Acondicionament acústic

La finalitat de acondicionar acústicament un determinat recint (tancat o a l'aire lliure) és conseguir que el sò provinent d'una font o fonts siga irradiado per igual en totes direccions conseguint un camp sonor difuso ideal.

Esta uniformitat no sempre es conseguix i l'acústica arquitectònica, intenta aproximar-se al màxim a este ideal a través de certes tècniques que aprofiten les qualitats d'absorció, reflexió i difusió dels materials constructius (Que vorem en els següents punts) de sostres, parets i sols i dels objectes o atres elements presents en el recint. De fet, coses tan aparentment trivials com la colocació o eliminació d'una moqueta, una cortina o un panel, són crucials i poden canviar les condicions acústiques d'un recint.

La principal ferramenta en que conten els tècnics encarregats de l'acondicionament acústic d'un determinat local/lloc és conéixer el temps de reverberació específic, que es calcula utilisant diverses fòrmules (Sabinne és el model més conegut). La reverberació deu calcular-se i corregir-se segons l'us per al que s'haja construït el local/lloc. Per eixemple, no serà necessària la mateixa reverberació en un auditori que en una sala de gravació. Podem estimar el temps de reverberació òptim en cada recint atenent al seu us, volum i tipo de música.

El temps de reverberació, per a que siga útil, s'ha de calcular en funció d'una determinada freqüència, ya que depén del coeficient d'absorció dels materials utilisats i este coeficient depén a la seua volta de la freqüència.

Les freqüències de treball més utilisades són 125, 250, 500, 1000, 2000 i 4000 Hz. De no especificar-se la freqüència, es pren per defecte la de 500 Hz, per ser l'empleada per Sabine.

Dins dels recints tancats, és fonamental conseguir un equilibri adequat entre el sò directe i el camp sonor reverberante. Per això, un adequat acondicionament acústic implica que les ones reflectides siguen les menys possibles, per lo que eixercita un paper la capacitat d'absorció dels materials absorbents que minimisaran la reverberació indeseada o ecos que poden dificultar la ininteligibilidad de la comunicació sonora.

Materials

Com ya s'havia citat anteriorment a l'hora d'acondicionar una sala tenim tres tipos de materials que nos ajudaran a conseguir este acondicionament:

1.º Materials absorbents: Els amprem a l'hora de voler absorbir sò en una sala ya siga en els materials convencionals o els selectius, també coneguts com a ressonadors, que actuen en freqüències específiques.

Els materials absorbents es dividixen en quatre grans grups en diferents tipos:

- Absorbents Porosos:

  - D'esquelet rígit
  - D'esquelet flexible

- Ressonadors

  - Simples (Tipo Helmholtz, de membrana, pròpiament dits, tipos de bekesy)
  - Acoplats (En série, en paralel)

- Mixts(Combinació dels anteriors)

- Anecoicos

  - Per transmissió real
  - Per configuració geomètrica

2.º Materials reflectantes: Estos materials sempre estan formats per materials plans no porosos i totalment rígits capaços de reflectir la major part de l'energia que incidix sobre ells. Estos materials poden ser

- Reflectores plans

- Reflectores curvos

3.º Materials difusores o difusores acústics Són materials dissenyats per a reflectir i dispersar el sò de manera uniforme en les seues múltiples direccions. Existixen tres tipos de difusores creats específicament per a màrgens de freqüències determinades:

- MLS (Maximun Length Sequence)

- QRD (Quadratic Residue Difusor)

- PRD (Primitive Root Difussor)