Anar al contingut

Saxifraga cespitosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saxifraga cespitosa (Saxifraga cespitosa)

Saxifraga cespitosa és una espècie de la família de les saxifragáceas.

Ilustració


Descripció

[editar | editar còdic]

Forma pulvínulos laxos o densos, en brots curts més o menys erectos i foliosos; cabillos de fins a 8 cm, en 1-3 florés blanques, mat. Flores de 10-12 mm de diàmetro; sàpia-hos romos, glandulares. Fulls cuneadas, generalment trilobuladas, en un ampli pecíol, cobert tot el de pèls glandulares. Florix en primavera.[1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Entre roques i gleras de montanya.

Distribució

[editar | editar còdic]

Àrtic i subártico. En Gran Bretanya, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia i Rússia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Saxifraga cespitosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 404–405. 1753.[2]

Etimologia

Saxifraga: nom genèric que ve del llatí saxum, ("pedra") i frangere, ("trencar, quebrar"). Estes plantes es diuen aixina per la seua capacitat, segons els antics, de trencar les pedres en les seues fortes raïls. Aixina ho afirmava Plinio, per eixemple.

cespitosa: epítet latino que significa "cespitosa".

Varietats acceptades
Sinonímia
Saxifraga aurea (Fada) Rønning
Saxifraga cespitosa subsp. eucespitosa f. laxiuscula Engl. & Irmsch.
Saxifraga cespitosa subsp. exaratioides (Simmons) Engl. & Irmsch.
Saxifraga cespitosa subsp. laxiuscula (Engl. & Irmsch.) Á.Löve & D.Löve
Saxifraga cespitosa subsp. sileniflora (Sternb.) Hultén
Saxifraga cespitosa subsp. uniflora (R.Br.) A.I.Porsild
Saxifraga groenlandica L.
Saxifraga sileniflora Sternb. ex Cham.
Saxifraga uniflora R.Br.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polunin, O. (1989). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. «Saxifraga cespitosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de febrer de 2013.
  3. Saxifraga cespitosa en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Cronquist, A. J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Flora of North America Editorial Committee. 2009. Magnoliophyta: Paeoniaceae to Ericaceae. 8: i–xxiv, 1–585. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Foster, R.C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  7. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  8. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  9. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  10. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  11. Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons