Salvador Martínez Cubells
Salvador Martínez Cubells (Valéncia, 9 de novembre de 1845 - † Madrit, 21 de giner de 1914), fon un pintor valencià.
Fon fill del també pintor, restaurador i acadèmic, Francesc Martínez Yago. Son pare, qui també fon mestre d’atres ilustres pintors valencians com Domingo Marqués, Ferrandis, Agrasot i Pinazo, l’inicià en la pintura i, posterioment, continuà els seus estudis en l’Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.
Martínez Cubells destaca pel seu traç precís, metòdic, laboriós, centrat en el costumisme. Pronte destacà en obres com La visita del nóvio i Ball de llauradors, les quals adquirí el Marqués de Campo.
La segona d’estes obres la presentà en l’Exposició Nacional de l’any 1864. També són dignes de destacar La tornada del torneig, la qual és possible admirar en el Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia; Guzmán el Bo reballant la seua daga en el sege de Tarifa, Museu d’Art Contemporàneu de Madrit; La ferida de Don Jaume en la conquista de Valéncia, Palau de la Generalitat (propietat de la Diputació de Valéncia, i en la que va concórrer a l’Exposició Aragonesa de l’any 1868; i Los Carvajales, la qual envià al ‘Exposició Nacional de 1867.
Junt a la vertent creativa també destacà com a restaurador, conseguint per oposició, en l’any 1869, la plaça de primer restaurador del Museu del Prado.
El valencià destacà en intervencions com la del llenç de Murillo, Sant Antoni de Pàdua, abordada en l’any 1874. Esta obra havia segut sostreta de la catedral de Sevilla i recuperada en Nova York. El procés de recuperació fon tan satisfactori que l’Acadèmia de Sant Ferrando li concedí la Medalla d’Or a les Belles Arts i la ciutat de Sevilla el nomenà Fill Adoptiu.
També restaurà algunes obres de El Greco, les quals formen part de l’actual Casa-museu de l’autor, la qual pot ser visitada en Toledo. No obstant, el major reconeiximent com a restaurador prové del trasllat a llenç, per mig del strappo, de les Pintures Negres de Goya.
A lo llarc de sa vida, segons les distintes fonts consultades, va fer més entre 1400 i més de 3000 restauracions. La faceta de restaurador es compatibilisà en la creació a lo llarc de sa vida. En l’any 1909 guanyà la medalla d’or de l’Exposició Internacional de Múnich, certamen en el que ya havia guanyat dos segones medalles en els anys 1876 i 1879.
Fon membre de l’Associació d’Escritors i Artistes Espanyols, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa ciutat. Rebé abundants distincions en vida com la Gran Creu de la Real Orde d’Isabel la Catòlica, el títul de Cavaller i Comanador de la Real Orde de Carles III, Cavaller de la Real Orde de Sant Miquel de Baviera i la Medalla d'Argent d’Alfons XIII.
La seua obra es pot contemplar en l’edifici del Senat, la Real Acadèmia de Sant Ferrando, el Museu del Prado, ademés de les institucions prèviament nomenades.
Referències[editar | editar còdic]
- «Cervantesvirtual.com - El culto a los Santos: Devoción, vida, arte y cofradías»
- Periódico El Globo, Madrid, 26 de julio de 1875. Artículo titulado: "Los frescos de Goya"
- José Santiago Garnelo y Alda, «Necrología: Excmo. Sr. D. Salvador Martínez-Cubells», Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, n.º 32, Madrid, 1914
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Teixidor, Carlos. «Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya.» Descubrir el Arte, nº 154, diciembre de 2011
- Tramoyeres Blasco, Luis. Salvador Martínez Cubells, s/l, 1915
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Salvador Martínez Cubells.