Santa Creu de Coya
Santa Creu de Coya (
</noinclude>) va ser una ciutat establida pel governador de Chile Martín García Óñez de Loyola en el lloc del fort de Santa Creu d'Ónez, en 1595. Va ser nomenat per la seua esposa Beatriz Clara Coya, membre de la casa real inca. Els mapuches varen cridar a la ciutat Millacoya, lo que significa princesa d'or (mapudungún Milla= or i quechua coya =princesa).
Descripció
La ciutat estava prop de la confluència dels rius Bio-Bio i Laja , en la marge dreta del tram superior del riu Rele en Catiray, dèu quilómetros al sur del Bio Bio. El lloc va estar en un lloc elevat, per lo que presentava l'inconvenient d'una escassea d'aigua. Les mines d'or es troba a través del Rele en una corrent anomenada Millapoa (mapudungún: pancha d'or). Tenia una població que va finançar tres iglésies, pero no va prosperar. Va ser abandonada poc despuix de la derrota espanyola en la Batalla de Curalaba i va ser destruïda per Pelantaro en febrer de 1599. El governador Alonso de Ribera la va intentar reconstruir en un millor lloc en 1601 prop del Bio Bio i els forts de Sant Rosendo, Chivicura i Jesús d'Huenuraquí. No obstant, pronte va ser abandonat i la nova ciutat de Monterrey de la Frontera va ser fundada per Ribera cap a l'est en la boca del Rele en 1605. Destruïda en 1617. La vila estava situat en l'actual població chilena de Santa Juana.
Bibliografia
- Atles d'Història de Chile, Editorial Universitària, ISBN 956-11-1776-2 pg. 48.
- Plantilla:Cita DGRCh
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santa Cruz de Coya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.