Sólarljóð

Sólarljóð és un poema en nòrdic antic que és a voltes inclosa en algunes edicions de la Edda poètica per la seua gran cantitat de referències a la mitologia nòrdica.

L'autoria del poema en alguns manuscrits es imputao a Sæmundr fróði. En 83 estrofes de mètrica ljóðaháttr es relata un somi, en a on un pare mort es contacta en el seu fill des del més allà. Les primeres sèt estrofes no semblen tindre relació en les que li seguixen, les quals fins a la 32 consistixen majorment en aforismes en eixemples, alguns dels quals són molt similars als de Hávamál. En el restant del poema es reciten els últims moments de la malaltia del supost orador, la seua mort, i l'escena en que la seua ànima es dirigix cap a la seua última morada, el regne dels morts.

La composició exhibix una estranya mescla de cristianisme i paganisme nòrdic, d'a on es pot apreciar que segons pareix la religió del escaldo es trobava en un estat de transició. De les alusions al paganisme, en la seua major part són cap a persones i accions de les quals no hi ha traces en la mitologia odínica per la qual cosa provablement siguen frut de la pròpia imaginació del poeta. El títul del poema es dona en l'estrofa final, i no deixa dubtes de que deriva de les seues alusions al Sol pel començ de les estrofes 39-45, les quals totes comencen en Sól ek sá ... "El Sol yo vaig vore ...".

Bibliografia

Bergmann, "Els Chants de Sol", Strassbourg & Paris, 1858.