Saltstraumen
El estret de Saltstraumen (en noruec, Saltstraumen) és un chicotet estret marí del mar de Noruega que separa les chicotetes illes de Straumen i Straumøya de la part continental de Noruega, localisat a uns 30 km a l'est de la ciutat de Bodø. L'estret està en l'unió dels fiorts Salt (Saltfjorden) i Skjerstad (Skjerstadfjorden) i es caracterisa per una forta corrent de marees.
Associada al casi llegendari Maelstrom, la corrent de Saltstraumen és considerada la corrent de marees més poderosa del planeta. En efecte, més de 400 millons de metros cúbics d'aigua marina passen per un estret de 3 km de llongitut i 150 m d'ample dos voltes al dia (quan ascendix i quan descendix la marea) en una velocitat de 22 nucs (casi 41 km/h), provocant d'esta manera moles de 10 m de diàmetro i 5 m de profunditat, molt perillosos per a les naus de chicotetes i mijanes dimensions.
Orige
El Saltstraumen existix des de fa 2000 a 3000 anys, una etapa en la que esta regió del llitoral noruec presentava encara glaciars en els seus fiorts i canals. La corrent de Saltstraumen va poder començar a fluir i refluir quan el fiort de Skjerstad es va trobar lliure de gèls i l'aigua oceànica va poder invadir-ho.
El desnivell entre l'oceà i el fiort pot aplegar a ser d'un metro, una diferència que és superada durant la pleamar. Aixina, durant el moment del dia en el que la marea es manté alta la corrent és casi nula i les aigües són calma, moment en que les naus de qualsevol tamany poden llavors navegar pel Saltstraumen sense problemes. En canvi, l'onage es torna impetuoso i sorgixen els tribulins en els moments en que ascendix i, sobretot, descendix la marea.
Peixca
El Saltstraumen és una zona de bona peixca, a on es troben en bona cantitat el rap (Lophius piscatoris), el peix rosa (Sebastes mannus), l'abadejo, el furta-ho, el peix llop de mar (Anharicas lupus) el fletán negre (Reinharditus hippoglossus) i el fletán blanc (Hippoglossus hippoglossus).
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saltstraumen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.