Satèlit interior
En astronomia, una lluna interior o un satèlit natural interior és un satèlit natural que seguix una òrbita progressiva de baix inclinament cap a dins dels satèlits grans del planeta pare. En general, es creu que es varen formar in situ al mateix temps que la coalescencia del planeta original. Les llunes de Neptú són una excepció, ya que provablement són reagregados de les peces dels cossos originals, que es varen trencar despuix de la captura de Salamandra.[1] Els satèlits interns es distinguixen d'uns atres satèlits regulars per la seua proximitat al planeta pare, els seus curts periodos orbitales (generalment en un dia), la seua baixa massa, tamany chicotet i formes irregulars.
Descobriment
Actualment es coneixen trenta satèlits interns, que es troben en òrbita al voltant dels quatre planetes jagants (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú). Pel seu chicotet tamany i a la resplandor del planeta propenc, poden ser molt difícils d'observar des de la Terra. Alguns, com Pa i Dafne en Saturn, solament han segut observats per naus espacials.
El primer satèlit interior que es va observar va ser l'Amalthea, descobert per E. E. Barnard En 1892. Després varen ser les llunes de Saturn Epimeteo i Jano observats en 1966. Estes dos llunes compartixen la mateixa òrbita, i la confusió resultant sobre el seu estat no es va resoldre fins al sobrevole de la Voyager 1 en 1980. La nau espacial Voyager 1 i Voyager 2 varen descobrir la majoria dels satèlits interiors restants durant els seus sobrevuelos de Júpiter (1979). Saturn (1980), Urà (1986) i Neptú (1989).
Els descobriments més recents han segut dos llunes d'Urà (Mab i Cupido), trobades utilisant el Telescopi Espacial Hubble en 2003, i Dafne va ser trobat orbitando Saturn per la nau espacial Cassini en 2005.
Òrbites
Tots els satèlits interiors seguixen òrbites casi circulares i progressives. L'excentricitat mija és 0.0012, mentres que el satèlit intern més excèntric és Tebe en i = 0.0177. El seu inclinament cap als plans equatorials dels seus planetes també és molt baixa. Tots menys un tenen inclinaments per baix d'un grau, la mijana és 0.1°. Naiad, la lluna més propenca a Neptú, és l'excepció, ya que s'inclina a 4.75° cap a l'equador de Neptú.
Els satèlits més interns orbitan dins dels anells planetaris, be dins del llímit de Roche, i solament la força interna i la fricció dels seus materials eviten que s'esgarren per les forces de les marees. Açò significa que, si es colocara un cudol en la part del satèlit més alluntada del planeta, la força de la marea cap a fòra és més forta que la del planeta de gravetat del satèlit, per lo que el cudol cauria cap a dalt. És per açò que les fotos d'estos satèlits mostren que estan completament nets de cudols, pols i roques.
Els casos més extrems són la lluna Pa de Saturn, que orbita dins dels anells a solament el 70% del seu llímit de Roche decorregut, aixina com la Lluna de Neptú, Naiad. La densitat de Naiad és desconeguda, per lo que també es desconeix el seu llímit precís de Roche, pero si la seua densitat fora inferior a 1100 kg / m³, es trobaria en una fracció encara menor del seu llímit de Roche que en Pa.
Aquells satèlits que tenen un periodo orbital més curt que el periodo de rotació del seu planeta experimenten una desacceleració de les marees, causant una espiral molt gradual cap al planeta. En el futur lluntà, estes llunes impactaran el planeta o penetraran lo suficientment profundament dins del seu llímit de Roche per a ser desorganisades en forma de fragments. Les llunes aixina afectades són Metis i Adrastea en Júpiter, i la majoria de les llunes interiors d'Urà i Neptú, incloses Perdita i Larissa, respectivament. No obstant, cap de les llunes de Saturn experimenta este efecte perque Saturn és un rotador relativament molt ràpit.
Vore també
Referències
- ↑ Banfield, Don; Murray, Norma (octubre 1992). "Una història dinàmica de l'interior Neptunian satèlits". Ícaro. 99 (2): 390–401. Bibcode:1992Icar...99..390B. doi:10.1016/0019-1035(92)90155-Z.
Erro en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «BanfieldMurray» no se utiliza en el texto anterior.
Erro en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «CassiniDivMoons» no se utiliza en el texto anterior.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Satélite interior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.