Síndrome del verdader creent
El síndrome del verdader creent, síndrome del creent convençut o síndrome del fervent creent (original en anglés: True-believer syndrome) és un terme informal o retòric utilisat pel espiritista M. Lamar Keene en el seu llibre de 1976 La màfia psíquica. Keene utilisa el terme per a referir-se a les persones que seguixen creent en algun fenomen paranormal, inclús despuix d'haver-se demostrat el seu caràcter fraudulent.[1][2] Keene considera que és un trastorn cognitiu[3][4] i pot considerar-se un factor clau en l'èxit de molts dotats psíquics (médiums),[2] curanderos, canalizadores o televangelistas.[5]
El terme True Believer va ser utilisat anteriorment per Eric Hoffer en el seu llibre de 1951 The True Believer per a descriure les raïls sicològiques dels grups fanàtics.
Vore també
[editar | editar còdic]- Perseverança de les creències
- Dissonància cognitiva
- Biaix de confirmació
- Teoria de conspiració
- Pensament crític
- Pensament màgic
- Superstició
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Keene, M. Lamar (1976). The Psychic Màfia. St. Martin's Press; New York
- ↑ 2,0 2,1 Keene M. Lamar, Spraggett Allen (1997) The Psychic Màfia, Prometheus Books, ISBN 1-57392-161-0. page 151
- ↑ W. Sumer Davis. Just Smoke and Mirrors: Religion, Fear and Superstition in Our Modern World, pp. 11–12. ISBN 0-595-26523-5.
- ↑ «true believer syndrome». Skeptic's Dictionary. Consultat el 19 d'agost de 2007.
- ↑ síndrome del verdader creent. Traduït de l'he Skeptic´s Dictionary
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síndrome del verdadero creyente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.