Anar al contingut

Sapindus saponaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sapindus saponaria Ypey38, cleaned.jpg
Sapindus saponaria (Sapindus saponaria)

Sapindus saponaria L., cridat amole o paraparo, és una espècie d'arbre de la família Sapindaceae. Es troba especialment en Amèrica.




Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre menut a mijà, sempre vert, que alcança els 16 m d'altura i fins a 45 cm de DAP, i excepcionalment fins a 25 m d'altura i 80 cm de DAP. La seua copa és àmplia i es ramifica a poca altura. Corfa barrugosa, alguna cosa plana, grisa clara a grisa obscura. La fulls són alterns, pinnadas i medixen de 9-50 cm de llarc. Les làmines de les hojuelas no tenen pèls i van generalment pareadas, medint de 4-25 cm de llarc, en la vora plana o ondulat i acabades en punta. Els grups de flors són panícules laterals, de 15-45 cm de llarc en numeroses flors menudes blancuzcas.

Els fruts són drupas redones de 15 mm de diàmetro, color café lustroso, que contenen una polpa pegajosa i una llavor d'1 cm de diàmetro, redona i negra. Tant la polpa com la llavor són venenoses.

Es reconeix per tindre el tronc pla en llínees horisontals. Té una menuda estípula entre les hojuelas terminals. Les hojuelas tenen més de 3 cm d'ample i el raquis del full és acanalado i estretament alado.

Maneig de la llavor

[editar | editar còdic]

Els fruts es recolecten directament de l'arbre o del sol quan presenten una coloració verda groguenca. És comú trobar fruts al voltant de l'arbre durant tot l'any. Es traslladen els fruts i s'estenen al sol de dos a tres dies per periodos de tres a quatre hores. La llavor s'extrau manualment. Cada kg conté de 1500 a 7400 llavors. La germinació en llavor fresca està al voltant del 85-90%. Almagasenades a condicions ambientals mantenen la seua viabilitat d'un a tres mesos. No obstant, es poden mantindre viables per 6-18 mesos almagasenades en recipients hermètics en cambres fredes a 5 °C i baix continguts d'humitat del 6-8 %.

Usos

[editar | editar còdic]

La seua fusta s'usa per a llenya i també per a fusteria d'interior, construccions rurals, horcones, mànecs de ferramentes i postes de prop.

La polpa dels fruts conté gran cantitat (30%) d'una substància anomenada saponina. En enforfoguir els fruts estos fan bromera que abans s'usava com a sabó per a llavar la roba, donant-li el nom comú de amole (del náhuatl amolli) o, també, jaboncillo. De fet, en Mèxic, l'us del verp amolar, d'us molt freqüent, deriva del desgast de les penyores deslavadas i molt deteriorades per haver-se llavat moltes voltes en esta substància; al grau que actualment, en eixe país, "amolar" és sinònim de "deteriorar".

Una atra manera d'obtindre el sabó és tallar la polpa i posar-la en aigua per a produir la bromera. També té us en perfumeria i farmàcia (tintures i emplastos). De l'armela s'extrau un oli que pot cremar-se para allumenat. El cocimiento de la corfa es pot usar com sudorífico i diurético, tot això d'ocupació comuna en Mesoamérica, d'a on va passar, a fins de el XVI, a Filipines i d'allí a atres països asiàtics.

Les llavors mòltes han servit també com barbasco per a peixcar i com a insecticida, per lo que es considera nociu per al consum de sers vius. Per la seua durea, s'han usat en #artesania per a fer collars i rosaris, i com chibolas o canicas per al joc dels chiquets i chiquetes. Els fulls són de baixa palatabilidad per al ganado. És una planta melífera. En el passat va ser una espècie en major importància pel seu us per a fer sabó, i per lo tant era habitual trobar-la en cafetales, vores de rius i patis i horts casers. Hui en dia, la seua importància s'ha reduït per la disponibilitat de substituts químics per al sabó, a un cost que el menut productor pot permetre's en la majoria dels casos. Per lo tant, la seua importància actual radica en els seus usos com a llenya i fusta d'us local i com a espècie ornamental, medicinal, insecticida i per a #artesania.

L'espècie és usada com a ombra en cafetales en El Salvador, en cerques vives, i a voltes com a ornamental o per a recuperació de sols; també és utilisat per joyers per a codear l'argent (método en el que es neteja i llustra la joyeria fabricada en argent, en la bromera produïda pel frut de pacun, que és la manera en la que se li coneix vulgarmente).

En algunes comunitats de la selva lacandona, chiapas, ho utilisen com a arbre forrajero en els potreros.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Sapindus saponaria va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 367, en l'any 1753.[1]

Etimologia

Sapindus: nom genèric que deriva de les paraules del llatí sap que significa "sabó", i indicus, que significa "de l'Índia ".[2] No obstant, el amole (del náhuatl amolli) és una planta d'orige mesoamericano, en el que en moltes parts de Mèxic i Centroamérica encara es coneix esta planta, que els conquistadors europeus varen cridar de les Índies.

saponaria: epítet en llatí que significa "jabonosa"[3]

Sinonímia
  • Sapindus abruptus Lour.
  • Sapindus alatus Salisb.
  • Sapindus divaricatus Cambess.
  • Sapindus forsythii DC.
  • Sapindus inaequalis DC.
  • Sapindus indica Poir.
  • Sapindus microcarpus Jard.
  • Sapindus mukorossi Gaertn.
  • Sapindus peruvianus Walp.
  • Sapindus peruvianus var. dombeyanus Walp.
  • Sapindus peruvianus var. meyenianus Walp.
  • Sapindus rigidus Mill.
  • Sapindus saponaria f. genuinus Radlk.
  • Sapindus stenopterus DC.
  • Sapindus thurstonii Roc
  • Sapindus turczaninowii Vidal[4]
Nom comú
  • arbre dels contes del sabó, arbre dels contes jaboneras, arbre de les anous jaboneras, bolillos, jaboncillo, jabonero, para-para.[5]
  • boliche, paraparo, paraparal (abundància de paraparo), amole, chambimbe, jaboncillal, choloque, pal sabó, chumbimba.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Sapindus saponaria en Tròpics
  2. ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). [1], Taylor & Francis US, p. 2381. ISBN 978-0-8493-2678-3.
  3. ↑ En Epítets Botànics
  4. ↑ Sapindus saponaria en PlantList
  5. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2007. Fl. China 12: 1–534. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  5. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sapindus_saponaria&oldid=585421»