SMS Szent István
El SMS Szent István va ser un acorazar tipo dreadnought de la classe Tegetthoff, l'únic construït per la part hongaresa del Imperi austrohúngaro. Hongria va firmar el contracte per a la construcció de l'acorazar i a canvi de lliberar els immensos fondos necessaris per a la construcció d'un acorazar de la classe Tegetthoff, va rebre el seu nom en memòria del primer rei cristià de Hongria, Sant Esteban (Szent István en hongarés).

El Szent István és un dels tres únics acorazar que han segut filmats en el moment del seu afonament junt al HMS Barham i al USS Arizona.
Construcció
La quilla de el SMS Szent István va ser posada sobre les grades del drassana Ganz & Company - Danubius de Fiume el 29 de giner de 1912 (l'únic gran drassana hongaresa). El buc va ser botat el 17 de giner de 1914, i no va rebre el seu nom Szent István fins al 13 de decembre de 1915. Esta construcció va supondre un gran cost per a la drassana, puix fins a eixe moment només havien construït bucs mercants i militars relativament menuts, per lo que va tindre que modernisar-se per a poder construir grans navío.
Es diferenciava dels seus tres bessons en la plataforma construïda al voltant del fumeral davanter, que estenia el pont fins al cap de la mateixa, i sobre la que es varen instalar varis reflectores. Una atra característica distintiva eren les prens d'aire front al màstil principal. Va ser l'únic dels bucs de la seua classe que no estava equipat en rets antitorpedo.
Va tindre la seua base en Pola i va realisar durant la lluita patrulles i bombardejos a lo llarc de la costa d'Itàlia.
Afonament
Archiu:A Szent István csatahajó pusztulása.ogv
A les 3:30 del matí del 10 de juny de 1918, quan navegava en companyia del SMS Tegetthoff i atres sèt bucs en ruta cap a la "Barrera de Otranto" en el Canal de Otranto , el Szent István va ser impactat al llarc de Premuda per dos torpedos de 450 mm llançats des de la llancha torpedera MAS-15 de la Regio Marina al mando del tinent Luigi Rizzo. Molts dels seus 1.087 tripulants estaven dormint, puix s'esperava més temps fins a l'inici de la batalla. Despuix del caos inicial, varen començar els treballs per a intentar expulsar la major cantitat d'aigua possible del buc.
El Tegetthoff, que en principi es va alluntar davant el temor a nous atacs en torpedos, va retornar i va prendre al Szent István a remolc, en un intent d'aplegar al gran dic sec de Polixca. No obstant, les bombes no conseguien evacuar la suficient cantitat d'aigua, i l'acorazar, va terminar per escorar-se llentament per estribor fins a voltearse completament i presentar la quilla en superfície, hudiéndose totalment a les 6:12 del matí.
El seu fàcil afonament es va deure possiblement a que no portava rets antitorpedo, acer de mala calitat, o els fallos de disseny de la classe Tegetthoff: un desplaçament relativament baix i un alt centre de gravetat, unit al trement pes que representaven les dotze peces de 305 mm (12 polzades) que componien el seu armament principal. Solament es varen registrar 89 morts; este baix número de baixes s'atribuïx parcialment al fet de que els mariners de la KuK Kriegsmarine devien deprendre a nadar abans d'incorporar-se al servici actiu.
Vore també
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre SMS Szent István.
Referències
- Wagner, Dr.Walter, & Gabriel, Dr.Erich, Die 'Tegetthoff' Klasse (La Classe Tegetthoff), Viena, giner de 1979, pàgines: 7-9 (detalls tècnics), 96-97 (comentaris sobre el seu afonament).
- Kennedy, Paul, The Sinking of the Szent Istvan, (El Hundimento del Szent Istvan) en The History of the First World War (El Història de la Primera Guerra Mundial), BPC Publishing Ltd., Bristol, Gran Bretanya, 1971, vol.7, no.14, pàgines:3072 - 3075.
- Este artícul conté una traducció derivada de «SMS Szent István» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.