Santa Marina de Valdeón

Santa Marina de Valdeón (Santa Marina de Valdiónen lleonés)[1] és una localitat espanyola del municipi de Posada de Valdeón, pertanyent a la província de León, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està situada en el parc nacional de Picos d'Europa.
Història
En l'Edat Mija va ser un concejo independent que va pertànyer al señorío de l'Iglésia de León. En l'Edat Moderna va passar a formar part del alfoz del concejo realengo de Valdeón i fins al XIX no es va incorporar al municipi de Posada de Valdeón.

En Santa Marina va existir un monasteri conegut com a Santa Marina de Mates o Mades, que va adoptar la Regla de Sant Benito en l'any 1081, quan el rei Alfonso VI va establir el vedat originari delimitat pels llocs de la Banya, Remoña, Pandetrave i Va montar i el domini de la qual monàstic s'estenia en el XII des de dits llocs fins al concejo asturià d'Amieva, pertanyent-li les localitats d'Argolibio, Cent, Vega de Cent i Carbes en Astúries, aixina com varis llocs en la vall de Corona i, entre ells, un monasteri allí fundat pels propis monges de Santa Marina que tenia per advocació la de Sant Isidoro.
En l'any 1093 habitaven en el monasteri 10 monges en seguritat i possiblement alguns més, presidits per l'abad Pedro que ho va anar, a lo manco, entre els anys 1081 i 1113.[2]
El monasteri de Santa Marina va ser codiciat pel veí cenobio de Sant Toribio de Liébana i, com a vestigi de la seua antiga importància, els arcedianos de Mayorga de l'Iglésia de León varen portar fins al XVII el títul honorífic de "abad de Santa Marina de Valdeón". Pero de l'antic i desaparegut monasteri només perdura la advocació que hui du l'iglésia parroquial de la localitat i una chicoteta pila bautismal romànica anepígrafa, de característiques similars a la de Posada de Valdeón.
Evolució demogràfica
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 |
| 51 | 52 | 51 | 57 | 52 | 53 | 50 | 54 | 50 | 51 | 50 | 56 |
Vore també
Referències
- ↑ González d'Oleaga, Marisa; Suárez López, Jesús; Alvarez Sevilla, Antón(1987).«Teitos de pacha no conceichu Valdión».Lletres asturianes: Bolletí Oficial de l'Acadèmia de la Llingua Asturiana.(23): 125-127.ISSN 0212-0534.Consultat el 5 de febrer de 2026.
- ↑ Elena I. Rodríguez Díaz, Valdeón: Història i Colecció Documental. L'occident de Picos d'Europa en l'Edat Mija, Real Institut d'Estudis Asturians, Oviedo, 2000, pp.91, 103, 213-214.
Bibliografia
Mª JOSEFA SANZ FONTS i ELENA I. RODRÍGUEZ DÍAZ, "Un nou fragment de Bíblia visigótica a tres columnes. Estudi paleogràfic i codicològic", en Actes del VIII Coloqui del Comité Internacional de Paleografia Llatina. Estudis i Ensajos. "Joyes Bibliogràfiques" VI, Madrit, 1990, pp. 211-220. ISBN 84-7094-111-9 http://www.palaeographia.org/cipl/colloq.htm
ELENA I. RODRÍGUEZ DÍAZ, Valdeón: Història i Colecció Documental. L'occident de Picos d'Europa en l'Edat Mija, Real Institut d'Estudis Asturians, Oviedo, 2000; sobre la Bíblia de Santa Marina, vore pp.100-106. ISBN 84-89645-31-0 https://web.archive.org/web/20110904112647/http://ridea.org/categoria/publicaciones-clasificadas-materias-cdu/geografia-biografias-historia/fuentes-historia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santa Marina de Valdeón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.