Síndrome de Taura

El síndrome de Taura és una de les malaltiaés més devastadores que afecten a l'indústria de les granges camaroneras a nivell mundial. Des de la seua primera descripció en Equador, s'ha escampat a tots els països productors de camarón d'Amèrica i s'han informat brots en moltes regions del surest asiàtic. Inicialment es va creure que la malaltia tenia una etiologia tòxica i era causada per pesticidas usats en plantacions de banana propenques a les granges de camarones. No obstant, ara és àmpliament acceptat l'orige infecciós de la malaltia. El síndrome de Taura es troba en la llista de malalties notificables de l'Organisació Mundial de Sanitat Animal.

Comparació d'un camarón saludable en un en el síndrome de Taura.

La malaltia té tres fases que es traslapan: aguda, transició i crònica. El cicle de la malaltia ha segut caracterisat en detalle per al Litopenaeus vannamei. El L. vannamei és particularment susceptible a esta malaltia. Despuix de l'infecció ya siga per canibalisme o per exposició a l'aigua, es desenrolla la fase aguda. En alguns individus, els signes clínics poden aparéixer tan pronte com sèt hores despuix d'haver segut infectats. El camarón infectat mostra anorèxia, letàrgia, nade errático, opacitat de la musculatura cabal, cutícules suaus i expansió cromatófora (coa roja). La fase aguda pot durar fins a sèt dies i s'han observat taxes de mortalitat de fins al 95%.

El camarón que conseguix sobreviure a esta primera fase passa a una etapa transicional (entre 5 i 8 dies despuix de l'exposició). Les característiques d'esta fase són lesions en la melanina de forma i tamany variable que poden vore's en el cap i la coa del camarón.