Sardines en llanda

Archiu:2006 sardines can open top.jpg

Llanda de sardines oberta mostrant el seu contingut.

Archiu:Sardinas en Aceite-Madrid.jpg

Sardines en llanda conservades en oli.

Una llanda de sardines és una conserva de sardinas (Sardina pilchardus) que sol fer-se en un mig d'oli vegetal o en un mig àcit: vinagre (escabeche), encara que existixen versions envasades "al natural" en els sucs de la pròpia sardina. Es tracta d'un aliment gras i saludable abundant en olis omega 3. Tenen la ventaja de no tindre que ser netejades de les seues espines i de poder ser servides ràpidament en una tapa, un aperitiu, la farcidura d'una empanada, trituradas i mesclades en mayonesa o simplement en forma d'entrepà (el popular "entrepà de sardines"). Existixen versions comercialisades d'este producte conservades en salsa de tomata, picantes, a la llima, etc.

Història

El procés de enlatado i conserva d'este peix és antic pero el seu conserva en recipients metàlics ya va començar en l'any 1895 per mig de l'ingenier Frank E. Booth que vivia en Monterey, Califòrnia, en el enlatado de sardines del Pacífic (Sardinops caerulea) en llandes de metal convenientment sagellades. En Espanya, es descriuen processos de conserva de sardines des de el XIX, en les primeres fàbriques de producció massiva en Illa Cristina i Ayamonte en 1888, com a resposta a les prèviament establides en Vila Real de Sant António (Portugal) de Ramirez en 1853 para la conserva fonamentalment de sardina (i tonyina).

Característiques

Les sardines enlatadas solen contindre més contingut calòric que les cuinades fresques per l'oli en el que es troba immers. Per esta raó les versions en escabeche o al natural posseïxen menys calories. Les sardines envasades solen estar netes dels budells i interiors, no obstant posseïxen les espines interiors que solen ser comestibles. La sardina és rica en contingut de vitamina D. La seua cantitat de purinas les fa desaconsejables en la dieta d'aquelles persones que tenen hiperuricemia (excés d'àcit úrico en la sanc). El contingut de colesterol és relativament elevat, encara que sol ser inferior al d'algunes carns o embotits i és del tipo HDL (cridat colesterol "bo").

Hui en dia s'envasen en el método denominat abrefácil: método que permet obrir la conserva sense necessitat d'abrelatas. Les conserves solen tindre diverses peces que ronden aproximadament des dels 10 grams (menudes) fins als 30 grams (grans) la peça. Les peces servides en llanda estan per regla general descabezadas.