Sal de Zeise
La sal de Zeise, també cridada tricloro(eteno)platinato(II) de potassi, és el compost químic en fòrmula K[PtCl3(C2H4)]·H2O. Esta sal, pertany als cridats composts organometálicos. El seu anión és estable a l'aire, exhibix una coloració groga i una geometria quadrat planar respecte a l'àtom de platí.
Història
[editar | editar còdic]En 1827, el químic danés William Christopher Zeise va aïllar cristals grocs estables despuix d'efectuar el refluix de la solució etanol-tetracloruro de platí, compost que va formular KCl·PtCl2·EtOH. En 1950 es va establir que la sal de Zeise és en realitat K[PtCl3(C2H4)]·H2O, que conté una molècula d'etileno coordinada, formada a partir de la deshidratació del etanol.[1][2]
Síntesis
[editar | editar còdic]En l'actualitat la sal de Zeise es fabrica a partir de K2PtCl4 i C2H4:[1]
[PtCl4]2- + CH2=CH2 + HCl → [Pt(C2H4)Cl3]- + Cl- + H2O
Comercialment, es conseguix com un hidrat. Una via alterna de síntesis és amprant una cantitat catalítica de SnCl2 en lloc de HCl. L'aigua d'hidratació pot ser eliminada al buit.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Huheey, James E. (1997). Química Inorgànica. Principis d'estructura i reactivitat, 4 edició, OXFORD University Press, pp. 703, 704. ISBN 970-613-162-0.
- ↑ Crabtree, Robert H. (1997). Castelló de la Plana (ed.). Química Organometálica dels Metals de Transició, Publicacions de la Universitat Jaume, pp. 151. ISBN 84-8021-134-2.
- ↑ (1990).28
- 349–351.doi:10.1002/9780470132593.ch90.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sal de Zeise» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.