Santa Isabel (lloc arqueològic)

Santa Isabel (lloc arqueològic)

El lloc arqueològic de Santa Isabel és una zona arqueològica que s'ubica en el municipi de Fraijanes en la República de Guatemala. El lloc s'ha conserva molt ben degut a que es troba en un terreny de propietat privada que encara no ha segut alcançat per l'urbanisació que ha ocorregut en el municipi de Fraijanes des de la década de 2000; en 2006 es va realisar un programa rescate de Santa Isabel, com a part de l'evaluació per a uns proyectes immobiliaris que s'anaven a realisar en llocs propencs al lloc.

En el sigle xxi el lloc és utilisat com potrero, lo que ha permés la seua bona conservació.

És important acotar que l'arqueòloga descriu el lloc com un lloc simplement bell per la seua configuració natural, ya que es troben alguns fluix d'aigua, uns tossals i es té una bona vista dels volcans del sur. Açò és important degut a que es creu que el lloc servia també per a activitats espirituals, i l'elecció dels llocs per a estes activitats no era arbitrari, precisament es buscaven llocs com este per a resaltar el seu caràcter sagrat.

Segons la descripció de l'arqueòloga, en el lloc hi ha 13 montículs, onze d'ells orientats 21 graus cap a l'est, que era una orientació comuna per als assentaments en eixa época.

En el lloc també es va poder trobar el monument sense tallar que va descriure Edwin M. Shook k, el qual es troba enterrat per la mitat, durant l'investigació va ser realisada l'excavació que ho va exhibir per complet, és important fer notar que actualment dit monument sense tallar es troba encara en el lloc, és possible vore la seua part exposta. D'acort a les notacions de Paiz Aragó, es tracta d'una estela, que ara està en una posició gitada i enterrada casi per la mitat, pero s'estima que en un principi va estar de peu, en una posició vertical.

Descripció dels montículs

Alguns dels montículs varen ser construïts sobre elevació naturals i rara volta era utilisada la pedra com a material de construcció, ya que era reservada per a monuments, una característica del periodo preclásico.

Respecte a les dimensions dels montículs, el montícul N.°1 té una altura de 2.5 metros i unes dimensions de 10 x 5 metros; este montícul, que és el segon més gran del lloc, era part d'una elevació natural. Açò va quedar demostrat quan es varen trobar distintes capes d'arena utilisada per a nivellar el terreny.

El montícul número dos és el més alt del lloc en una elevació de 6.5 metros, en est varen ser realisats treballs com una plataforma de talpetate i després atres treballs de farcidura per a aumentar l'altura. Segons l'arqueòloga este montícul, per les seues dimensions i posició, va poder haver segut el principal per a usos ceremoniales.

En el lloc destaquen atres dos montículs, que són en tamany, menors que l'u i el dos, pero són fàcils de reconéixer a simple vista, el restant dels 13 montículs són més difícils de poder reconéixer a simple vista per a un ull inexperto, pero en les excavacions de Paiz Aragon, es varen conseguir trobar depòsits de material cultural, com vasijas i atres utensilis rústics.

En un dels montículs, varen ser descobertes vàries pedres colocades en un patró circular i la majoria d'estes tenien taques que són resultats de haver estat expostes al fòc, esta és una evidència important de les activitats que es varen poder haver desenrollat en el lloc.

En varis montículs i producte dels treballs d'excavació, varen ser trobats diversos utensilis i vàries peces de ceràmica. Relata a la seua volta l'arqueòloga que entre els montículs 1 i 4 va trobar, a una profunditat d'un metro i vint centímetros, lo que sembla ser un canal de drenage d'aigua tallat en talpetate, es tracta d'un llarc i estret drenage de casi tres metros de profunditat. Diu que és difícil saber quin era la seua verdadera funció, pero que en Kaminaljuyu va ser trobat un drenage similar.

Abans de la construcció del montícul N.°5, es va portar a terme una activitat ceremonial; l'anàlisis de laboratori dona com a resultat que dit event hauria ocorregut entre els anys 670 al 410 abans de cristo i que després es varen utilisar tres metros de farcidura per a elevar l'altura de l'estructura. En dit montícul també es varen trobar objectes de ceràmica.

Les estructures de montículs de la part baixa cap a l'est, per la seua forma varen poder haver tingut una funció residencial i reforça eixa opinió en el fet de haver trobat en el montícul número onze un extens depòsit de peces de ceràmica.

D'acort en l'estudi realisat, és difícil detectar l'existència de cases degut, entre atres coses, a que la majoria d'edificacions de preclásico mig eren simples plataformes en estructura simple d'atobó i canyes. Degut a que els proyectes de rescat de llocs arqueològics tenen poc temps per a realisar el seu treball d'excavació, açò es complica encara més.

Hi ha en el lloc tres montículs d'un metro d'altura, que poden ser confosos fàcilment en elevació naturals.

L'arqueòloga establix que moltes de les peces recuperades no es varen trobar en tan bon estat de conservació per la naturalea agrícola de la terra que fa els sols massa àcit, lo que contribuïx a la seua deterioració. No obstant, va ser recuperat una gran cantitat de material d'este tipo.

A l'igual com ocorre en atres llocs del Preclásico, en Santa Isabel s'obtenien materials i utensilis a través de l'intercanvi provinent de Kaminaljuyu, Santa Isabel va poder haver segut un dels llocs que rebien dits objectes d'eixa zona.

S'ha argumentat que durant el preclásico en la vall de Guatemala existien varis cacicazgos, sent els principals Kaminaljuyu, no obstant, Canchón podria haver segut part d'un atre cacicazgo, provablement del cacicazgo de Amatitlán, estima l'arqueòloga que Santa Isabel no era el centre principal, ni molt manco, perque en la zona hi ha llocs que varen poder tindre funcions més importants com a Pedra Parada i Canchón, pròpiament. Per lo que Santa Isabel no era dels centres principals de la zona, pero és segur, per a l'arqueòloga, que el lloc era part del panorama de la zona. Les peces ceràmiques que es varen trobar en Santa Isabel són similars a les de la costa sur del país, per a eixa época, la qual cosa du a l'arqueòloga a presumir que la població que va aplegar a Santa Isabel va emigrar de la costa.

Conservació

Per la preocupació dels propietaris de la Finca a on s'ubica el lloc, es va ordenar per part de les autoritats municipals, tancar i desviar un carrer que travessava la zona, en el fi preservar el lloc. No obstant, d'acort a Paiz Aragó, el lloc corre perill per l'alt grau d'expansió urbana de la zona i al poc interés dels veïns del municipi pel tema, llevat els propietaris de les terres, que manifesten molt interés el preservar el lloc. Sobre el tema, Paiz Aragó relata: “…tenim poca atenció dels veïns. Durant els tres mesos d'excavacions en Santa Isabel, una sola volta de fòra va vindre una persona a preguntar sobre lo que estàvem fent, de fet, tots els treballadors de la finca només es varen acostar a nosatres en el començ de la temporada de treballs, pero no a preguntar del nostre treball sino per a demanar llocs de treball. Pero despuix del contacte inicial, només el chics responsables de les vaques s'acostarien a les excavacions de tant en tant per a vore lo que nos trobem…”.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Arqueologia.
• Departament de Guatemala
• Fraijanes

Notes i referències

Bibliografia

• Corado Mena (2008). «VI», Reconeiximent arqueològic en el departament de Guatemala, Ciutat de Guatemala: Universitat del Valle de Guatemala.
• «[1]». Consultat el 1 d'agost de 2016.

• Paiz Aragó (2014). The University of Texas at Austin (ed.). Rescuing our cultural past. Santa Isabel and the archaeological rescue projects in Guatemala City (en en), Austin: The University of Texas at Austin.
• Centre d'investigacions regionals de Mesoamérica.Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• CIRMA.Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• Centre d'investigacions regionals de Mesoamérica.Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• Colecció de Edwin Shook Sobre Fiches Arqueològiques de Camp.CIRMA.Guatemala:Consultat el 1 de setembre de 2016.
• CIRMA.Guatemala:Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• CIRMA.Guatemala:Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• CIRMA.Guatemala:Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• CIRMA.Guatemala:Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• Centre d'investigacions regionals de mesoamérica.Guatemala:Consultat el 12 d'octubre de 2016.
• Tecún Espinoza, Johny Amílcar (2012). Centre ecoturístico "La Cova del Negre", Guatemala: Facultat d'Arquitectura de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala, p. 57.
• CIRMA.Guatemala:Consultat el 12 d'octubre de 2016.