Sala de control
| Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |

La sala de control (del anglés “Control room”) és el lloc del estudi de gravació a on es registra, edita, mescla i/o masteriza la senyal procedent de la sala de gravació. Este tipo de sales a part d'estar insonorizar és molt important que estiguen correctament sonorizadas (acondicionades acústicament) per al seu propòsit. En esta sala és on es coloca la major part del material d'estudi: taula de mescles, gravadors, ordenador, superfícies de control, previs, processadors de dinàmica i efectes… És pel seu tractament acústic (sonorización) per lo que distinguim varis tipos de sales de control, els tipos més freqüents són:

Sala senar environment
[editar | editar còdic]Este tipo de sala es basa en un disseny totalment absorbent, llevat la paret frontal que s'acondiciona en material reflectante. Açò crea unes condicions acústiques que recreen en notable fidelitat les condicions del camp lliure d'oïment. En este tipo de sales s'intenta que es perceba només el sò directe dels monitors i es tendix a evitar les reflexions, es crea aixina una condició de semi-anecoidad.
Un atre punt fort d'estes sales és que les condicions acústiques d'este tipo de sales es poden recrear en qualsevol part del món, creant aixina un estàndart.[1]
Sala lede
[editar | editar còdic]Consta d'una part frontal molt absorbent mentres la part atrassera està acondicionada en difusores. El nom d'estes sales ve de l'anglés “Life end, death end” (Fi de la zona viva, fi de la zona morta) referint-se a les tan diferenciades zones de la sala. Açò crea en el punt d'escolta un sò molt net: S'aprecien les primeres reflexions pero no hi ha un excés de sò reflectit.
La part posterior de la sala es convertia en molt reflectante i la part anterior molt absorbent, en la finalitat d'anular la coloració per part de la taula de mescles (figura 6). En això també va conseguir que es reberen en el punt d'escolta moltes primeres reflexions i molt poques d'orde superior.
Este disseny dona la sensació auditiva de que els monitors són l'única font de sò existent. Ya que a les reflexions superiors se'ls reduïx considerablement el retardo en la part frontal, s'obté un sò molt net perque la part frontal de la sala reduïx l'efecte de filtre “pentine” produït per la taula de mescles.
En la part posterior de la sala, el sò percebut de les reflexions no queda emmaixquerat i permet percebre el temps de retardo inicial de l'acústica de la sala, permetent també que es funden en un sol sò la totalitat de reflexions en el punt d'escolta.
En este disseny Davis evita les superfícies paraleles per a que no es produïxquen ones estacionarias i conseguix que, combinant les diferents característiques, l'ingenier tinga una apreciació de la realitat sobre lo que està ocorrent en la sala de gravació.
Davis sugerix ademés que la posició de l'ingenier siga de 2,5 a 3 metros des dels monitors, i estos, separats un de l'atre entre 3 i 3,5 metros.
Les sales LEDE estan dissenyades segons alguns aspectes psicoacústicos com és l'efecte preferència o Hass (3), que manifesta que dos sons de curta duració s'escolten en una successió ràpida, el sistema auditiu humà suprimix el segon sò i dona preferència al primer. Llavors els dos sons són percebuts com si anaren un de provinent de la direcció del primer. Este efecte es percep des de separacions molt chicotetes com 1 milisegon fins als 30 o 40 milisegons. També és originat este efecte preferència si un dels dos sons és entre 10 i 15 decibelis major, depenent de la freqüència i condicions.
En el disseny d'estes sales la geometria es construïx per a que es produïxca una zona lliure de primeres reflexions en la zona d'escolta. L'idea principal és tindre un sò directe dels altaveus i permetre un interval de temps entre les de la sala. La paret posterior es construïx de tipo reverberarte, permetent una escolta “viva” la qual no tinga una excessiva coloració. Per a que açò ocórrega els doctors Peter D’Antonio i Konnert a través de la seua empresa, comercialisen els coneguts difusores RPG. Esta tecnologia evita les fortes reflexions i proporciona una resposta general de la sala plana i lliure d'irregularitats.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sala de control» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.