Sagala
'___protected_title_0___', '___protected_title_1___' (Plantilla:Lang-sa), or '___protected_title_2___' (Plantilla:Lang-grc) va ser una ciutat de l'antiga Índia,[1][2] que va ser la predecessora de la moderna ciutat de Sialkot que es troba en l'actual província del nort de Punjab.[3][4][5][6] La ciutat va ser la capital del Regne de Madra i va ser arrasada en el 326 a. C. durant la campanya índia d'Alejandro Magne.[7] En el sigle II a.C., Sagala va ser nomenada capital del regne indogriego per Menandro I. Menandro va abraçar el budisme despuix d'un extens debat en un monge budiste, com s'arreplega en el text budiste ___protected_title_3___.[3] Baixe el seu regnat, Sagala es va convertir en un important centre del budisme i va prosperar com un important centre comercial.[8][9]
Mahabharata
[editar | editar còdic]
Sagala és provablement la ciutat de Sakala (Plantilla:Lang-sa) mencionada en el Mahabharata, una epopeya sánscrita de l'antiga Índia, que ocupa una zona similar als relats grecs de Sagala.[10] La ciutat pot haver segut habitada pels Saka, o Escitas, procedents d'Àsia Central que havien emigrat al Subcontinent.[11] La regió va ser senyalada en el Mahabharata per les dònes "soltes i bacanales" que vivien en els boscs de la zona.[12] Es diu que la ciutat estava situada en la regió de Sakaladvipa, entre els rius Chenab i Ravi, ara coneguts com el Rechna Doab.
La ciutat estava situada junt a un riu de nom Apaga, i un clan del Vahikas conegut en el nom dels Jarttikas (Mbh 8:44). [Nakula, dirigint-se a Sakala, la ciutat del Regne de Madra, va fer que el seu tio Shalya acceptara per afecte el domini de la ciutat. Pandavas (Mbh 2:31). Esta ciutat és provablement l'actual Sialkot, que també va ser registrada com Sagala pels grecs.
Història
[editar | editar còdic]
En el Mahabharata
[editar | editar còdic]El Mahabharata descriu que, el tercer Pandava, Arjuna, derrota a tots els reis de Shakala en la seua conquista de Rajasuya. Un dels reis mencionats ací és Prativindhya (no el fill de Yudhishthira i Draupadi).
La ciutat apareix en els relats de la campanya d'Alejandro Magne en l'antiga Índia. Despuix de creuar el riu Chenab, Alejandro, acompanyat pel Poro en elefants i 5.000 tropes locals, va posar lloc a Sagala, a on els cátaos (relacionats en Kāṭhī)[13] s'havien atrincherat. La ciutat va ser arrasada i molts dels seus habitants assessinats: Els cateos... tenien una ciutat forta prop de la qual es proponien fer la seua parada, cridada Sagala. (...) Al sendemà Alejandro va descansar les seues tropes, i al tercer va alvançar sobre Sangala, a on els cateos i els seus veïns que s'havien unit a ells es trobaven apostats front a la ciutat. (...) També en este punt va aplegar el Poro, duent en si el restant dels elefants i uns cinc mil de les seues tropes. (...) Alejandro va tornar a Sangala, va arrasar la ciutat i es anexionó el seu territori". Arriano, Anábasis d'Alejandro, V.22-24 Sagala va ser reconstruïda i establida com el lloc més oriental de l'imperi d'Alejandro.
Despuix del derrocament del Imperi Maurya, Pushyamitra Shunga va establir l'Imperi Shunga i es va expandir cap al noroest fins a Sagala. Segons l'Ashokavadana del sigle II, el rei va perseguir als budistes:
- "Llavors el rei Pushyamitra va equipar un eixèrcit cuádruple, i en l'intenció de destruir la religió budista, es va dirigir al Kukkutarama. (...) Pushyamitra, per tant, va destruir el sangharama, va matar als monges del lloc i va partir.
- Despuix d'algun temps, va aplegar a Sakala, i va proclamar que donaria una recompensa de cent dinara a qui li duguera el cap d'un monge budiste" (Shramanas) Ashokavadana, 133, trans. John Strong.
Era Yavana
[editar | editar còdic]Sagala, rebatejada com Euthydemia pels grecs, va ser utilisada com a capital pel rei greco-bactriano (alternativament indo-grec o greco-indi) Menander durant el seu regnat entre 160 i 135 a. C.[14]
Encara que moltes ciutats greco-bactrianas, i inclús algunes indo-gregues, varen ser dissenyades seguint les llínees arquitectòniques gregues. A diferència d'atres governs imperialista, els relats lliteraris sugerixen que els grecs i la població local de ciutats com Sagala vivien en relativa harmonia, i que alguns dels residents locals adoptaven les responsabilitats de la ciutadania grega i, lo que és més sorprenent, els grecs es convertien al budisme i adoptaven les tradicions locals.
No obstant, les millors descripcions de Sagala procedixen del Milinda Panha, un diàlec entre el rei Menandro i el monge budiste Nagasena. Historiadors com Sir Tarn creuen que este document va ser escrit uns 100 anys despuix del govern de Menandro, lo que constituïx un dels millors testimonis perdurables de la productivitat i benevolència del seu govern, lo que ha fet que la teoria més moderna de que era considerat un Chakravartin -Rei de la Roda o lliteralment Girador de Rodes en sánscrito- siga generalment acceptada.
En el Milindapanha, la ciutat es descriu en els següents térmens:
- Hi ha en el país dels Yonakas un gran centre de comerç, una ciutat que es diu Sâgala, situada en un deliciós país ben regat i en tossals, que abunda en parcs i jardins i arboledas i llac i tancs, un paraís de rius i montanyes i boscs. Sapients arquitectes el han dissenyat, i els seus habitants no coneixen l'opressió, ya que tots els seus enemics i adversaris han segut abatuts. Valent és el seu defensa, en moltes i variades torres i muralles fortes, en soberbes portes i arcs d'entrada; i en la ciutadella real en mig, amurallada de blanc i profundament amurallada. Els seus carrers, places, creus i mercats estan ben distribuïts. S'exponen be els innumerables tipos de mercaderies costoses en les que s'omplin les seues tendes. Està ricament adornada en centenars de cases de beneficencia de diversos tipos, i esplèndida en centenars de mils de magnífiques mansions, que s'eleven com els cims del Himalaya. Els seus carrers estan plens d'elefants, cavalls, carruages i passagers a peu, freqüentades per grups de hòmens guapos i dònes belles, i abarrotades per hòmens de tot tipo i condició, brahmanes, nobles, artífexs i sirvientes. Resonen els crits de benvinguda als mestres de tots els credos, i la ciutat és el centre dels principals hòmens de cada una de les diferents sectes. Hi ha tendes per a la venda de muselina de Benarés, de teles de Kotumbara i d'atres teles de diversa índole, i els bazares exhalan dolces olors, a on s'exponen en gust tota classe de flors i perfums. Hi ha joyes en abundància, com les que desigen els cors dels hòmens, i els gremis de comerciants en tota classe de gales exhibixen les seues mercaderies en els bazares que miren a tots els racons del cel. La ciutat està tan plena de diners i d'artículs d'or i argent, de coure i de pedra, que és una verdadera mina de tesors enlluernants. I en ella s'almagasenen molts bens i dacsa i coses de valor en almagasens: aliments i begudes de tot tipo, aixarops i dolços de tota classe. En riquea rivaliza en Uttara-kuru, i en glòria és com Âlakamandâ, la ciutat dels deus. (The Questions of King Milinda, translated by T. W. Rhys Davids, 1890)
Vore també
[editar | editar còdic]Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ancient Índia: From the Earliest Claves to the First Century A. D. (en anglés), Susil Gupta, p. 88. «Sakala, the modern Sialkot in the Lahore Division of the Punjab, was the capital of the Madras who llaure known in the later Vedic period (Brihadaranyaka Upanishad).»
- ↑ Ancient Índia and World (en anglés), Classical Publishing Company, p. 68.
- ↑ 3,0 3,1 The Shape of Ancient Thought: Comparative Studies in Greek and Indian Philosophies, Skyhorse Publishing. ISBN 9781581159332. Consultat el 2017-06-02.
- ↑ Cohen, Getzel M.. The Hellenistic Settlements in the East from Armènia and Mesopotamia to Bactria and Índia (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 9780520953567.
- ↑ Eurasian Empires in Antiquity and the Early Middle Ages: Contact and Exchange between the Graeco-Roman World, Inner Àsia and China (en en), Cambridge University Press. ISBN 9781107190412.
- ↑ Congress, Indian History. Proceedings, Indian History Congress (en en).
- ↑ (1977) Foreign Trade and Commerce in Ancient Índia (en anglés), Abhinav Publications. ISBN 9788170170532.
- ↑ Trade and commerce in ancient Índia, from the earliest claves to c. A.D. 300 (en anglés), Chowkhamba Sanskrit Séries Office, p. 67.
- ↑ Iqbal Manzil, Sialkot: An Introduction, Department of Archaeology & Museums, Government of Pakistan. Consultat el 2017-06-03.
- ↑ Ariana Antiqua: A Descriptive Account of the Antiquities and Coins of Afghanistan (en en), East Índia Company, p. 197. «sangala rebuilt.»
- ↑ Society, Panjab University Arabic and Persian. Journal (en en).
- ↑ Ariana Antiqua: A Descriptive Account of the Antiquities and Coins of Afghanistan, East Índia Company, p. 196. «sangala rebuilt.»
- ↑ Foundations of Indian Culture (en en), Motilal Banarsidass Publ.. ISBN 978-81-208-0712-9.
- ↑ Tarn, William Woodthorpe. The Greeks in Bactria and Índia (en en), Cambridge University Press. ISBN 9781108009416.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sagala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.