SN 2005 gj

SN 2005gj va ser una supernova que es troba aproximadament a 864 millons d'anys llum (265 millons de pársecs) de la Terra. El seu descobriment es va donar lloc el 29 de setembre de 2005 pel Sloan Digital Sky Survey i la propenca Supernova Factory . 2005gj destacava per tindre qualitats de supernovas tant de tipo Ia com de tipo II, i perque es varen trobar llínees d'emissió de hidrogen en el seu espectre (vore series espectrals de hidrogen ). Es creu que estes llínees de hidrogen, que es varen trobar en l'espectre en un corriment al roig z=0,0613, són indicatives d'interaccions en un mig circunestelar (CSM; un anell de matèria similar a una nebulosa en forma de rosquilla al voltant d'una estrela) per la matèria eyectada de la supernova. o d'una progenitora de nana blanca . Estes llínees d'emissió són extremadament rares en les supernovas de Tipo Ia – només s'ha observat que un atre Tipo Ia, SN 2002ic, exhibix les mateixes propietats. No obstant, l'interacció CSM de 2005gj va ser molt més forta i observada més clarament que la de 2002ic. EL historial de pèrdues de massa que sugerixen les llínees de hidrogen de 2005gj ha segut citada com a evidència de que les hipergigantes de variable blava lluminosa (LBV) poden ser progenitores de supernovas termonuclears.

2005gj també es va destacar pel seu excés de lluminositat. En una curva de llum que va alcançar el seu màxim entre 14 – 47 dies despuix de l'observació inicial, era tres voltes més lluminosa que SN 1991T (que era, en el moment del seu descobriment en 1991, la supernova de tipo Ia més lluent jamai registrada), 1,5 voltes més lluminós que SN 2002ic, i prop de 100 voltes més lluminós de lo que abans es creïa possible. Els científics Denis Leahy i Rachid Ouyed de l'Universitat de Calgary sostenen que l'incidència pot ser degut a que es tracta d'una nova de quarks, un procés molt lluminós que implica la degeneració de neutrons en els seus quarks constituents, podria explicar la magnitut inusual de la lluminositat.

Vore també

• SN 2003fg