comença a simular el borrat de la carpeta de Windows. Quan este procés finalisa, s'escriu llentament en la pantalla un mensage que diu «Gràcies a Deu que solament és un joc». Apareix una pantalla en l'informació de compra i, a continuació, es torna a l'escritori. L'ordenador no sofrix cap dany durant l'anunci.[26]

Detecció

Les investigacions realisades en la década de 2020 també han donat lloc a una nova tecnologia de detecció dissenyada per a identificar els atacs d'ingenieria social basats en scareware en una major capacitat de resistència. Este enfocament se centra en les images que es mostren als usuaris finals, una capa que els atacants no poden ocultar fàcilment.[27]

Vore també

Referències

  1. ↑ «What is Malware? | IBM» (en en-us). www. ibm. com. Archivat des de l'original, el 2023-12-07. Consultat el 2026-05-31.
  2. ↑ «BBC NEWS | Technology | Millions tricked by 'scareware'» (en en-gb). news. bbc. co. uk. Archivat des de l'original, el 2018-06-22. Consultat el 2026-05-31.
  3. ↑ «'Scareware' scams trick searchers», 2009-03-23. Consultat el 2026-05-31 (en en-gb).
  4. ↑ «Scareware scammers adopt cold call tactics». Consultat el 2026-05-31 (en en).
  5. ↑ «Wayback Machine». www. antiphishing. org. Archivat des de l'original, el 2012-04-15. Consultat el 2026-05-31.
  6. ↑ «Scareware Mr Bigs enjoy 'low risk' crime bonança». Consultat el 2026-05-31 (en en).
  7. ↑ «Remove Warning! Your computer may be infected» (en en-us). www.2-removevirus. com. Archivat des de l'original, el 2017-04-10. Consultat el 2026-05-31.
  8. ↑ «Search Results for Air France Flight 447 Lead to Rogue Antivirus» (en en-us). blog. trendmicro. com. Archivat des de l'original, el 2012-02-17. Consultat el 2026-05-31.
  9. ↑ «Wayback Machine». krebsonsecurity. com. Archivat des de l'original, el 2019-02-20. Consultat el 2026-05-31.
  10. ↑ Winter, Michael. «Mass 'scareware' attack hits 1.5M websites, still spreading». USATODAY. COM. Consultat el 2026-05-31.
  11. ↑ «Malicious Web attack hits a million site addresses», Reuters. Consultat el 2026-05-31.
  12. ↑ «Google to warn PC virus victims via search site - BBC News», BBC News. Consultat el 2026-05-31 (en en-gb).
  13. ↑ «Smart Fortress 2012». support. kaspersky. com. Archivat des de l'original, el 2017-01-28. Consultat el 2026-05-31.
  14. ↑ «Scareware», Spyware Loop. Consultat el 2026-05-31 (en en-us).
  15. ↑ «Spyware Warrior: Rogue/Suspect Anti-Spyware Products & Web Sites». www. spywarewarrior. com. Archivat des de l'original, el 2018-09-22. Consultat el 2026-05-31.
  16. ↑ «Scareware tries to trick marks into dropping defences». Consultat el 2026-05-31 (en en).
  17. ↑ «Washington and Microsoft target spammers - The INQUIRER». www. theinquirer. net. Archivat des de l'original, el 2008-10-02. Consultat el 2026-05-31.
  18. ↑ «Attorney General’s Office Sues, Settles with Washington-based SoftwareOnline. com | Washington State» (en en). www. atg. wa. gov. Archivat des de l'original, el 2021-12-08. Consultat el 2026-05-31.
  19. ↑ Tarun. «Microsoft to sue scareware security vendors» (en en-us). www. lunarsoft. net. Archivat des de l'original, el 2010-06-20. Consultat el 2026-05-31. «[...] the Washington attorney general (AG) [...] has also brought lawsuits against companies such as Securelink Networks and High Falls Mija, and the makers of a product called QuickShield, all of whom were accused of màrqueting their products using deceptive techniques such as fake alert messages.»
  20. ↑ «BBC NEWS | Technology | Fighting the scourge of scareware» (en en-gb). news. bbc. co. uk. Archivat des de l'original, el 2018-02-12. Consultat el 2026-05-31.
  21. ↑ «Federal Trade Commission v. Innovative Màrqueting, Inc., (Winsoft) et al, defendants» (en en). ftc. gov. Archivat des de l'original, el 2013-09-19. Consultat el 2026-05-31.
  22. ↑ «SHAILESHKUMAR P. JAIN» (en en-us). Federal Bureau of Investigation. Archivat des de l'original, el 2017-05-20. Consultat el 2026-05-31.
  23. ↑ «Wayback Machine». www. ftc. gov. Archivat des de l'original, el 2012-10-16. Consultat el 2026-05-31.
  24. ↑ «Fish disks 1 - 1120» (en en). www. amiga-stuff. com. Archivat des de l'original, el 2018-09-18. Consultat el 2026-05-31.
  25. ↑ «Dark Drive - Prank Downloads - FreeTheFlash. com» (en en). www. freetheflash. com. Archivat des de l'original, el 2018-07-24. Consultat el 2026-05-31.
  26. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  27. ↑ Seifert, Christian; Stokes, Jack W.; Colcernian, Christina; Platt, John C.(2013-05).«Robust scareware image detection».2013 IEEE International Conference on Acoustics, Speech and Signal Processing.: 2920–2924.doi:10.1109/ICASSP.2013.6638192.Consultat el 2026-05-31.

Llectures adicionals

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Scareware&oldid=1608712»